dilluns, 30 d’octubre del 2017

PROGRAMACIÓ DEL IX NOVEMBRE CULTURAL



Daimús 2017
9 anys de cultura


3 de novembre. Presentació  documental.





La Vall de Gallinera en blanc i negre, a càrrec de Vicent Morera i Juanjo Ortolà, membres de la Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera.









10 de novembre. Conferència
 La Xylella fastidiosa, a càrrec de Ferran Gregori, Servei Tècnic  La Unió.

17 de novembre. Conferència
 Sucre de canyamel. Un secular viatge cap a l'occident. Història i empremta arqueològica d'una tècnica medieva. al cor de la Safor: al comtat d'Oliva i al ducat dels Borja, a càrrec de Josep A. Gisbert Santonja. Arqueòleg, Director del Museu Arqueològic de la ciutat de Gandia.

24 de Novembre. Conferència
L'economia del bé comú, a càrrec de Joan Ramon Sanchis Palacios, Doctor en economia i  profesor titular d'universidat del Departament de Direcció d'Empreses Juan José Renau Piqueras.


 26 de novembre. Excursió
Ruta a L'ALT DEL GELIBRE

TOTES LES CONFERÈNCIES SE CELEBRARAN A L'AUDITORI DE LA CASA DE CULTURA DE DAIMÚS A LES 20,00 HORES

divendres, 27 d’octubre del 2017

CRÒNICA DE LA RUTA AL MONDÚVER



UN SOMRIURE UNIVERSAL


Havíem sigut porucs. Massa temps.  A casa estant observàvem el Mondúver i el temíem. Temíem no poder acariciar el seu rostre i inventàrem un seguit d'excuses infinites. Érem ingenus. Extremadament  ingenus.

L'havíem envoltat per tots els costats. L'havíem fotografiat des de tots els angles possibles. Però érem excessivament timorats i no ens decidíem.

Passaven els dies. S'escolaven les hores inexorablement. Ens fèiem vells i les oportunitats s'esgotaven. I diguérem prou


Un diumenge d'un estrany mes d'octubre començàrem la pujada pel camí que voreja la prehistòrica cova del Parpalló. Hem de reconèixer que  havíem dormit neguitosament entre la remor d'un inesperat plugim i  el soroll d'insomnes cotxes que tornaven a casa. 



Marxàvem cautelosament, mesurant mil·limètricament l'energia. Férem petites aturades  per evocar el remot passat d'aquesta terra i, secretament, descansar. De tant en tant aixecàvem la vista i divisàvem el Mondúver. Sòlid, vigorós, fascinant.


El relaxant passeig pel bosquet del barranc de la Caldereta ens va reconfortar i enfortir. Com si haguérem begut un màgic beuratge, vam escometre la pista forestal que menava al cim amb una admirable lleugeresa. Recorrérem els primers quilòmetres amb una rapidesa inusitada. El  temps, tot s'ha de dir, ajudava. I molt. Uns metres abans de desviar-nos per una empinada senda, recentment recuperada, començàrem a notar els primers símptomes de feblesa en les nostres cames.









Però la flaire de l'aromàtica pebrella i sajolida ens donà l'empenta necessària per salvar el costerut caminoi. En tornar a la pista inspiràrem profundament. Davant nostre s'obria una pujada descomunal. Aleshores prenguérem un glop de la nostra màgica medicina: el paisatge. L'inspiràrem profundament i els nostres cossos reaccionaren miraculosament. Sense adonar-nos-en, estàvem enfilant-nos per un altre tram de senda. Bella, preciosa i seductora, transcorria entre petits boscos de coscoll. Inesperadament  aguaitàrem una de les incomptables antenes que fereixen el Mondúver. Érem a prop.









En incorporar-nos novament a la pista forestal ens topàrem amb un vesper d'antenes de variables dimensions. Semblàvem a la NASA, tot i que mai no hi havíem anat. 


Abans de coronar el cim férem una respectuosa genuflexió. Volíem honorar l'emblemàtica muntanya de la Safor. Sobtadament ens sentírem alliberats. Havíem pagat el deute que teníem amb el Mondúver i ell ens havia recompensat satisfactòriament, com sols ho podien fer els llocs màgics i fabulosos.



Esmorzàrem dispersats entre els diversos plecs de la muntanya, protegint-nos del vent, suau però fred. La mistela ens va fer entrar en calor. Calia, potser més que mai, immortalitzar el moment, immortalitzar l'instant en què ens desprenguérem de les nostres pors. 









Després recorrérem la cresta del mont. Gaudírem d'una vista impressionant mentre deteníem el rellotge. Satisfacció absoluta alterada quan examinarem més enllà de l'horitzó i divisàrem un dolç neguit en forma de núvol d'estranya forma.



Tinguérem, allí estant, temps de riure, temps d'enraonar i de signar en el llibre dels reptes aconseguits. Havíem guanyat el Mondúver. L'havíem fet nostre. Per sempre.






El descens fou una festival de sensacions diverses, contradictòries, però afalagadores. Ens adelitàvem  de cada pam de terra, de cada pam de cel, de cada pam del temps.




Quan aplegàrem als cotxes portàvem dibuixat en la nostra cara, un somriure. Un somriure universal que continuà mentre dinàvem, que prosseguí durant tot el dia i que continua, potser, encara hui.

Daimús, 27 d'octubre de 2017

dilluns, 23 d’octubre del 2017

HOMENATGE JOAN PELLICER



CONVOCATÒRIA OFICIAL RUTA 

HOMENATGE A JOAN PELLICER:
LA BASSA DE BENIRRAMA
----------------------------------------------------


LOCALITAT:                Benirrama.
DATA:                         29 d'octubre de 2017
LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud de Daimús
HORA:                         8,30 del matí (Benirrama
                                   a les 9,30.
DIFICULTAT:                Fàcil/moderada
DESNIVELL:                 300 metres.
QUILÒMETRES:            9
TEMPS ESTIMAT:          4 hores.
Inscripcions    :          margegros@gmail.com  fins   
                                        divendres  27 d'octubre.



L'Associació Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera, Benimataix, Espai de Cultura de l'Atzúbia i Forna, els centres excursionistes de la Comarcal Montgó i Marge Gros col·locaran la placa en homenatge a Joan Pellicer a la bassa de Benirrama.

Retornarem, doncs, a aquest emblemàtic lloc que vam descobrir el mes de novembre de l'any 2012 en la ruta EL PASSET DE BENIRRAMA. 


D'aquell encisador trajecte recordarem algunes paraules de la sinopsi que van realitzar per descriure aquell bell recorregut:


"Eixirem de Benirrama a les esquenes de les antigues escoles, on agafarem un camí que es troba a mà dreta. Molt aviat, 150 metres, trobarem una senda que planeja entre bancals i comença a ascendir per un petit bosc de carrasques. Després de recórrer uns 200 metres tornarem a un camí ample que seguirem altres 200 metres més, fins trobar una senda a mà dreta. Ara la senda, preciosa, s’enfila fent ziga-zagues constants, on són omnipresents escalons de pedra margenada que li donen un encant especial i una ressemblança a la ruta dels escalons de la Vall de Laguar. Durant uns 800 metres gaudim d’un trajecte encisador, una mena de bosc encantat, fins que arribem al Passet de Benirrama. Ara estem en un altiplà, nítid i plàcid, i agafem la senda que s’obri a la dreta fins passar pel costat del corral d’en Gosp, topònim de clar origen mallorquí. De seguida arribem a una pista forestal asfaltada, on nosaltres trencarem a la dreta. Ara la pista davalla suament envers el pla de Corralets fins que trobem un senyal que indica Terme de Vall d’Ebo. Trobarem un revolt on s’observa una caseta. Per la vora esquerre caminarem fins ser a la Bassa de Benirrama. De segur que amb les darreres pluges deu estar espectacular. Allí estant, contemplarem la placa dedicada al malaurat Joan Pellicer. Potser decidim esmorzar."

L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2017. Si la voleu tenir aquesta excursió, els cost serà de 5