dissabte, 30 de setembre del 2017

PROGRAMACIÓ QUART TRIMESTRE






TARDOR AMB MOTXILLA
30 de setembre de 2017

Hem tingut un estiu plàcid. Hem caminat per sendes assequibles, extraordinàries.  Però ha vingut la tardor. Ens hem assegut al voltant d'una taula amb un aromàtic café i hem decidit  traure comptes. Sense pretextos. El futur és incert i hem de cloure allò que tenim pendent. Per si de cas.  



EL MONDÚVER PEL PARPALLÓ
Data: 22 d'octubre.
Dificultat : més enllà de moderada.
Pujarem al cim del Mondúver. S'han acabat les excuses i és hora de retre-li homenatge. Amb calma, ascendirem a l'emblemàtica muntanya de la Safor.






LA BASSA DE BENIRRAMA
Data: 29 d'octubre.
Dificultat : fàcil/moderada.

 
L'Associació Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera, Benimataix, Espai de Cultura de l'Atzúbia i Forna, els centres excursionistes de la Comarcal Montgó i Marge Gros col·locaran la placa en homenatge a Joan Pellicer a la bassa de Benirrama.
Tornen a la bassa de Benirrama 5 anys després...


L'ALT DEL GELIBRE
Data: 26 de novembre.
Dificultat : més enllà de moderada.
Altre deute pendent que satisfarem enguany. La senda del Gelibre, l'Asmeita, el castell de Benirrama; rutes nocturnes, rutes sorpreses, però mai ens havíem decidit a fer cim. Enguany és el moment. 




RUTA SORPRESA
Data: 17 de desembre.
Dificultat : no l'hem calculada.
Després d'uns anys, tornem a la Ruta Sorpresa, aquella en què tot pot ocórrer, on tot és possible. És moment d'imaginar i especular.





dimecres, 27 de setembre del 2017

CRÒNICA DE LA RUTA ( LA DEVESA DEL SALER)



LA PRODIGIOSA DEVESA DEL SALER

La Devesa del Saler és un miracle que es troba a la vora de la gran urbs de València. Un grapat d'arena situada entre aigua dolça i salada que ha perdurat, amb amputacions, a ferotges atacs.
La Devesa del Saler és la imatge borrosa que tenim de les nostres platges quan érem menuts. Aquells marenys salvatges poblats amb  casetes disperses i  humils barraques sembrades entre la seua sorra.



Aplegà amb els seus companys de ruta a la platja del Saler. Eren les 8,45 del matí. L'olor del salnitre el despertà de l'ensopiment del viatge i quedà bocabadat. Havia passat moltes vegades per la carretera del Saler, però  mai se li havia ocorregut visitar aquella enorme pineda que es divisava darrere dels vidres del cotxe.


Decidí, per lliure, explorar-la seguint un camí perfectament senyalitzat. El boscam era encantador, dens,  autèntica gruta vegetal que invitava a endinsar-s'hi. Una catifa de taulons de fusta salvaven els desnivells i l'aigua en temps de pluja. 



Va passar per la mallada Llarga, ara eixuta però preparada per les pròximes pluges i per ser visitada seria per una fauna diversa i cridanera. 




Travessà una carretera, tranquil·la en aquelles hores del matí, i de sobte aparegueren unes fantasmagòriques torres de pisos entre aquell bell paradís. Era la factura que hagué  de pagar la Devesa per poder mantenir-se. Entre anacrònics carrers caminà fins aplegar a la gola del Pujol, canal que comunicava la mítica albufera amb la mar Mediterrània. 




Eren les 10 del matí passades i li entrà gana. Sota uns pins caragolats i multicolors esmorzà. Mentre devorava un entrepà de tonyina amb anxoves i olives, admirava l'estany del Pujol, un sorprenent llac artificial que convidava a fer-se un capbussó.











Els seus amics de ruta el convidaren a un got de mistela, mistela de Xaló. Ell acceptà dolçament i accedí a fer-se una fotografia amb ells i ells. Era allò habitual!



Després d'unes quantes rialles, examinaren el llac  i continuaren la marxa franquejant el pla de la Sanxa, autèntica cúpula vegetal, per dirigir-se a la mar entre un oceà de dunes. S'aturà i tancà els ulls... i recordà la seua infantesa en el muntanyar, assegut sota un ombrall precari fet de canyes i brossa seca. Sol, tot sol, escoltant el brogir de la mar i bevent aigua fresca de la botija. Paradís perdut que mai més tindria, que mai més tindrien.










El rebombori dels seus amics a la vora de la mar el tornaren a la realitat. La mar estava quieta, seductora... Evità, tanmateix, la temptació i mirà el rellotge. Era tard. Calia mamprendre la tornada, ja que havien encomanat un dinar a Sueca.





Tornà de pressa, conversant amb els amics sobre l'espectacularitat del paratge i lamentant-se de no haver anat més prompte. Feia sol, molt de sol.
En aplegar al restaurant es begué d'un glop una cervesa 0,0 ben freda, preludi d'un sensacional dinar.


La Devesa del Saler és la imatge borrosa que tenim de les nostres platges quan érem menuts. Aquells marenys salvatges poblats amb  casetes disperses i  humils barraques sembrades entre la seua sorra... i que hem perdut per sempre.
 Daimús, 27 de setembre de 2017

dijous, 14 de setembre del 2017

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA



LA DEVESA DEL SALER


EL SALER


LOCALITAT:                EL SALER


DATA:                         24  de setembre 2017

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                         Eixirem a les 7,30. Màxima

                                   puntualitat!                         

GRAU DE DIFICULTAT: BAIX

DESNIVELL:                 molt assumible


QUILÒMETRES:            12 aproximadament

TEMPS ESTIMAT:          5 hores

RECOMANACIÓ:         Bona gorra, crema protectora i ulleres de sol, aigua mai en sobra. No cal bastó, tot i que la ruta és un poc llarga, és totalment plana.

INSCRIPCIÓ I INFORMACIÓ:                 margegros@gmail.com fins dimecres 20 de setembre.

 

SINOPSI

El 1974, Josep-Vicent Marqués, sociòleg i professor de la facultat de Ciències Econòmiques de València, escrigué País Perplex. En aquest llibre hi ha un apartat titulat “Vocabulari elemental”. Quan arribem a la paraula l’Albufera diu: “Toll repugnant, antigament ple d’anguiles, ànecs, lises, tenques, gambeta i altres porqueries, de les quals ha estat feliçment sanejat. Actualment es prepara per a un d’aquests sublims destins: llac privat turístic o abocador industrial”.



Visitem el Parc Natural de l’Albufera, un dels paratges humits més importants de la península, en concret la devesa, a uns 10 km de València. Partirem des de l’aparcament que hi ha a la platja del Saler. Per arribar-hi cal anar al poble, i només veiem les primeres finques, a la dreta s’obri una carretera que passa per davant dels dos centres d’ensenyament de la població. Poc després arribem al gran descampat on podrem deixar els cotxes. 



   Prendrem el que era l’antic camí de València al Perellonet. La ruta recorre uns 6 km de la restinga, o barra d’arena d’uns mil metres d’ample,  situada entre l'Albufera de València i la mar. Aquest espai natural bell i contradictori està format per diferents ecosistemes: dues barreres dunars, l’albufera i, enmig, les mallades (depressió interdunar). La ruta transcorre bàsicament per un camí flanquejat de pins majestuosos i densa vegetació, que de tant en tant deixa pas a les mallades. 





Però passarem, també, per llocs on l’acció de l’home ha fet malbé aquesta joia natural, les urbanitzacions que no es pogueren detenir en la dècada dels 70. Malgrat tot l’home també pot, si vol, regenerar l’espai; parlem de la mallada Llarga, la qual fou recuperada a principi de segle. Portem uns 4 quilòmetres. 





   Arribarem després a una de les tres goles que comuniquen l’albufera amb la mar, la gola del Pujol. En creuar-la esmorzarem a l’ombra d’una pineda d’arbrers retorçut,  en un altre bell paisatge, l’estany del Pujol, llac artificial que formava part del projecte urbanístic. 








Una vegada recuperades les forces seguirem per la riba de la gola i ens endinsarem en un altre túnel verd, el pla de la Sanxa. Eixirem de nou a una pista que rodeja el llac. Haurem arribat al punt més apartat, caldrà desfer camí: el llac, la gola, les urbanitzacions, les mallades. 



  

 Entenem ara les paraules assenyades, iròniques, punyents de Marqués? 





L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2017. Si la voleu tenir aquesta excursió, els cost serà de 5