dimecres, 30 de maig del 2012

DIA 1 DE JUNY

SOPAR-CONCERT DE  LA SONORA

PRESENTACIÓ DEL SEU NOU DISC
REVETLA
A LES 9,30 A LA PLAÇA DEL POBLE


 Un petit tast:  REVETLA: M'aclame a tu


divendres, 25 de maig del 2012


CONVOCATÒRIA OFICIAL
II RUTA URBANA: VALÈNCIA

Data:                    3  de juny de 2012.
Lloc de trobada: Estació de Renfe de Gandia.
Hora:                    El tren ix a les 7’55, per tant hem d’estar allí amb temps suficient per comprar els bitllets (aprox: 7,45 ).
Localitat:              València, centre històric.
Temps estimat:     Tot el matí.
Dificultat:              Inexistent.
Reserva de dinar: margegros@gmail.com    fins dimecres 30 de juny.
( Si alguna persona vol anar amb cotxe, o acudeix des de       València, el punt de partida de la ruta serà a l’eixida de             l’ Estació del Nord, a les 9 del matí )

València no ens la podem acabar en un dia; ni en dos tampoc. Per això enguany oferim València I. La proposta de visita al Cap i Casal es centra bàsicament en la València gòtica, aquella que naix amb Jaume I, que eixampla Pere el Cerimoniós, i que té el seu moment àlgid al llarg del segle XV, amb grans arquitectes com Baldomar, Pere Balaguer i Pere Comte, que transformaran la fisonomia de la ciutat islàmica. 


Partirem de l’Estació del Nord (de la RENFE) cap a la plaça del Mercat on comentarem els tres edificis que el lloc siga únic: el Mercat Central, l’església dels Sants Joans i la Llotja, edifici Patrimoni de la Humanitat. Tot seguit veurem la Plaça Redona (si ja han acabat les obres de restauració) i la plaça de Lope de Vega amb l’església de Santa Caterina. 


Si s’acompleix el temps previst i anem a bon pas, podrem esmorzar a la plaça de la Reina. El següent punt és la Seu (solament la veurem per fora): el Micalet i la porta dels Ferros, la sala Capitular, el carreró de la Barcella, la porta de l’Almoina (amb la llegenda de les donzelles lleidatanes), la capelleta de Jaume I amb el retaule gòtic, i, finalment la porta dels Apòstols (on es reuneix cada dijous el Tribunal de les Aigües).



 Estem a la plaça de la Mare de Déu, al cor de la ciutat. Veurem els vestigis del la ciutat romana, l’Almodí (el primitiu magatzem de gra), i la Generalitat. Passarem pel palau de Benicarló, o dels Borja, i per la torre del Salvador (l’única torre romànica, la més vella de la ciutat). 




Ens aplegarem a les torres de Serrans. Pel carrer dels Cavallers anirem al portal de la Valldigna, un carreró apartat, minúscul, però ple d’història, on acabaren el recorregut. I si ens dóna temps i no estem cansats de tanta història podrem acostar-nos al que fou La ciutat de les fembres pecadrius


Desfarem camí pels carrerons estrets i sinuosos de la València medieval per anar novament per davant de la Llotja a buscar bones menges al restaurant Carosel, al carrer de la Taula de Canvis.

dimarts, 22 de maig del 2012


TERRA DE CIRERES
VARIANT DE LA RUTA DELS 8 POBLES
LA VALL DE GALLINERA
20 de maig de 2012

Res no va impedir, ni festivitats ni la pluja de la nit anterior, que una bona colla d’excursionistes de Marge Gros s’aplegara a la 8 del matí a la Ronda Sud de Daimús. I és que la Vall de Gallinera té un atractiu especial, quasi atàvic, al qual s’afegia en aquesta ocasió l’estar en plena època de recol·lecció de la cirera. Atrets, doncs, per la seua màgia, 80 margegrossers, citant sempre fonts més o menys ben informades, es van dirigir a Benissivà. Pel camí, tranquil, nombrosos ciclistes pareixia que s’unien a la festa, decidits com estaven de traure-li profit també al galanxó dia. 


Abans de les 9 aparcaven els cotxes, ordenadament, darrere la Cooperativa de Benissivà. De seguida, amb el color blau de les primeres cases del poble, es dirigiren al punt de trobada: la carretera d’ Alcoi. Allí els esperaven els dos convidats de la jornada: Juanjo Ortolà , coautor del llibre “La Vall de Gallinera. Per camins de moriscos i mallorquins”, i Gabriel Castell, president de la Unió Cultural d’ Amics de la Vall de Gallinera. Ambdós els acompanyarien durant tota la caminada, ajudant-los a descobrir tots els racons màgics de la ruta. 


Il·lusionadament, mamprengueren la marxa, prenent rumb a Benitaia per un  bufó caminet, cordó umbilical que uneix els dos pobles. Les encisadores paraules de Juanjo Ortolà, parlant-los de despoblament i repoblament; de moriscos i mallorquins; de frares i terratrèmols; de la Foradada i l’alineació solar; de... copsaren l’atenció dels margegrossers. Bon començ d’un dia fastuós!




Passeig pel petit poble de Benitaia; tornada a Benissivà, ara per la font de llavar. Ancestral aprofitament de l’aigua en funció de les prioritats: els humans, els animals; però també per netejar la roba, abans la dels sans que no pas la dels malalts. Reprenem el camí, durant la primera part del trajecte sempre festejant amb la carretera. S’observa un inusual traginar per camins. És diumenge, però és temps de cireres, és temps de collita. Cotxes que es dirigeixen al bancal a enretirar els fruits de tot un any d’afanys i de treballs; tractors que tracten els fruits davant possibles adversitats. I els caminants, excepcionals espectadors d’aquest prodigi de la natura. 

Però La Carroja els espera, després de vorejar la solitària piscina municipal. El poble és ple de visitants ocasionals en aquesta diada dominical. Malgrat tot, regna la tranquil·litat. En creuar el poble, la marxa, fins aleshores relaxada, canvia de ritme davant la primera i única dificultat de l’itinerari. S’adrecen cap a la font d’ en Pere i el grup, fins aquell moment ben cohesionat, ara comença a fragmentar-se. No obstant això, gaudien un paisatge esplendorós. 


Després de recórrer una entretinguda senda, menen a un camí d’on poden comprovar que res ha canviat. Alpatró continua al lloc de sempre, i els bancals de cireres continuen dolçament treballats. Ara s’inicia un frenètic descens fins un safareig, lloc d’esbarjo triat per esmorzar. És l’hora dels primers comentaris de la ruta, entre mos i mos i glopet de la sempre present mistela. 
Descans i foto de família ( molts naturals totes i tots ) i avanç dels pròxims reptes.

I marxem cap a la font Vella d’ Alpatró, davall uns fullosos lledoners. Els robustos marges de pedra que bordegen el camí, són testimoni d’una trobada amb excursionistes del grup de Marxuquera. Salutacions. Aviat arribem a Alpatró i visitem el magnífic museu etnològic, testimoni del saber fer dels nostres avantpassat, però també dels seus patiments i sofriments.




 Allí estant, contemplem les restes del Castellot, abans d’iniciar la recerca del riu Gallinera. Molt prompte hi som al seu rocallós i blanquinós llit. Hàbilment el recorrem fins arribar a l’ Espai Natural de la Garriga que, paradoxalment, els mena a una zona d’abocaments, feliçment clausurat, preludi d’un nou descens preciós cap a l’era Vella de la Carroja. Ens parla Juanjo Ortolà de ponts i de camins; de riuades i possibles terratrèmols; de noves vies de comunicació frustrades. 

Però seguim fins la Carroja, la qual creuem pels seus bonics carrers. I tornem cap a Benissivà. 

De nou el color blau de la zona del Ravalet ens acull. Trobem, com en un mercat medieval,  cireres al carrer i a les cases, oferint-les alegrement als transeünts. El poble té vida! I ens alegrem. En comprem. Volem tornar a casa carregats d’aquest deliciós fruit que els permetrà durant uns dies continuar assaborint els sabors i els olors d’aquesta fascinant Vall de Gallinera. 



I arriba l’hora del comiat. Els margegrossers donen les gràcies als nostres acompanyants, efusivament, del meravellós matí que els han fet passar. Però l’adéu és provisional, ja que es tornaran a trobar el mes de novembre per gaudir de nou dels plaers d’aquest petit paradís de la Marina Alta. O, qui sap, si avançaran l’encontre i vindran a  celebrar amb ells la seua festa, la Festa de la Cirera dels dies 9 i 10 de juny.
Bona ruta, bon camí.

dijous, 10 de maig del 2012

CONVOCATÒRIA OFICIAL VARIANT DE LA RUTA DELS 8 POBLES 
( BENISSIVÀ-ALPATRÓ-BENISSIVÀ)

DATA:                          20 DE MAIG DE 2012
LLOC DE TROBADA: RONDA SUD DE DAIMÚS
HORA:                          8 DEL MATÍ
LOCALITAT:              VALL DE GALLINERA
QUILÒMETRES:         12,2
TEMPS ESTIMAT:       4 HORES APROX.
DIFICULTAT:              BAIXA/MITJANA
DESNIVELL:               175 m.APROX.
RESERVA DINAR:     Fins 16 de maig a margegros@gmail.com 

SINOPSI DE LA RUTA 

 
Ens n’anem de nou a la Marina i, per tant, ens trobarem a la Ronda Sud de Daimús a les 8 del matí. Després d’haver-nos distribuït en cotxes, mamprendrem la marxa cap a Benissivà. Una mica abans d’arribar-hi, torcerem per la dreta a l’altura de la Cooperativa de Benissivà i, darrere d’aquesta, aparcarem els cotxes. Començarem a caminar i arribarem a l’església del poble on, per la seua esquerra, aplegarem al Raval i , seguint les perfectes indicacions dels senyals de la Ruta pels 8 Pobles, anirem cap a la carretera per pujar cap a Benitaia. Després de travessar el poble, anirem novament envers la carretera, la qual creuarem per un pas de vianants i, de seguida, a mà dreta ens desviarem fins aplegar a la Font ( 10 m.), d’on altrament eixirem a la carretera, la qual trepitjarem durant uns escassos 100 metres. Alerta! Ara, a mà dreta, agafarem un camí (5m). Tenim quasi omnipresent la Foradada, sempre espectacular.  Després d’un revolt, s’inicia una senda a mà esquerre ( 5m ) que naix sota una carrasca. En pocs minuts som novament a la carretera. Compte! Un senyal indica que falta 4,1 km per ser a Alpatró. Trepitgem el vial uns pocs minuts per trencar a mà dreta. Un indicador de la Piscina Municipal de la Vall ens assegura que anem pel trajecte correcte. En 15 minuts ens trobem a la piscina. Pel camí contemplem cirerers, ametlers, oliveres, marfull, pins, figueres i algun desconcertant taronger. De seguida s’obri una senda a mà dreta i, en un tres i no res, entrem a La Carroja. Allí ens desviem per la mà destra cap a la font de Baix. La caminada és preciosa, acompanyada de copiosa aigua. Per enèsima vegada ens topem amb la carretera, ( 10 m ) però ara  tan sols la creuem i continuem els indicadors de la Ruta dels 8 Pobles. El camí és costerut, sense excés, fins observar la font d’ en Pere (10m). D’aquest vial mena un senderó que, després de xafar-lo durant 5 minuts, clou en un camí asfaltat. Veiem Al Patró. El caminal ara va descendint durant 15 minuts i arriba de nou a la carretera. La creuem envers un enorme xop i ens trobem a la font Vella d’ Alpatró. El viarany és plàcid i flanquejat per una margenada perfectament alineada. I en 10 minuts entrem al poble. Després de pegar un tomb per ell, busquem el carrer Sant Marc, a la zona del raval. Encetem un nou senderol, fora de la Ruta dels 8 Pobles, i donem començ a una davallada ràpida i bonica, amb el riu Gallinera a l’esquerre. Hi arribem al seu llit en 10 minuts, circulem per ell durant una breu estona fins arribar a una carrasca. Aquesta ens avisa que hem de prendre un caminet per la dreta que puja suaument fins l’àrea recreativa de la Garriga. Tot seguit, canviem de direcció a l’esquerra per un camí terrós i apleguem de seguida a una zona d’escombreries, la qual travessem preferiblement per la part esquerra. Canvi de ritme i descens per un paisatge extraordinari fins trobar-nos un barranc tributari del Gallinera, que creuem. Vist i no vist som a l’antiga era de La Carroja, fàcilment distingible per l’ample que dibuixa i per un garrofer central amb un senyal a la seua soca. Des d’allí contemplem el pontet dels Moros i, aviat, continuem fins arribar a La Carroja, després d’una gratificant pujada. A partir d’ara retornarem cap a Benissivà seguint el mateix recorreguts anterior. Falten 45 minuts per ser-hi de nou al punt de partença i donar punt i final a aquesta magnífica ruta d’aquesta variant de la Ruta dels 8 Pobles.




dimarts, 8 de maig del 2012

COMENTARI  PREPARATÒRIA DE LA VARIANT DE LA RUTA DELS 8 POBLES 
BENISSIVÀ-ALPATRÓ-BENISSIVÀ

De menuts, a tots ens agradava col·leccionar cromos  sobre els temes més diversos. Era divertit i prou. Nosaltres, des de fa uns anys, hem encetat un album que consisteix a completar-lo amb el major nombre de paratges visitats, pròxims i llunyans. A hores d’ara ja comença a fer goig. Però ens queden tants  a completar! Per això hui diumenge 6 de maig de 2012 ens hem mudat, hem anat al quiosc i n’hem adquirit un altre: el de la Ruta dels 8 Pobles de la Vall de Gallinera. 



Plovia quan ens hem alçat, però devia ser aquesta pluja primaveral que, al cap d’una estona, deixa pas a un radiant sol. Així ho creiem i no hem dubtat en fer la preliminar de la variant de la Ruta del 8 Pobles de la Vall de Gallinera. A les 8 del matí, doncs, dos solitaris margegrossers ens hem dirigit cap a l’ Atzúbia. Allí, a les portes de la Vall Gallinera, hem pres un cafenet, mentre ens n’adonàvem que el sol ja havia fet acte de presència. La humitat donava un caire especial a la vegetació, invitant-nos a què l’acaronàrem.  


Abans d’arribar a Benissivà, ens hem desviat a la dreta a l’ altura de la Cooperativa d’aquest lloc, on hem deixat el cotxe en un ampli aparcament. Silenci. Hem entrat al poble pel costat de l’ església, on el color blau d’algunes cases prenia un aspecte encisador  i, de seguida, hem vist els indicadors de la ruta. 


Sols calia seguir-los. Així hem passejat pel poble, hem pujat a Benitaia i hem tornat a baixar a la carretera per l’altura del llavador. Durant una bona estona hem estat jugant a conillet amagar amb la carretera: ara la creuàvem, ara la deixàvem, ara la tornàvem a trepitjar. Atònits espectadors d’aquest joc estaven el mític Gelibre i la màgica Penya Foradada. I ens hem endinsat per caminals i senders, on petits rierols s’enfrontaven en un combat desigual amb les soles de les nostres robustes sabates. Els cireres mostraven esplendorosos els seus fruits, ja quasi madurs, preludi d’unes setmanes d’intens treball per part dels camperols de la vall. 


Però també eren sorpresos espectadors del nostre caminar ametlers, figueres, pins i algun desconcertat taronger. Hem passat per la vora de la piscina de la vall. No hi havia una ànima, a diferència del bullici dels mesos d’estiu. I aviat hem arribat a La Carroja i ens hem dirigit cap a la font de Baix. Allí, un home amb un carretó poava aigua i, després, ens ha acompanyat una estona. En el curt trajecte parlem d’aigua, de pluges, sempre generoses en aquest petit paradís. Arribem de nou a l’omnipresent carretera, la travessem amb compte i a agafem un costerut camí asfaltat, tal vegada l’única dificultat d’aquest esplèndid recorregut. Hem notat com petites gotes de suor  suraven del nostre cos. Però de seguida som a la font d’en Pere, i ens desviem una mica per beure de les seues aigües cristal·lines. Satisfets, reprenem la marxa fins arribar a un viarany que mena a un altre camí. 



Descobrim Alpatró, orgullós, amb el seu imponent campanar. Mentre davallem, detectem com els bancals continuen amorosidament treballats, com ocorre durant quasi tota la caminada. 


El temps, quasi sobtadament, ha canviat. Amenaçadors núvols, ben negres, amenacen una imminent pluja, però nosaltres seguim fins arribar a una altra font: la font Vella d’ Alpatró, situada sota una espessa xopada. El trajecte cap al poble és curt i planer, a més molt agradable pels fornits marges de pedra que marquen la fita del camí. En entrar-hi, esmorzem davall uns xiprers i al costat d’una creu de terme. Un lleuger plugim comença a mullar el sòl. 



Una dona, que se’ns dubte ve de casa un veí, ens saluda. I li preguntem per una enorme penyal blanquinós, el nom del qual ignorem. Ella dubta: Pinyol Gros, Penyal Gros. Tant s’hi val. Rossegat i engolit el frugal esmorzar, continuem envers el poble. No plou. El sol surt de nou, de forma intolerable per damunt de l’obscura nuvolada. Veiem a la nostra esquerra un edifici dedicat al malaurat Joan Pellicer. Tremolem d’emoció en ser partícips dels camins que va xafar aquest amant de la natura. 



Ja dins del poble, omplim les ampolles d’aigua a la font, al costat de l’església. Perpetrats amb abundant recurs hídric, marxem cap al Raval, d’on naix un sender que res té a veure amb la Ruta dels 8 Pobles. La baixada és magnífica, trepitjant un paviment de lloses de pedra. A l’esquerra uns peculiars abrics s’alcen sobre el riu Gallinera. Prompte som al seu llit, reblert de còdols que semblen enormes terrossos de sucre. Una amical carrasca ens saluda i ens indica el rumb a seguir a través d’un caminoi que nosaltres, educadament, fem servir. D’aspecte humil, va transformant-se en un endreçat vial que, galantment, ens porta a l’Espai Natural de la Garriga. Aquesta zona recreativa ofereix al visitant còmode repòs, mentre s’albira Alpatró. Ràpidament, en un revolt del camí, torcem per l’esquerra per camí terrós que mena a una zona d’escombreries mig soterrades que intentem recórrer amb rapidesa.


El premi no es fa esperar: un descens suau i preciós ens condueix cap un barranquet tributari del riu Gallinera. Després de creuar-lo, ascendim suament cap a l’antiga era de La Carroja, perfectament identificable per l’ample espai que ocupa. Traiem el llibre de Vicent Morera i Juanjo Ortolà, La Vall de Gallinera. Per camins moriscos i mallorquins, i llegim una mica. Seguint les seues instruccions, observem el pont dels Moros, destruït, o mig acabat, qui ho sap. Ataüllem prestament La Carroja i de nou enllacem amb la Ruta dels 8 Pobles. Mentre somriem, comentem que el trajecte que hem realitzat té la forma d’un xupa-xups deformat. I xuclem un caramel que portem a la motxilla. 



En un tres i no res, som de nou a Benissivà. Després de concertar la menja del dia 20 de maig, comprovem com alguns camperols comencen a portar les primeres cireres a la Cooperativa. Complaguts, ens tornem cap al País del Marge Gros, mentre recorrem la tranquil·la carretera escoltant Postal de la vall , sentida cançó que copsa l’alè  d’aquest edèn de la Marina Alta.

PRÒXIMAMENT: 
CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA