dijous, 31 d’octubre del 2019

dimarts, 15 d’octubre del 2019

CONVOCATÒRIA I SINOPSI RUTA A LA GRANADELLA


LA GRANADELLA
L’aigua esdevindrà com d’or
i després blava,
i el salobre ens pintarà
la pell salada
(Joana Raspall)


        LLOC:                       XÀBIA

       DATA:                       27 d’octubre de 2019
       LLOC DE TROBADA:  Ronda Sud ( Daimús)
       HORA:                       EIXIDA a les 7:30 h. 

GRAU DE DIFICULTAT:
BAIXA (cal fixar-se en el color roig)
TEMPS ESTIMAT:
4 h aprox.


QUILÒMETRES:                            8,5 km aprox.
                                                               Circular



          No hi ha ombra, per tant cal dur aigua i protecció solar



SINOPSI
Terra resseca de sol, terra abrasada, terra clavillada, sense ombra. Baixada immisericorde pel Gurugú, per senda cicatritzada, entre esquelets d’arbres abatuts pel foc. Arribada al barranc pedregós de Martorell. No som conscients de l’esclat de llum i de roca esculpida per ones i sal que ens espera. Hem començat la ruta des de l’hípica que hi ha a llevant del Puig Llorença, i fins a la Granadella hem fet un descens, aspre, assedegat, de quasi 4 km. 








A partir d’ara ens acompanya sempre la mar que es confon amb el cel. Primera parada, la encisadora i bellíssima cala de la Granadella, que, amb ses velles casetes de pescadors, es troba emmarcada entre l’illeta del Descobridor i la punta del Castell.






Fetes les mil i una fotos, comença el recorregut fins al mirador, recorregut d’uns 1100 metres. Al principi hi ha una breu, i un poc dura, pujada per asfalt, entre xalets que competixen per tindre les millors vistes. A mesura que ascendim deixem la pista i darrere d’un xalet apareix, tímida, la sendeta. Al poc hi ha el mirador que ens convida a fer una pausa. Les vistes sobre la cala d’aigua turquesa i la costa ens deixaran sense alé. 




Seguim tot deixant les restes d’unes mines d’ocre i és ací on mamprenem els vora 600 metres fins a la propera parada, el tram que demana més atenció: una baixada en què ens ajudarem d’una barana de fusta molt ben col·locada, i després un curt tram en què ens servim d’unes cadenes per a passar uns 3 metres un poc complicat, però que es pot creuar sense problemes si ho fem amb precaució.  Immediatament després hi ha una altra cadena que ens ajuda a pujar un petit escaló. I ara sí, ja tenim al davant les restes del castellet de la Granadella. No podrem esmorzar en un lloc més privilegiat.









Una vegada cos i ànima reconfortats, ens esperen 1100 metres de pujada per la cresta rocallosa, un poc incòmoda per l’ascens continuat, però la bellesa de les noves vistes és la recompensa a l’esforç: a la dreta la Granadella i el far del cap de la Nau, i a l’esquerra altius penya-segats que arriben fins al cap d’Or. Darrere guaita el penyal d’Ifac. Sense adonar-nos-en, hem arribat al mirador de Llevant.




La mar va quedant-se a la nostra esquena, desapareix de les nostres vistes, i, malauradament ens colpeja la vista el puig Llorença destrossat per mil i un xalets impersonals. El progrés! Desfem camí a buscar el punt de partença per la pista forestal de caminar descansat. A uns 2200 metres del mirador s’acaba la ruta marinera. I tornem a casa amb gust a mar. Molta mar!






L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual. Si la voleu tenir en aquesta excursió, els cost serà de 5 €