CONVOCATÒRIA
OFICIAL
FORNA I
EL SEU CASTELL
LOCALITAT:
Forna.
DATA: 7 d’octubre de 2012.
DATA: 7 d’octubre de 2012.
LLOC DE TROBADA: Ajuntament de
Daimús.
HORA: L’autobús eixirà
a les 9.
Els qui vagen
directament a Forna, ens trobarem a la
plaça que hi ha baix del castell aproximadament a les 9,45.
DIFICULTAT:
Baixa
TEMPS ESTIMAT:
L’activitat finalitzarà al
voltant de la
una del
migdia.
Us recordem un fragment del
correu on parlavèm de les possibilitats d’acudir-hi:
A) Anar amb autobús des de Daimús , per la qual cosa heu de fer
una reserva a l’ juntament del poble fins el 3 d’octubre, amb un preu de 3
euros per als empadronats a Daimús i 6 per als qui no ho són. En aquesta opció
entra, a més del cost de l’autobús, l’esmorzar i l’entrada al castell.
B) Anar directament als peus del castell de Forna amb vehicle
propi i duent l’esmorzar, sense cap cost per als nostres associats.
SINOPSI DE LA RUTA
El trajecte en aquesta ocasió és ben senzill,
llevat de la costeruda pujada al cim del tossalet de la Campaneta on es troba
el castell, cosa d’uns quants metres, ja que es tracta d’una ruta eminentment
cultural.
En arribar-hi, baixarem al poble i visitarem els
seus plaents carrers, on escoltarem alguna que altra contarella del poble. Tot
seguit, pujarem en direcció al castell, on a les 11,30 ens esperarà el guia que
ens explicarà les característiques d’aquesta esplèndida i ben conservada
edificació, que de ben segur us sorprendrà.
No voldríem acabar aquesta sinopsi sense recuperar les paraules que l’escriptor Bernat Capó va
deixar escrites en la seua obra Terra de Cireres,
publicada l’any 2002 per Edicions del Bullent, magnífic llibre de viatges on
recorre, a banda de l’Atzúbia i Forna, les valls de Gallinera, la d’ Alcalà, la
d’ Ebo i la de Laguar. Seleccionem ací
un fragment de les ratlles dedicades a Forna, on hem prescindit de les referències
al castell.
Diu l’escriptor de Benissa:
“Forna és menut, agradable, tranquil, tant que el viatger
hagué d’esperar una hora per veure un habitant del llogaret que ara queda
enrere. Per la contrada es diu que els
fornalers es giten amb la cama fora del llit, ja que, de bon matí, quan el
sol encara no s´ha rentat les lleganyes, havien d’estar de camí de llocs ben
allunyats del poblet, com les deveses pel pasturatge o el marell pel treball
més dur. Si això es deia en sentit pejoratiu, erraven de totes totes els
criticaires perquè, en realitat, la dita deixa en bon lloc la laboriositat.
Matiners i treballadors. També se sol dir que qui vestit va a Forna, despullat en torna, que és un invent que hom
no ha pogut trobar-li el cap, si no donem per bona la reflexió d’un vell
atzuvià que parlava d’un temps llunyà en què jugar a cartes era un delicte, per
la qual cosa els homes de la contornada anaven a Forna, d’amagatons, lluny de
la Guàrdia Civil, a perdre la camisa, la hisenda i els diners. Sempre n’hi
havia que tornaven a casa despullats, en sentit metafòric, és clar, perquè
entre els jugadors hi havia un codi, no escrit i sempre respectat, que feia
referència a la roba que hom portava posada i que no es podia tocar. Només
hauria faltat això, donar-ne explicacions a la muller en calçotets! El viatger,
sense donar massa crèdit a aquestes paraules, pensa que la dita no ha de ser
més que una de tantes de les que va arreplegar el mestre Sanchis Guarner en la
seua col·lecció dels pobles valencians que parlen els uns dels altres, com a
resultat, en ocasions, d’una gràcia del burleta de torn. I el viatger, que ix
del llogaret de la mateixa manera que hi va entrar, no solament no ha perdut
res, sinó que, a més, ha fet una bona replega de figues de pala que, en contra
de la creença tan escampada que diu que fan tapó, li posen el cos a to.”