dimarts, 24 de juliol del 2012

CRÒNICA

 
CRÒNICA CONSCIENTMENT SUBJECTIVA DE LA
III RUTA NOCTURNA: EL RABAT
21 de juliol de 2012

Teníem, injustament, molts dubtes. Molts dubtes de poder seduir, de poder captivar a algú en la nostra III Ruta Nocturna. Són temps de festes i celebracions; de vacances i de viatges, de compromisos i festivitats.  Multitud de motius per deixar de banda un passeig per la muntanya organitzat, que pesats!, pels desficiosos de Marge Gros. Però ens equivocàvem.
Dissabte 21 de juliol, 8 de la vesprada. Més de 60 lleials margegrossers ens van trobar a la Ronda Sud de Daimús. Cares de complaença. Salutacions i comentaris, indicacions sobre el punt de partença de la ruta. De seguida férem  camí cap a  l’Alqueria de la Comtessa. En un carrer paral·lel a la circumval·lació vàrem aparcar el cotxes. 



Feia una temperatura bastant agradable, malgrat ésser juliol. Es repartiren cacaues i salmorra (els tramussos se’ns va oblidar de posar-los en remulla ) i començàrem a caminar. Demanàrem una mica de compte a l’hora de creuar la carretera envers el camí vell de Xàtiva. En arribar-hi, extremàrem les precaucions, ja que és una via bastant transitada. Amb molta cura i ben organitzats, anàvem caminant mentre sentíem com el sol, que ja en trobava cansat, ens amoixava la cara,  dèbilment. 


Arribàrem al creuament amb un camí que ens portà, més rectes que un fus, dalt de l’ermita de sant Miquel. Però per gaudir d’aquest deliciós lloc havíem de pagar un peatge simbòlic: 100 metres i escaig d’una atractiva rampa. Endalt, descansàrem del petit esforç que havíem fet  abrigats per l’ombra dels arbres. Comentàrem la peculiaritat d’aquesta construcció del segle XVI, enclavament de la Font d’en Carròs en terres de l’ Alqueria, testimoni dels jocs de la xicalla  de la contrada en els dies de pasqua. Un moment d’esbarjo per fruir de l’indret i, sense ànim de retallar cap explicació (que, per cert, altres ja ho fan en altres aspectes), davallàrem a la recerca del camí que ens conduí al Rabat. 


Transitàrem ara a la vora d’un polvorí, desitjant que tots aquests arsenals tingueren com a objectiu la festa,  no pas la guerra, fins que arribàrem a un caminal que ens portà al cementeri de Rafelcofer. Decidírem no reposar ací (deixem-ho per a més endavant, va afegir irònicament una veu) i iniciàrem una lleu ascensió cap al cim d’aquest tossalet on es troba l’antic poblat iber. La marxa es va fer més pausada. De nou constatàrem que érem a l’estiu.

Però no teníem pressa i alguns aprofitaren els bancs col·locats durant el trajecte per poder gaudir del preciós  paisatge que començava a albirar-se ( d’acord!, i alguns perquè sentien defallir les forces). I xino-xano, aplegàrem dalt, on  una imponent creu de ferro negra ens rebé (i, qui sap, si ens beneí ). Marxàrem ara per una bufona planura, a la vora de les restes de les construccions iberes, fins ser al Mirador. El sol ja se n’havia anat definitivament a dormir i el clarobscur s’havia fet amo i senyor de la situació.  Ens preparàrem per a sopar. Entrepans variats, beguda refrescant i picadeta a discreció van aparèixer màgicament de les motxilles. Les primeres llanternes entraren en funcionament. Començà el joc de llums i colors. La menja s’allargà més de l’habitual, perquè anava acompanyada de suculents comentaris sobre temes d’actualitat, de rabiosa actualitat.
Satisfeta la gana, el nostre líquid espiritual, la mistela, començà a circular. Un lleuger vent refrescà la magnífica nit, inclús, comentaven alguns, feia una mica de fred. 

Era el moment de retre homenatge als paratges desapareguts en els incendis d’aquest estiu, mitjançant la lectura d’un text preparat per l’organització. Regnava el silenci, tal vegada l’emoció. En acabar, un esplèndid rapsode, amb veu dura, greu i contundent, va interpretar un conte preparat per a l’ocasió. Ara regnava el misteri, tal vegada la impressió. Pura il·lusió.
En trencar-se l’encís, va venir l’hora de la foto de família. Era moment de contentació, de satisfacció; de poder assaborir aquest contacte directe amb la natura i de sentir-se part d’ella.

I va tocar marxar cap a casa. Lentament, i amb precaució, anàvem descendint pel sender que ens conduiria  al punt de partença. Les ombres dels arbres ens feien ganyotes , mentre les estrelles jugaven entre elles, a mena d’un improvisat castell de focs d’artifici.  

Teníem, injustament, molts dubtes. Molts dubtes de poder seduir, de poder captivar a algú en la nostra III Ruta Nocturna. Però  ens equivocàvem.
Bon estiu.

dissabte, 14 de juliol del 2012

III RUTA NOCTURNA: EL RABAT


III RUTA NOCTURNA: EL RABAT
Convocatòria oficial
Data:                    21  de juliol de 2012
Lloc de trobada: Avinguda Ronda Sud ( Daimús)
Hora:                   8 de la vesprada
Localitat:             Rafelcofer
Quilòmetres:        5
Temps estimat:     2 hores aprox.
Dificultat:              Baixa
Desnivell:               164 m.
Informació: margegros@gmail.com


SINOPSI DE LA RUTA

Ens reunirem a les 8 de la vesprada en l’avinguda Ronda Sud de Daimús. Distribuïts amb cotxes, ens dirigirem cap a l’ Alqueria de la Comtessa per Piles. En arribar a la circumval·lació del poble, en direcció Rafelcofer, aparcarem els cotxes abans d’arribar a l’última rotonda, a mà dreta, quasi al final d’una llarga recta. Després d’haver-nos preparat i d’haver repartit l’avituallament per al sopar, prendrem, en la mateixa rotonda, el camí dels Català, a mà esquerra. En 5 minuts arribarem al camí vell de Xàtiva. Torcerem a la dreta. Durant uns 300 metres hem d’anar amb molt de compte en trepitjar aquesta calçada, bastant transitada per cotxes. ( 5 minuts). Ara observarem a mà esquerra el camí que condueix a l’ermita de Sant Miquel. L’agafarem i ens uns pocs minuts ens trobarem amb una forta rampa de 100 que condueix a aquest santuari. Després de contemplar aquest bell paratge, descendirem. Ara trencarem a mà esquerre, en direcció a la pirotècnia. Després de caminar uns 15 minuts agafarem un camí a mà dreta en direcció al cementeri de Rafelcofer, on hi serem en poc més de 10 minuts. Pel costat de les seues parets  s’obri el sender que ens conduirà al Rabat. Perfectament endreçat i bastant espaiós, però amb un poc de grava solta, el viarany s’empina progressivament, sense cap exageració, ja que petits escalons van suavitzant-lo.  Al cap d’uns minuts ens trobarem amb un banquet, estratègicament situat, que farà momentani repòs a aquells que necessiten recuperar una mica les forces mentre contemplem una extraordinària vista de               l’ Alqueria i Rafelcofer. Però aquest no serà l’únic. A la vora mateixa del Dipòsit, en trobarem un altre. A partir d’aquesta construcció el sender és més costerut, i el sòl es troba en pitjors condicions. Faltaran 350 metres per a assolir el nostre objectiu, uns 20 minuts. Però quan les forces ja defalleixen, apareix el tercer banquet, que ara s’agraeix més. Un darrer esforç i, en 10 minuts, som dalt, als peus d’una imponent creu de ferro. Som al Rabat. Ara ens dirigirem, ara ja tot pla, cap al mirador, poca cosa més de 5 minuts, des d’on gaudirem d’una majestuosa vista. Soparem i iniciarem la tornada pel mateix trajecte.

dilluns, 9 de juliol del 2012

III RUTA NOCTURNA: EL RABAT


COMENTARI DE LA PRELIMINAR
III RUTA NOCTURNA: EL RABAT
4 de juliol de 2012

Dimecres 4 de juliol un grup de margegrossers  vam efectuar els preparatius III Ruta Nocturna que durem a terme el 21 de juliol. Eixírem de Daimús a les 8 d’una vesprada bascosa. El dramàtic incendi de la serra d’Ador ens havia robat la il·lusió de realitzar-la al Bancal de la Creu, al terme de Llocnou. Una vegada més la descurança havia triomfat. Nosaltres teníem alternatives, però que passa amb la dels paratges encesos? Experimentàvem una estranya sensació, la d’aquelles persones que van acomiadant-se dels éssers més estimats, dels paisatges més volguts, i que ja mai més tornaran a veure´ls.  Sí, érem pessimistes després dels últims incendis que havien assolat les nostres terres. 


Però així i tot, a mesura que ens acostàvem a l’lqueria de la Comtessa, aquesta malenconia anava apaigavant-se. Quan baixàrem dels cotxes i preparàrem motxilles i bastons, l’estat d’ànim es va capgirar en observar la muntanya de la Creu, el Rabat, objectiu de la nostra ruta nocturna. No havíem de donar treva a la devastació. 


No teníem clar el trajecte a realitzar, i com la prèvia és el moment d’assajar, ens vam dirigir al camí vell de Xàtiva. Per aquest vial massa transitat per vehicles, circularem pel costat d’una exuberant sèquia. El soroll de l’aigua compensava el dels vehicles. Quan arribàrem a l’indicació de l’ermita de sant Miquel, la vam descartar. Pensàvem dur a terme un trajecte circular ( cosa que no farem en l’oficial ) i continuàrem cap a Rafelcofer. Però l’omnipresent presència dels cotxes ens va fer obligar a  desviar-nos per un camí a mà esquerre, amb la finalitat d’enllaçar amb un sender que ens va portar dins del poble. Després d’un assaig fallit, ens encaminàrem cap al cementeri per un agradable camí. Allí, a la seua vora, s’enceta el sender que havíem de prendre. 


A partir d’ara deixàrem els tarongers i va començar a guanyar protagonisme garrofers i pinedes. Vam moderar la marxa davant aquest lleugerament costerut  camí. Després d’uns minuts d’ascensió, un estratègic banc de fusta ens temptava ( temptació que es va repetir dues vegades més, però a la qual vam poder vèncer ), però a penes li férem cas. Suàvem, perquè la xafogor continuava i perquè el camí s’empinava. 



Després de passar pel dipòsit d’aigua, principiarem la recta final cap al cim del tossal. En arribar, una gegantina creu de ferro, negra, ens va donar la seua benedicció. El sol començava a amagar-se, però encara albiràvem clarament la Safor, el Mondúver, el Montgó, el Montcabrer, la cremada Cuta...









Després vam recórrer el Pla de la Creu, lloc on s’assenta el poblat iber, fins arribar al cim del Perico, o de les Taules de la Llei. Ara la nit havia triomfat. Era hora de sopar i fer els primers esborranys de la ruta del dia 21 de juliol. 








Després d’un llarg moment d’esbarjo, vam decidir no baixar per la font de la Quaresma. Ens havien indicat que el camí estava tallat. Una porta impedia el pas. Tot i que anàvem perfectament preparats amb llanternes potents, decidírem evitar l’aventura i retornar pel lloc on havíem pujat. En arribar al cementeri, torcérem per la dreta pel camí dels Racons, que condueix a la pirotècnia i a l’ermita de sant Miquel. 




Aquest trajecte no té pèrdua, sols cal resseguir els excrements dels gossos per seguir la direcció correcta. Així fou com aplegàrem als peus de l’ermita, situada entre els termes de l’ Alqueria i Rafelcofer, però propietat de la Font d’en Carròs, i després de caminar per un costerut camí de 100, hi vam ser dalt. Vam retornar de seguida, se’ns feia tard, fins al camí vell de Xàtiva, des d’on vam empalmar fins on teníem aparcats els cotxes. En resum, una bonica i còmoda ruta de poc més de dues hores que farem sense pressa, gaudint sempre de la vesprada i la nit, dels colors, dels clarobscurs i la foscor. ( Feu clic  )


MOLT PROMTE EN LES PANTELLES DEL SEU ORDINADOR: CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA III RUTA NOCTURNA: EL RABAT, AMB SINOPSI DETALLADA DE LA RUTA (O UNA COSA SEMBLANT)