dilluns, 23 de gener del 2012

LA SENDA DELS NEVATERS - SALEM.

CRÒNICA 
DE LA SENDA DELS NEVATERS 
       BREU RELAT D’UNA CONTENTACIÓ

Les 8 del matí de diumenge 22 de gener de 2012. Comencen a aplegar els caminants a la Cooperativa de Gandia. Se´ls veu amb gana de reprendre el contacte amb la natura. Es donen unes breus instruccions indicant el lloc on ens trobaran. I inicien la marxa. Tranquil•la, relaxada. En poc més de mitja hora arriben i en concentren a la plaça de Salem. S’albira un dia excepcional. 



Després d’un poc d’espera d’algun despitat, el grup, segons fonts ben informades, d’unes 60 persones, en concentra al voltant de l’expert que els portarà en aquesta primera ruta de 2012. Es tracta de José Marcos Tomàs, saforenc resident a la localitat. Primers i interessants comentaris sobre l’origen del poble. Es percep en l’ambient gran satisfacció. La cosa promet. Marxen alterant suaument el silenci que envolta el  poble. Ixen de la localitat i es dirigeixen al Llavador. 


Tractats i traïcions, cristians i musulmans surten en les paraules erudites del conductor del recorregut guia.  Triomfa el sol.  Continua la marxa. En un revolt, el camí s’empina. Soroll de respiració agitada. Hàbilment, quan algun  margegrosser sembla que va a lliurar la seua ànima als déus, fa una altra aturada per il•lustrar l’itinerari. Gràcies a Déu, se sent dir  a una veu anònima. 


Reconfortats ànima i cos, reprenen la marxa. Recorren breument la carretera de Beniarrés i, de seguida, trenquen a mà esquerra. El camí torna a empinar-se. Però la força de voluntat triomfa i al cap d’una estona es troben davant d’un paratge molt acollidor: la font de la Barcella. 


El soroll de l’aigua recorda la música celestial. Sàvies paraules del mestre de cerimònies, glop d’aigua fresquíssima i...marxa. Ara el camí es transforma en una bucòlica senda. El paisatge triomfa en el seu màxim esplendor. En pocs minuts arriben a un antic mas situat en un indret excepcional i amb unes vistes espectaculars a la Vall   d’ Albaida i al Benicadell. Aturada per a reposar.

Els entrepans són devorats a una velocitat de vertigen. Després d’un poc d’aigua divina, a la qual algú li diu mistela, foto dels aventurers. Mamprenen la marxa i aviat arriben a una pista forestal. El camí ara ja és totalment plàcid. Han oblidat les penalitat del començament de la ruta. S’adrecen a la nevera del Paller. 

Un crit de socors és ofegat per una clamor d’admiració en aplegar. Simplement impressionant. Se’ls conta la sofrida història de les persones que vivien de fer gel per a les classes acomodades de la Ribera i la Costera. S’enlluernen d’emoció. Però cal continuar. I així ho fan fins arribar a la nevera de la Barcella. 
Un munt de muntanyes llunyanes es divisen, les quals una a una són identificades pels experts. Satisfacció, plaer, excitació. I retorn, retorn cap a Salem. Ara la marxa és àgil, gaudint de la meravellosa silueta de Sa Majestat el Benicadell. Els excursionistes caminen amb un ample somriure en la boca que multiplica la llum del sol. I s’adrecen al restaurant a dinar. Chapeau! Menja que concorda amb la ruta. La complaença és total. Donen les gràcies més entusiàstiques a José Marcos, el qual, si encara no havia fet prou, els regala un llibre d’història del seu poble perquè els margegrossers estimen el passat, el present i el futur  de la seua terra, ara també una mica d’elles i d’elles. La ruta prometia i ara se n’adonen que ha superat les seues expectatives. Superba. 


dimarts, 10 de gener del 2012

CONVOCATÒRIA OFICIAL RUTA A LA SENDA DELS NEVATERS

LOCALITAT:                Salem.
DATA:                             22 de gener de 2012.
LLOC DE TROBADA: Cooperativa de Gandia.
HORA:                            8 del matí.
DIFICULTAT:                MITJA.
DESNIVELL:                  390 metres.
QUILÒMETRES:           11
TEMPS ESTIMAT:       4 hores.
RESERVA DINAR:       Fins dimecres 17 de gener   
                                         a margegros@gmail.com

SINOPSI DE LA RUTA

La senda dels nevaters-Salem (SL-CV-122)

El punt de trobada serà a les 8 la Cooperativa de Gandia, des d’on eixirem cap a la Vall d’Albaida. Anirem en direcció a Castelló de Rugat on prendrem la CV-705 en direcció a Beniarrés. Al poc arribarem a Salem. Deixarem els cotxes a l’entrada del poble, als voltants del bar l’Era, al carrer Carretera de Castelló. Baixarem el carrer, per l’esquerra de l’església i anirem a buscar el Llavador. Comença un tram en què bordejarem un polígon industrial, amb un pendent considerable i xafant asfalt. Uns 900 metres després, i amb molt de compte travessarem la CV-705 i, seguint costera amunt deixarem la carretera. Començaran els camps d’oliveres, garrofers i vegetació de serra. A uns 1000 metres arribarem a un punt de reagrupament, la font de la Barcella envoltada de plataners. A partir d’aquest punt la pista es transforma en una senda molt ben arranjada que ens conduirà, després de fer uns 500 metres d’ascens, a la casa del Sastre, segon punt de reagrupament. Uns 400 metres més amunt arribarem a la pista forestal que recorre la serra del Benicadell. Girarem a l’esquerra per anar a busca, a uns 700, el creuament que ens conduirà a la primera de les neveres, la del Paller. Cal girar a la dreta i a uns 600 metres arribarem al punt més alt de la ruta (750m). Haurem tardat vora dues hores. Però paga la pena arribar-hi: la nevera del Paller, la Safor, el Montgó, el Xellibre, la serra Foradada, l’Aitana, la Font Roja, la serra de Mariola, el pantà de Beniarrés, l’omnipresent i altiu Benicadell; a la part nord: el pantà de Bellús, els pobles de la vall, l’estret de les Aigües, les muralles de Xàtiva, la serra Grossa, i si el dia està clar, el Penyagolosa, el Mondúver, la Penyalba, i el Cavall Bernat d’Alzira. En aquest punt esmorzarem i ens recrearem amb les vistes. Després desfarem el camí per tornar a la pista. I seguirem a la dreta uns 1000 metres més avant per veure altra de les neveres, la de la Barcella, i la mola del castell del mateix nom. Haurem arribat al final del recorregut cap a les 12. Caldrà després desfer camí: novament la pista, baixar a la casa del Sastre, la font de la Barcella, el polígon, el llavador i Salem, on aplegarem, després d’haver fer aproximadament uns 11 km, entre la 1 i la 1 i mitja. A les 2 ens esperarà el dinar a la casa rural la Granja.




divendres, 6 de gener del 2012

DESCRIPCIÓ DRAMATITZADA I IL·LUSTRADA
 DE LA SENDA DELS NEVATERS.
SALEM (LA VALL D’ALBAIDA)
Dijous 29 de desembre de 2011. A les 7,45 ix des de Daimús l’avançada de Marge Gros. A l’eixida de Gandia arreplega una nova companya de recorregut. Iniciem el camí cap a Salem. A mesura que ens acostem al poble, el termòmetre va baixant. Arribem a la vila i aparquem pel voltants del bar      l’ Era. Dos graus a les 8,30 del matí. Ràpidament aplega Jose Marcos, gandià de Salem, el qual ens farà de guia. Ens n’anem al bar i ens prenem un café calentet. És qüestió de fer-se la idea, i iniciem la marxa aturant-nos una mica a la plaça de Salem, nucli originari de la localitat. Arribem a la carretera de l’Orxa, però ens desviem per l’esquerre fins arribar al llavador i la font del Poet. Fa fred. Agafem un camí a l’esquerra asfaltat que va empinant-se. Voregem la fàbrica de Font Salem i prompte arribem  de nou a la carretera. Amb precaució circulem per ella uns 70 metres, fins trencar de nou a mà esquerre pel camí de la Barcella/caseta del Sastre. Han passat 25 minuts. Ara comença una forta pujada. Els pastissos i altres menges nadalenques comencen a passar factura. Cal anar amb tranquil·litat. Qui mai havia suat, comença a sentir les gotes de  la suor per les galtes, malgrat que fa fred. Però tot té un final. Després de 25 minuts som a la font de la Barcella. Un petit bosc de pins decora aquest preciós paratge. El contemplem i visitem un alcavor que es troba allí mateix. Ara el camí es transforma en un sender encantador, suaument escarpat. La passejada es transforma en un plàcid recorregut, acompanyada dels  apassionants comentaris del nostre guia. En 15 minuts arribem a la caseta del Sastre, antic mas des d’on s’observen unes magnífiques vistes. L’explorem i continuem l’ascensió fins arribar a una pista forestal, el camí del corral de Poldo (15 minuts). Nosaltres trenquem per l’esquerra. La pista ara és còmoda. Els senderistes ho agraeixen de debò      ( uns més que els altres, tot s’ha de dir). Uns minuts més tard veiem a la dreta un camí que puja a la nevera del Paller. El deixem per a més endavant. Deambulem amb alegria pel camí terrer fins que arribem a la nevera de la Barcella, altrament dita del Castellet. Obviem els comentaris del paisatge que es divisa. Comencen a faltar-nos els qualificatius. Pels voltants del pou de neu esmorzem. El sol ja calfa, però resulta molt agradable sentir-lo acaronar-nos la cara. Anècdotes i comentaris de divers caire es produeixen en aquest moment d’esbarjo. Ben descasats, ens atrevim a pujar al Castellet islàmic. Pocs metres, però bastants durs. Panorama espectacular.

Descendim amb precaució i tornem cap enrere pel camí de Poldo. Ara observem de forma majestuosa el Benicadell, amb una bellesa aclaparadora. I arribem a la desviació cap a la nevera del Paller. En veure la costeruda pujada algú es persigna. Deu minuts duríssims, però que paga la pena realitzar per contemplar l’extraordinari paisatge que s’albira, així com l’espectacular nevera que acull. Ens quedem extasiats. Ara algú sua d’emoció. Però hem de refer camí de nou fins la pista. L’agafem i continuem contemplant un Benicadell inaudit. Jose Marcos ens proposa fer ara una ruta circular, que descartarem en el dia d’autos ( per evitar algun possible assassinat, simplement ). Ens dirigim de nou a la carretera de l’ Orxa, la creuem i continuem per una pista forestal fins la caseta del Rector. Ací ens desviem per la dreta per un viarany molt preciós fins arribar de nou al poble. Se sent una veu, suada, que indica que no pot més. Simple teatre. A Salem ens desplacem a la Granja San Miguel, lloc on reservem taula per al dia  de la veritat.


El balanç és molt positiu, impressionant; ruta desconeguda per aquells i aquelles que venim de terres properes a la mar.
Agraïm Jose Marcos la seua amabilitat i l’emplacem a què de nou ens conduïsca  per aquesta màgica ruta per les terres de la Vall d’ Albaida el 22 de gener. Més senzilla que la que ací hem descrit ( i a la qual hem donat   un cert to teatral, també és cert ).
PRÒXIM LLIURAMENT: CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA RUTA.