dilluns, 30 d’abril del 2012

LAS SERRA D'ADOR: COMENTARI DE LA RUTA


29 D'ABRIL DE 2012

Diumenge 29 d’abril. Ha eixit un dia excel·lent: clar, límpid i amb una  temperatura  adequada. Una jornada  idònia  per realitzar la marxa a la serra d’Ador. Els margegrossers arribem de forma complidora al lloc establert: la Cooperativa de Gandia. Després de les corresponents salutacions, marxem cap a Ador. A l’eixida del poble ens esperen un altre grup de caminats. Som bona colla, potser estem pel voltant de 100 persones que desitgem conèixer aquest indret, tan pròxim i tan desconegut. Aparquem els cotxes pel camí del Collado, baix d’una fastigosa furgada en la muntanya que en anys anteriors l’obsessió urbanística va deixar.



 Tots preparats, indiquem els trets generals del trajecte que desenvoluparem i tot seguit  presentem Vicent Mahiques Roig, historiador, gran coneixedor del terreny que trepitjarem, qui ens explica la importància del paratge que visitarem i l’ús d’aquestes terres des de l’època romana. 


Iniciem la plàcida caminada i, al cap d’uns pocs minuts, entrem a la vall de la Plana. Sorprèn els vianants  descobrir aquest lloc cultivat de tarongers i envoltat de pins. Magnífica vista. 



Aviat, però, a la vora d’uns generosos pins, menem cap al Piló Ventura a través d’un camí que travessa   bancals de cítrics escalonats. 




Els símptomes d’abandonament són evidents, miratge d’un esplendor desaparegut. Malgrat la temperatura agradable, el suau pendent comença a calfar el cos. 



Però és poca cosa, i de seguida agafem una pista forestal, bordejada de pins joves, que es transforma en poca estona en una senda que ens condueix al lloc d’esmorzar: un replanell pròdig  que ens dona la benvinguda amb la música dels ocells. El lloc és fullós, amb una verdor luxuriant. Els entrepans, la fruita, les ametles i altres fruits  són devorats amb fruïció. És moment de raonar, mentre assaborim l’essencial mistela, marca de la casa. 




Acabem la menja i ens fem la imprescindible fotografia. Parlem dels nous reptes que ens esperen i reprenem la marxa. Molt prompte ens endinsem en un bosc espès, on l’exuberant vegetació no deixa passar la llum del sol.


 Sembla que hem viatjat pel túnel del temps a l’època Juràssica, amatents a l’aparició, en qualsevol moment, d’un oblidadís  dinosaure. Anem en compte per un senderol que davalla per un sòl relliscós. Ens trobem amb una solsida de roques:  les Pedres Campana. Diu la tradició que si les colpegem amb un còdols, reprodueixen el so de les campenes. I ho comprovem. Després d’escoltar aquesta música celestial, arribem a la font de             l’ Assester. El nostre mestre de cerimònies ens parla de la seua etimologia i importància, però també de fets luctuosos durant la Guerra Civil. 


Una mica més tard, tornem a la civilització. Un camí asfaltat recorre un paisatge on, de nou, reapareixen els tarongers. El bufó castell de Palma es divisa superb   esperant la nostra visita. I aquesta no es fa esperar. 


De seguida ens trobem al peus del seu tossal i iniciem l’ascensió entre una densa pineda que oculta el sol. Amb un ritme constant, vencem sense dificultats la rampa que ens duu a les parets de la fortalesa. Allí iniciem una nova aventura, pròpia quasi d’experts escaladors: subjectes amb les nostres fèrries mans, ens ajudem d’una corda per superar la darrera dificultat. 


 Una vegada dalt, ens extasiem en contemplar el majestuós paisatge: el Convent de Sant Jeroni, el Mondúver, la Falconera, la mar, el Gelibre, la Cuta, el Montgó, els pobles del Vernissa... Amb aquest marc incomparable, reapareix la veu del nostre guia, el qual ens parla d’aquesta fortalesa islàmica, de la seua conquesta, dels repobladors de les pròximes contrades, de genealogia...d’història. 


Minuts més tard baixem pel mateix lloc, amb precaució, fins arribar de nou al camí asfaltat i penetrar , de nou,  pel túnel del temps en un espai propi del món de la ciència ficció: el Terrer.


Aquest paratge d’aspecte lunar ens mena al poble d’ Ador. Ara, en aquest darrer tram de l’excursió, la ruta és transforma en urbana. Els cotxes ens esperen per, ràpidament, dirigir-nos al restaurant Mont Corona. Mentre mengem un suculent arròs del senyoret, contemplem la preciosa vista des d’aquest balcó de la Safor. Excels  final  d’aquesta increïble ruta.


PRÒXIMA MARXA:  20 DE MAIG. VARIANT DE LA RUTA DELS 8 POBLES: DE BENISSIVÀ A ALPATRÓ

diumenge, 22 d’abril del 2012

Liebster Blog Awards


PANXACONTENTS



Els amics i companys del bloc A un tir de pedra ens acaben de fer una distinció que ens ha alegrat una mica la nostra existència. Tot i que som conscient que el nostre bloc és molt humil, així i tot ells ens han fet l’honor de seleccionar-nos com un dels seus 5  blocs predilectes en allò que s’anomena els Liebster Blog Awards. Hem de ser sincers i dir que, inicialment, desconeixíem en què consistia aquesta nominació. Després d’haver-nos informat, us podem dir que aquest guardó consisteix a copiar i enganxar el premi en el bloc i enllaçar-lo al blocaire  que te l'ha atorgat; assenyalar els teus cinc blocs preferits amb menys de 200 seguidors i escriure comentaris en els seus blocs perquè coneguen que han rebut el premi i, finalment, esperar que aquests continuen amb la cadena i trien els seus 5 blocs preferits.
 El motiu que exposen els blocaires d’ A un tir de pedra per fer-nos la seua menció és el que  reproduïm textualment:
 Bloc de senderisme i cultura creat per l'Associació Cultural Marge Gros de Daimús que ens demostra que per a fer senderisme no cap viure a cap poble de muntanya.
Els donem, per tant, les nostres més efusives gràcies.
Per dur endavant aquesta nominació, ens hem mudat i posat vestit nou al nostre blog, no sabem si encertadament. Així, reunits d’urgència, i després de valorar les diferents propostes, i descartant aquelles que, tinguérem notícia, ja l’havien rebut, hem decidit  nominar a:

Al Club Esportiu Llocnou per la promoció d'activitats esportives, culturals i mediambientals.

Al Col·lectiu Vall de Vernissa per la seua lluita constant per la defensa, conservació i divulgació del patrimoni cultural, històric, documental, mediambiental i social dels pobles de  la Vall de Vernissa.

Al Centre Excursionista Castell de Rebollet per la defensa pel respecte del medi ambient i el patrimoni rural, natural i cultural de la Font d’ en Carròs.

Associació Cultural Correllops de Vilallonga, per la vindicació de la cultura popular a partir dels correfocs, però endinsant-se en les més diverses activitats.

Arc de Mig Punt. Associació Memòria i Patrimoni. Entre altres objectius, destaquem: Estudiar, investigar, catalogar i inventariar el patrimoni cultural de la Safor, en tots els seus múltiples aspectes, formes i elements, tant material com immaterial, incloent el paisatge i els espais i llocs significatius des del punt de vista històric i cultural...sense oblidar la seua defensa, conservació i protecció.

 Des de Marge Gros felicitem les associacions seleccionades, ja que la nostra nominació no és més que un petit reconeixement a la tasca que estan duent a terme.

dijous, 19 d’abril del 2012

LA SERRA D'ADOR: L'ASSESTER I EL CASTELL DE PALMA


CONVOCATÒRIA OFICIAL
 RUTA A LA SERRA D'ADOR: 
L'ASSESTER I EL CASTELL DE PALMA

               DATA:                    29 d'abril
               LLOC:                    Ador
               DIFICULTAT:          Mitjana
              QUILÒMETRES:      10
              TEMPS ESTIMAT:   4 hores o més
              DESNIVELL:             300 metres aprox.
              RESERVA DINAR:   fins el 25 d'abril a
                                    margegros@gmail.com

SINOPSI  

      En aquesta ruta circular pategem avui la serra d’Ador. Rodegem el Piló Ventura, i ens desviem després per a pujar a un dels castells emblemàtics de la comarca, el castell de Palma, en terme d’Alfauir.
     Comencem el recorregut a l’eixida d’Ador, pel camí de la Canaleta, en direcció a Vilallonga. Passarem per una desagradable taca en el paisatge que deixà l’afany urbanístic d’anys anteriors. Però prompte, seguint pel camí, amb el Collado a la nostra dreta i el Cabeço a l’esquerra, entrarem a la verda vall de la Plana. El camí fàcil i plàcid l’hem fet en 30 minuts i hem recorregut 2 km quan arribem a un petit bosc de pins adults a la nostra esquerra. Pujarem uns 400 metres pel camí que s’obri a la dreta entre horta abancalada. Veurem una barca abandonada, i el camí anterior, a la dreta, es transforma en pista forestal que mena al Piló Ventura. El recorregut és d’1 km d’ascensió suau i acompanyada de pins joves. En arribar dalt, (haurem trigat uns 20 minuts), si mirem a la nostra esquena veurem la Safor, i a la seua dreta la Cuta i el Morquí. Hi ha un creuament. Agafarem la pista de l’esquerra que esdevé senda i s’endinsa per una pineda cada vegada més ombrívola, verda i suau. Estem ja en la vessant nord.
     Esmorzarem poc abans de començar a baixar cap a l’Assester. Al poc de començar el descens veurem les Pedres Campana (uns grans còdols la disposició dels quals, sembla, es deu al fort terratrèmol que sacsejà la comarca a finals del segle XIV). La font, la Sister, com diuen a Ador, es troba a uns 10 minuts baixant per un bosc adult. És una antiga font on abans sestejava el ramat que pasturava per la serralada. I encara molts recorden com un veí d’Alfauir es guanyava la vida venent l’aigua d’aquesta font per les suposades propietats medicinals. Després la senda va baixant suaument al llarg d’uns 600 metres per un bosc camí d’Alfauir fins arribar en 20 minuts a un bancal de tarongers. Deixem la muntanya i apleguem al pla, a un camí asfaltat. Girem a la dreta i 900 metres més avant arribem a un creuament. Agarrem el camí de l’esquerra per buscar als peus del Tossal la sendeta que ens puja al mirador majestuós del Castell de Palma, 233 metres sobre el nivell de la mar. Cal anar amb compte perquè no hi ha cap senyal que ens ho indique.  La senda va pujant per dins d’un fosc pinar. Ja vora les parets del castell, hi ha el tros més dur de l’excursió. Tardem uns 25 minuts en arribar dalt. Però l’esforç paga la pena:  hi ha una esplèndida panoràmica (convent de Sant Jeroni, Marxuquera, el Mondúver, la Falconera, la mar, Oliva, el Montgó, el Gelibre, la Safor, la Cuta, i els pobles de la vall del Vernissa). La baixada és pel mateix lloc per on hem pujat fins al camí asfaltat. Ara, però, ens  desviarem en direcció a llevant fins arribar al Terrer de color gris i aspecte lunar. Passat el pla del Terrer, el camí, de nou asfaltat, davalla fins a la frontera entre els cascs urbans de Palma i Ador. Travessarem tota aquesta darrera població fins arribar al lloc on hem deixat els cotxes. Des de la baixada fins al final encara haurem caminat durant prop d’una hora.
     La varietat de paisatges i paratges hauran recompensat l’esforç, les més de 5 hores de caminada i els vora 10 km. 
 



dissabte, 14 d’abril del 2012

RUTA PER LA SERRA D'ADOR: L'ASSESTER I EL CASTELL DE PALMA

PRELIMINAR  DRAMATITZADA I IL·LUSTRADA
 DEL RECORREGUT PER LA SERRA D’ ADOR



Fa algun temps, durant els dies posteriors a dilluns de pasqua, en alguns pobles se celebrava la pasqüeta. Per les vesprades els xiquets anaven a berenar la mona, un poc dura pel pas dels dies, però que remullada amb aigua estava d’allò més bona.


Ara que ja no som tan menuts, l’avantguarda de Marge Gros va rememorar aquesta antiga tradició, amb una petita alteració: en lloc de berenar, nosaltres esmorzaríem, no la casolana mona amb llonganissa , sinó un entrepà farcit amb companatge industrial, i a més aprofitaríem l’avinentesa per fer la preliminar de la pròxima ruta: la Serra d' Ador: l’ Assester i el Castell de Palma.
 Així va ser com dimecres 11 d’abril, l’avançada de Marge Gros reprenia i actualitzava  aquest ancestral costum. Després d’eixir de Daimús, a les 8,30 del matí , a l'eixida d' Ador, aparcàvem els cotxes. Camí asfaltat, amb una inicial rampa que de seguida calfa el cos, però prompte  ve la calma. Ràpidament la calçada se suavitza i transitem entre bancals de tarongers. Unes adorables gallines ens saluden mentre ens dirigim al Collado.

En arribar-hi, quedem sorpresos en contemplar una secreta vall, simplement encantadora. Els tarongers continuen fent-nos companyia. Agafem el camí de la Plana en direcció al Piló de Ventura, tot i que unes juganeres senyals intenten enganyar-nos. Però ja estem molt avesats en aquestes situacions i no ho aconsegueixen. Uns flocs arrogants de pins ens indiquen que ens hem de desviar cap a la dreta. El caminal ara s’empina, s’empina... però amb esforç i constància aconseguim superar la dificultat.

Abans d’aplegar a la vora d'un vaixell abandonat, trist en no poder contemplar la mar, tirem per la dreta. El camí es transforma en una pista forestal que més endavant es converteix en un senderó plaent   on la vegetació cada vegada guanya més protagonisme. Fa més d’una hora que caminem, i decidim esmorzar.



El silenci és absolut; la menja, gratificant. I continuem la marxa per un bosc preciós. Aviat, comencem a davallar àgilment. Sols s’escolta el soroll del vent que xiula per damunt les copes dels pins. Sembla un paisatge prehistòric. I arribem a les Pedres Campanes, i les fem ressonar amb l’ajut de petits còdols. Música celestial. De seguida, però, ens trobem a la font de l’ Assester i albirem el castell de Palma.





Aviat, som a un camí asfaltat. Els tarongers de nou són presents, a l’igual que la seua flaire que ens acompanya fins que ens trobem al peu del tossal del castell.



La pujada és dura, uns 25 minuts d'ascensió que ens fan brollar  gotes de suor, abans inexistents, les quals comencen a regallar-nos  per les galtes. En arribar a les parets dels castell, una corda estratègicament col·locada ens ajuda a entrar dins de la fortalesa.


La vista és embriagadora. Ens aturem una estona a contemplar els paisatges que s’obrin davant nostre. I evitem més comentaris que, possiblement, no farien justícia.





Recuperats de l’excitació  descendim, ara al compàs d’un allegretto, fins que entrem al Terrer.





Passem per un decorat lunar, trepitjant un  sòl gris marengo, propi d’una pel·lícula de ciència ficció.




Quan el passem, de seguida arribem a Ador, tot i fent un petit recorregut urbà d’aquesta població de l’interior de la comarca de la Safor, fins que apleguem al lloc de partença.
Inèdita, inaudita, desconeguda ruta, però extraordinària. Com sol passar, els petits paradisos també els tenim al costat de casa.    

PRÒXIMAMENT EN AQUEST BLOC: CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA RUTA PER LA SERRA D'ADOR

diumenge, 1 d’abril del 2012

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
A UN TIR DE PEDRA. INVENTARI DELS SENDERS I CAMINS DE MUNTANYA DE LA SAFOR
Daimús, 30 de març de 2012

Passat divendres 30 de març, l’ Associació Cultural Marge Gros encetava la seua participació en els actes programats amb motiu del 400 aniversari de la Carta de Poblament de Daimús amb la presentació,  a la Casa de la Cultura de Daimús, del llibre A un tir de pedra. Inventari dels senders i camins de muntanya de la Safor.


Els autors, Òscar Martí, David Gomar i Vicent Cervera, tots tres experts muntanyers, ens exposaren el contingut del llibre així com algunes de les intimitats del seu procés d'elaboració. Així mateix, ens parlaren de senders i camins, però també d'història,  i,   sobretot, van fer palés l'estima que cal tindre amb el nostre patrimoni natural, que és nostre, com ho va ser de totes les generacions passades i com hauria de ser de totes les futures.



El públic assistent va formular nombroses preguntes en relació a diferents  rutes recollides en el llibre, així com també de l'estat de determinats paratges llastimosament incendiats en els darrers anys ,com la Serra Grossa i, en especial, el Barranc d'Atanasi, el Castell de Borrell, Casa dels Garcia ...


Presentació fantàstica i públic entregat, no debades la major part d’ell participa habitualment en les eixides periòdiques a la muntanya  que Marge Gros programa tots els mesos.
Estem segurs que aquest acte serà el principi d'una gran amistat entre ... Marge Gros i A un tir de pedra. Que així siga. Gràcies, Òscar, David i Vicent.