dimecres, 30 de maig del 2018

CRÒNICA DE LA RUTA AL XARPOLAR DES DE MARGARIDA





BELL I PERFUMAT XARPOLAR

Totes i cadascuna de les lletres que formen el mot "maig" salten alegrement  damunt d'un matalàs cada vegada que les pronuncie. Per això m'agrada aquest mes; perquè les cireres trauen el nas roig i els nispros, embolcallats d'un groc camuflat, ens alegren la vista... i la vida. Perquè em recorda la innocent infantesa, plena de flors i resos. 


Perquè és un plaer baixar els vidres del cotxe i conduir per la serpentejant carretera que travessa la Vall de Gallinera,  veritable show de colors i olors.

I em va agradar retornar al confí de la Vall de Gallinera, allí on conflueix amb l'encisadora Vall d'Alcalà i amb l'estimada Margarida, de tant records íntims. Allí on la Marina es transforma en  Comtat.

Va ser l'últim dissabte del mes de maig. En aplegar al poble,  Margarida, vaig comprovar que moltes de les amigues i companyes havien acudit a aquella  cita promoguda per diferents  grups amants de la natura, la cultura i la història.
Un tel suau cobria el cel, alhora que un vent lleu i fresc feia moure les fulles dels arbres. Caminàrem a la recerca del Xarpolar, aquell potent poblat iber que dominava aquesta part del país, entre bancals treballats i abandonats, a la vora d'un generós barranc que alletava petites hortes. Passàrem per les parets del cementeri, ben endreçat, mentre el camí s'inclinava suaument. Deien les companyes que travessàvem el Racó de la Sort. 





Prompte aplegàrem a un petit bosc i ens endinsàrem per un caminoi difícil de reconèixer. L'ascensió ara es feia feixuga a través d'una empinada cresta que semblava infinita, àmpliament compensada per un esclat d'aromes agradabilíssima. Amb molta paciència, algun glop d'aigua i petites aturades, vam arribar al vell poblat iber, desert, irreconeixible. 






Vaig esmorzar amb gana, observant unes vegades com les meues companyes  s'empassaven els entrepans  i d'altres com contemplaven el bell paisatge que s'albirava. El sol i el vent, acompassadament, m'acaronaven la cara.




Aviat es formà un rogle. Encuriosida, mentre m'hi acostava vaig escoltar les primeres paraules d'un dels nostres companys. Era, en van dir, Ignasi Grau, professor de la Universitat d'Alacant i gran coneixedor ( i enamorat) del món iber. No és el moment ara de fer una ressenya de tot allò que va dir, ja que ara seria incapaç de recordar-ho tot. Sé que va ser una classe magistral  que ens va  ajudar a descobrir i entendre  la vida, els costums, les lluites i les pors dels nostres ancestres. Impressionant. 






Vam recórrer pam a pam tota l'oppidum ibèric, sembrat de ceràmica diversa que el nostre professor identificava instantàniament. Sorprenent. 





La baixada fou complicada, pel pendent i pel sòl pedregós. Els malucs treballaren de valent, res comparable a l'immens esforç que havien de fer cada dia els nostres avantpassats que vivien en aquest contrada.  




                                                         (...)

En una racó bucòlic de la casa rural de Margarida dinàrem exquisidament. Protegits amb mantes, ens defeníem d'un vent frescal que ens remetia a una estació ja superada i evocàvem la bellesa feréstega d'aquell vell rostoll que havíem visitat.

Les lletres de "maig" continuaven ballant damunt del sofà del restaurant: maig, maig...
Tot era molt distés, relaxant, quasi perfecte. Érem al cor del nostre cor. 
                                                                                                                 Daimús, 30 de maig de 2018

diumenge, 20 de maig del 2018

CONVOCATÒRIA I BREU SINOPSI RUTA AL XARPOLAR


EL XARPOLAR DES DE MARGARIDA

( LA MARINA ALTA I EL COMTAT)


LLOC:                       Margarida

DATA:                       26 de maig de 2018
LLOC DE TROBADA:  Ronda Sud ( Daimús)
HORA:                       Eixida a les 7,30 h.

DIFICULTAT:
MITJANA
QUILÒMETRES:
10 aprox.
TEMPS ESTIMAT:
Tot el matí
DESNIVELL:
300 m.



Dissabte 26 de maig de 2018 pel matí (fet insòlit en les rutes de Marge Gros) caminarem des de Margarida fins al Xarpolar. Serà un viatge a través de l'Edat del Ferro Antic, del món ibèric i els inicis de la dominació romana. Ho farem de la mà d'Ignasi Grau Mira, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga i Filologia Grega i Llatina de la Universitat d'Alacant, responsable del treballs d'excavació de l'"oppidum" ibèric del Xarpolar.
 Una data inusual per a una ruta fascinant i amb l'al·licient  d'estar gratament acompanyats per "La Roca. Associació Cultural de la Vall d'Alcalà", "Atzaïla, Associació Cultural-Pego", la "Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera" i  el " Centre Excursionista de Pego".
Des de Margarida ens dirigirem al camí del Racó de la Sort i, a través de zones abancalades, aplegarem a un pineda. Continuarem fins que agafem el sender, al racó dels Matxos, que mena al Xarpolar. En poc més d'una hora de caminada, estarem preparades per a assaborir dels vastos coneixements d'Ignasi Grau sobre el passat d'aquest impressionant lloc. No tindrem pressa. Aprofitarem l'estada per a gaudir del passat i del present, tot i sorprenent-nos d'un magnífic paisatge.  


dijous, 3 de maig del 2018

IMATGES I CRÒNICA FRAGMENTÀRIA DE LA RUTA DE RUGAT A LES NEVERES DE LA BARCELLA I EL PALLER


 CONTEN LES CRÒNIQUES

Uns fulls escrits a mà, malmesos pel pas del temps. Unes quantes paraules inconnexes a causa de la humitat i la descura. Algun testimoni oral, potser massa parcial, tal vegada assaltat per una profunda emotivitat.
Res més. Poca cosa més coneixem  de la ruta a Rugat. Fragments.



FRAGMENT 1
Rugat. Lloc amable i estimat. Figures corpòries que marxen per un camí ampli, falsament planer. Aigua amagada de mirades superficials. Senda roja, suau. Pineda frondosa. Cors que palpiten per causes desconegudes. Esgotament esporàdic, etern. 





FRAGMENT 2
Corrua de caminants a ritme descompassat. S'intueix l'esforç. Potser la paor a allò desconegut. Paràlisi i renúncies primerenques. Física i química.
Es palpa la bellesa inequívoca del paisatge amagat per una densa suor que enterboleix els ulls. S'escolta el murmuri celestial d'ocells que  s'empolainen en les branques verdes d'arraconats arbres. Miratges de senders que no tenen  final i cansen l'ànima. 





FRAGMENT 3
Continuen els llacs de tinta sobre el paper. Ara es percep contentació. Els cossos s'encorben al voltat de la desmantellada nevera de la Barcella mentre s'alimenten i contemplem una vista fascinant. L'ànima reconquesta el cos. Parlen, riuen, callen... es fotografien.








FRAGMENT 4

Difícil tasca desxifrar textos indesxifrables. És complicat interpretar paraules viudes. Malgrat tot captem mots d'alegria, de benestar. De gratitud i felicitat. De sorpresa en observar el Benicadell i l'acollidora Vall d'Albaida.
És fàcil entendre que parlen de...






FRAGMENT 5
És complicat dir res més.