CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA
LA MARIOLA PER LA
TEIXERA D'AGRES
AGRES
LOCALITAT: AGRES
DATA: 29 de novembre de 2015
LLOC DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA: 7,30 del matí
GRAU DE DIFICULTAT: MODERAT
DESNIVELL: 500 metres
QUILÒMETRES: 10 aproximadament
TEMPS ESTIMAT: 4,30 hores
RECOMANACIÓ : Si el dia és fred, cal anar ben abrigat. Dalt el vent intensifica la sensació tèrmica.Els bastons s’agraeixen en alguns trams.
SINOPSI
DE LA RUTA
La ruta que anuncia l’hivern és ruta
circular que comença en el refugi
Zamorano (àrea recreativa Molí Mató), el mateix punt de partença des d’on
isquérem quan visitàrem les Caves de la Mariola. Per anar escalfant cames
recorrerem un camí asfaltat que ens porta al Santuaride la Mare de Déu d’Agres. Començarem la pujada per
l’esquerra del santuari.
Al principi és un poc empinat, fent ziga-zaga pel barranc de
l’Assut. Anirem ascendint per la cara nord de la serralada, per
l’ombria, rica en vegetació, en pins blancs adults, generosa en sàlvia, i
espígol, coixinet de monja, i ginebrers. Són uns 2000 metres d’ombra, amb
vistes, a mesura que anem agafant altura, del Benicadell, de la Serra de Corbera,
del Mondúver i la Penyalba, la Safor...
Arribarem a la pista forestal. Si bé en la
visita anterior pujàrem els metres finals, durs com ells a soles, trencacames
que alguns de nosaltres encara recordarem i que ens duien al refugi del Centre
Excursionista d’Alcoi, ara ens desviarem a l’esquerra, cap a llevant per la
pista forestal. Des del santuari, a uns 830 m sobre el nivell de la mar, haurem
arribat als 1150. La pista, que començarà a mostrar-nos aranyons i espí blanc,
es farà senda en un revolt. Aleshores veurem el cartell anunciador de la microreserva de flora de la Teixera d’Agres.
I els colors ocres, grocs, de colors de tardor es faran visibles als peus dels
arbres i arbustos.
Recorrerem uns 1500 metres per la teixera, senda de fàcil caminar, però estreta, zona on aurons i
teixos aïllats conviuen amb els pins i els roures. Veurem algun trist tronc de
teix cremat ran de camí, vestigi d’un incendi ocorregut en els anys vuitanta
del segle passat. Recordem que estarem sobre els 1000 metres d’altura, a la cara
nord de la Mariola, amb la qual cosa, si el dia és fred i fa vent, aquest pot
intensificar la sensació.
En arribar a un petit bosquet de pins,
trencarem a la dreta per a pujar pel runar
a buscar el mirador del Teix. L’ascens, un poc feixuc, suposa uns 500 metres de senda mig
desdibuixada pel runar. Però prompte es farà més suau i començarà a
regalar-nos les vistes, Almudaina, la Serrella, l’Aitana i el cim del Montcabrer. I el sol ens saludarà per
primera vegada en tot el recorregut. Haurem arribat ja al mirador del Teix, també conegut com el Comptador, el punt més alt
del nostre caminar (1240msnm). Des d’ací la Font Roja i la cresta del Canyet de
Sant Cristòfol es fan ben visibles.
Solament ara, després del merescut descans
per al cos i el regal per a la vista caldrà començar a baixar. Passarem
novament per la cava de l’Habitació
i pel refugi on esmorzàrem pel març
de 2014.
Prendrem la pista forestal asfaltada que se’ns obri al davant, tot
deixant a la nostra esquerra el camí de la cava
Arquejada. Resten 4000 metres de baixada
per zona d’ombra, de pineda adulta, i vistes de Bocairent, Agres i el
santuari.
Finalment arribarem al camí asfaltat que
ens duia al santuari. Nosaltres girarem a l’esquerra i a uns 300 metres, mig amagat en el boscam el
refugi de Zamorano i àrea recreativa on haurem començat la jornada. Estem segurs,
Mariola no ens haurà decebut.
