dimarts, 28 de febrer del 2012

LA VALL DE LA CASELLA: L'OUET I LA COVA DE LA GALERA

CAMINADA A L'OUET I LA COVA DE LA GALERA (26-II-2012)

Quan ens aplegàrem a la Cooperativa de Gandia, essent les 8 del matí d’un espectacular diumenge 26 de febrer, la temperatura era ideal per aventurar-se per qualsevol paratge del nostre País. Nuvolosos el dia i els ulls, després de les salutacions de rigor, iniciàrem la marxa cap al paratge de la Casella, a la localitat riberenca d’ Alzira. La carretera es trobava tranquil·la, cosa habitual per a aquelles hores del matí. En arribar al bar de la Casella, aparcàrem els cotxes i ens preparàrem per començar a caminar. La temperatura continuava essent idònia. En eixir, i sense cap tipus de treva, la pista forestal que agafàrem anà fent-se discretament costeruda. La cinquantena de  persones que formàvem el seguici, cadascuna al seu ritme particular, gaudia de la bella ascensió fins arribar a la reserva de cérvols. Una petita aturada per contemplar-los i fer-los algunes fotos. Ells, peresosos, continuaven  indolentment fent les seues coses.


Tot seguit, represa de la caminada per l’ample camí que continuava ascendint delicadament. A mà dreta, imponent, la serra de les Agulles mostrava el seu curiós relleu. Deixàrem la Casa Forestal enrere, amb ritme cadenciós, fins arribar a la indicació que ens conduiria a l’objectiu de la nostra ruta: l’ Ouet i la Cova de la Galera. Ara el camí anava fent-se més estret fins esdevenir, al cap d’una estona, en una pulcra senda. A través d’una vegetació baixa, típicament mediterrània, la corrua de margegrossers/es trepitja un viarany pràcticament pla, amb alguna modesta elevació.



Aviat, a mà esquerra, observàrem l’Ouet, construït dissimuladament dalt la muntanya. Però ara no era el moment d’anar-hi. Continuàrem en busca de la cova de la Galera. Després d’un breu, però intens descens, ens trobàrem davant les ruïnes d’una orgullosa caseta, víctima del pas del temps. Pocs metres més endavant, tres petulants pins, guardians dels despistats senderistes, ens assenyalen que, als seus peus sorgeix, sempre a l’esquerra, la senda cap a la cova de la Galera. 



Lleu inclinació del terreny que, en arribar a la carena, ens descobreix unes espectaculars i precioses vistes de la plana litoral on s’alça, altiva, la muntanya de Cullera. Recuperats del sotrac, continuem fins aplegar a la cova.



Aquesta té unes dimensions espectaculars, traspuant una dolça humitat, i abillada amb estalactites i estalagmites. Amablement ens dóna caliu per esmorzar. Emulant pastors d’altres èpoques, parlem, comentem i raonem. Històries d’altres temps, de moriscos i de soldats, de fets luctuosos, preludi de la represa de la caminada. 





Refem camí per dirigir-nos a l’ Ouet. En arribar als seus peus s’albira que la pujada no serà massa fàcil. Però res no importa. Amb bon ritme,  amb alguna gota de suor   i algun símptoma de cansament, arribem. L’Ouet, aquesta delicada forma que allotjava un antic observatori, ens mostra una completa vista panoràmica de la zona. Ens parlen de muntanyes i de cims que ens remunten al món animal: el Llom del Matxo Flac, les Orelles de l’ Ase, el Cavall Bernat...





Toca baixar, amb pas més còmode. Continuem refent camí. Els núvols s’han esvaït. Calor triomfal. Encara tenim temps de desviar-nos una mica al Mirador, amb vistes esplèndides de la vall de la Casella. Però hem de tornar al punt de partença. Allí , tots plegat, s’acomiaden els uns dels altres. Uns perquè se’n van a les seues cases, i els altres perquè es deturaran pel camí a dinar en un restaurant. L’Ouet i la Galera quedarà per sempre en el record dels caminants, qui sap si per retornar per Pasqua a menjar-se la mona i trencar-se ...






dimecres, 15 de febrer del 2012

CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA RUTA
A L'OUET I LA COVA DE LA GALERA

LOCALITAT:                Alzira.
DATA:                         26 de febrer de 2012.
LLOC DE TROBADA:     Cooperativa de Gandia.
HORA:                         8 del matí.
DIFICULTAT:                BAIXA/MITJA.
DESNIVELL:                 300 metres aprox.
QUILÒMETRES:            7,5
TEMPS ESTIMAT:          3,30 hores.
RESERVA DINAR:        Fins dimecres 22 de febrer
                                                      a                     
                                      margegros@gmail.com



SINOPSI DE LA RUTA


LA VALL DE LA CASELLA:
L’OUET I LA COVA DE LA GALERA



Com que ens dirigim aquesta vegada cap al nord, el punt de trobada serà l’habitual, la Cooperativa de Gandia, des d’on eixirem a les 8 en direcció a Alzira.

Iniciarem el recorregut des del bar de la Casella a través d’una pista forestal ampla i en pendent suau. A uns 800 metres ens trobarem amb la reserva de cèrvols, que tal volta podrem observar com sestegen. Passarem pel costat de la casa forestal i uns 300 metres més amunt arribarem a un creuament. En aquest punt deixarem la pista que mena al Pla del Barber a la dreta i seguirem pujant ara per una senda en direcció al Pla de les Simetes i el Cim de la Ratlla. En recórrer uns 1300 metres arribarem novament a un creuament. A l’esquerra pujaríem a l’Ouet (que deixarem per a la tornada), a la dreta la senda  s’enfila cap al Pla de les Simetes i la Ratlla. Cal anar en compte: a uns 300 metres, després de passar la casa en ruïnes i abans d’arribar als dos pinets que destaquen entre el matossar, agafem una senda a l’esquerra. Després de recórrer uns 400 metres arribarem al lloc on esmorzarem, la cova de la Galera des d’on gaudirem d’unes vistes magnífiques. Caldrà després desfer camí: a uns 600 metres ens trobarem amb el creuament que ens dirigirà, amb una pujada pronunciada, a l’Ouet (antic observatori forestal). Tardarem en arribar-hi uns 15 minuts i ja dalt tindrem, si mirem cap al sud-est, el cim de la Ratlla i el puntal del Massalari; i cap al nord-oest el Llom del Matxo Flac, les Orelles de l’Ase i al fons el Cavall Bernat i l’Espoló. En descendir de l’Ouet reprenem la senda a la dreta i anirem baixant. Si volem, podem desviar-nos i en 5 minuts serem al Mirador, des d’on tenim unes vistes precioses sobre la Casella. Seguirem baixant, enllaçarem amb la pista forestal i en uns 35 minuts haurem tornat al bar, on hem deixat els cotxes. Final de recorregut. Haurem caminat vora 7,5 quilòmetres per una de les moltes rutes que ens ofereix la vall de la Casella.




dijous, 9 de febrer del 2012

LA VALL DE LA CASELLA: L'OUET I LA COVA DE LA GALERA

COMENTARI DIFERIT DE LA RUTA
 L’OUET I LA COVA DE LA GALERA
LA VALL DE LA CASELLA (ALZIRA)

Sense perdre el ritme, la secció d’exploradors de Marge Gros encetava 2012 amb l’avançada de la ruta a   l’ Ouet d’ Alzira, prevista per al 26 de febrer. Cinc exploradors iniciaven la ruta a les 7,45 de dimarts 3 de gener en direcció Alzira. Abans d’arribar a la primera rotonda que trobaren en la carretera, agafaren un camí a mà dreta, el camí de la Casella. El vial transcorre pel costat i a sobre d’un barranc i, per això, en alguns trams els va caldre anar amb un poc de compte fins que agafaren per la dreta un camí més ample que venia d’ Alzira i  conduïa al paratge de la Casella. Aparcaren el cotxe i anaren al bar que es troba en aquella contrada. Cafenet fumejant i marxa.


Feia una mica de fred, fonamentalment en estar en una zona d’ombria, però prompte entrarien en calor. En efecte, agafaren un camí forestal ample però, caram!, de seguida va anar empinant-se progressivament i, en uns minuts, de calor, ni rastre. En 15 minuts arribaren a la casa forestal, mentre contemplaven uns mandrosos cérvols prenent el sol. I ells, inexorablement, anaren ascendint fins que arribaren a la PR-V-304. El camí es transforma en sender, amb una suau pujada que deixa contemplar sense problemes de cansament unes vistes que asseguren extraordinàries.



 Fa 45 minuts que caminen i arriben a un creuament que indica la Galera i l’Ouet. Ells prenen la indicació de la Galera. Però algun agosarat expedicionari els diu que el seguiren. En efecte, en un pocs minuts, apareix el desconcert. Vint minuts de desconcert. On eren? Fan assemblea. Telefonen el Grup de Rescat de Muntanya? Es fam l’haraquiri? Sortosament hi ha un margegrosser que té un olfacte especial i, amb mà ferma, fa retrocedir la resta d’excursionistes enrere. Al·leluia!, aviat troben la ruta que els portarà a la cova de la Galera. Ara descendeixen fins arribar a l’esmentada cavitat. Pel camí contemplen, amb els sentits a flor de pell, una magnífica panoràmica de Cullera i de la Mediterrània. I, de cop i volta, són a la Galera. La cova és espectacular.




Davallen i l’observen amb deteniment. Fotos per a la posteritat. Pugen i esmorzen. Recompensa gratificant a l’esforç i al desassossec. Després reprenen la marxa, ara pujant, però per poca estona. L’instint, ja desenvolupat, els fa trobar la pujada a l’ Ouet. Caram, caram i més caram!. És curta, però valenta. 15 minutets de res. En arribar troben l’ Ouet i, de seguida, comprenen el perquè d’aquest nom. Es tracta d’un observatori forestal que té la forma d’ou, ben blanquet per fora. Vistes...èxtasi. La mar, el Cavall Bernat, la costa, la vall de la Casella...i més.



Tornen, com cavalls desbocats, cap el punt de tornada. Van xiulant. El sender és planer, cap problema. Retornen a la pista forestal, es desvien al cap d’uns minuts al Mirador i, en un tres i no res, es troben de nou al bar, punt de partida i de cloenda de la ruta. Una cerveseta, unes cacaues i unes papes donen pas a una animada conversa al voltant de la ruta. I tornada a casa.




PRÒXIM LLIURAMENT: CONVOCATÒRIA DE LA RUTA DEL DIA 26 DE FEBRER DE 2012.