diumenge, 24 de novembre del 2013

CONCERT DE PAU ALABAJOS A DAIMÚS



PAU ALABAJOS A DAIMÚS
VENDA D'ENTRADES: 

DIMECRES I DIJOUS DE 7 A 8 DE LA VESPRADA EN EL BAR DE LA CASA DE CULTURA DE DAIMÚS.
DIVENDRES: A PARTIR DE LES 9,30 DE LA NIT.

Divendres 29 de novembre a les 10,30 de la nit, realitzarem un dels actes més esperats  del Vè Novembre Cultural a la Casa de Cultura de Daimús: el concert de Pau Alabajos

Pau Alabajos (Torrent) forma part d’una fornada de magnífics cantautors que han donat una empenta a la música en valencià com no es veia des dels anys de la transició, essent una referència obligada de la música actual en valencià. A Daimús podrem gaudir de la seua càlida veu amanida de cançons que ens parlen d’amor i tendresa, però també de compromís amb causes justes sovintment silenciades pels poders i mitjans de comunicació.
Per tal de promocionar i difondre l’actuació, la productora Marge Gros Films va rodar passat diumenge 17 de novembre un videoclip  a la plaça de la Barca de la platja de Daimús. Convocats els socis i amics de Marge Gros, un mitjà de premsa, Levante. El Mercantil Valenciano en la seua edició de la Safor,  es fa fer ressò de l’esdeveniment amb  el titular  Se buscan figurantes por un café.


Convocats a les 11,30, abans la secció de grafisme de Marge Gros va elaborar els cartells amb la lletra de la seua cançó Utòpics, idealistes, ingenus, lletra que sembla feta a propòsit per a la nostra associació, ja que defineix perfectament el nostre tarannà. 

Puntualment, aplegarem a la plaça on, després de repassar una coreografia perfectament estudiada, va començar el muntatge. Els figurants, perfectament alliçonats, van desenvolupar el seu paper com si foren autèntics professionals. 


Malgrat que es prometia un café, l’organització va preferir oferir-los una mistela amb dolços, marca insígnia de la casa.
Després del muntatge confeccionat en el local de la productora (l’habitació del fill d’un dels membres) ho van penjar a Youtube.
De seguida les xarxes socials es feren eco del vídeo: Facebook i Twitter no paraven de fer comentaris sobre l’excel·lent treball, que el  mateix Pau Alabajos va qualificar de brutal.
Levante. El Mercantil Valenciano també va recollir la notícia i la publicar en l’edició de la Safor el dia 24 de novembre.
 Divendres 22 es feia la presentació oficial del vídeo. Reproduïm textualment algunes de les paraules que va dir l’animador de l’acte:
MARGE GROS FILMS ha realitzat aquesta gravació on, a pesar que puga parèixer el contrari, no és gens improvisat, més bé és la conseqüència d’un guió ben meditat i estructurat. El resultat és, com veureu, un videoclip aparentment artesanal, però molt natural i amb corrector lingüístic incorporat. Són poc més de 3 minuts.

Els aplaudiments foren ensordidors. Havien triomfat i, qui sabia si seria candidat a algun premi del sector audiovisual!
I ara, després de tantes paraules és hora de visualitzar el vídeo, amb la certesa que divendres 29 de novembre, a la Casa de la Cultura de Daimús, ens trobarem a les 10,30 de la nit per gaudir d’una nit màgica. Recordeu de portar un quilo de menjar no perible o productes d’higiene personal que cedirem al serveis socials de l’ajuntament de Daimús. Som ingenus, utòpics, 
idealistes!   

EL DRAMA DE MAUTHAUSEN



CONFERÈNCIA
ELS VALENCIANS DE MAUTHAUSEN
 Josep Antoni Server i Pons
Daimús, 22 de novembre de 2013

Havia despertat expectació la conferència sobre Els valencians de Mauthausen i prompte comprovàrem que no anàvem errats en verificar que  el saló d’actes de la Casa de la Cultura de Daimús anava omplint-se de gent.
Abans d’iniciar l’esperada conferència, es va projectar el vídeo promocional del concert que pròxim divendres 29 de novembre realitzarà el cantautor valencià Pau Alabajos a les 10, 30 de la nit. 


El videoclip, aparentment artesanal, era el resultat d’un guió ben meditat i estructurat. Però com molt prompte dedicarem una entrada exclusiva a aquest esdeveniment, ara ho deixem per dedicar-nos a fer una breu ressenya de l’excel·lent conferència que ens va preparar l’amic Josep Antoni

L’interés del conferenciant  sobre aquest tema  prové de la visita que van realitzar un grup d’estudiants de primer de Batxillerat de l’IES Maria Ibars de Dénia a la gran “fàbrica de la mort” de Mauthausen el mes de maig de 2009. Aquella visita fou impactant  tant per als seus alumnes  com per a ell, la qual cosa va quedar perfectament palesa amb la gran càrrega emocinal que va saber transmetre a l’auditori.

A partir de la fi de la Guerra d’Espanya i la fugida massiva de republicans a França, els exiliats molt prompte van patir les conseqüències de la seua derrota  en els diferents camps de refugiats del sud de França, havent de viure amb unes condicions infames. Semblava que res podia ser pitjor, però desgraciadament estaven equivocats. Amb l’ocupació alemanya de França, un nombrós grups de republicans espanyols van ser deportats a diferents camps de concentració alemanys, i entre ells 400 valencians. 


Va ser en aquest moment de la dissertació quan es va palpar en el recinte de la Casa de Cultura una elevada emotivitat en sentir parlar de càmeres de gas, de forns crematoris, de forques, d’experiments inhumans  amb els presoners... La conferència s’allargava, però els assistents estaven atrapats en escoltar el salvatgisme, la brutalitat, la bestialitat i la inhumanitat dels presoners, no importava la nacionalitat. 

 Especialment emotiu fou el moment en què Josep Antoni Server es va llevar la camisa i va mostrar els presents la samarreta que van preparar per al viatge a Mauthausen


De color negre, per la part de darrere es apareixien els noms dels presoners de la Marina Alta que van morir en els camps de concentració, tot açò mentre s’escoltava la cançó de la Gossa Sorda Tres de Pego, dedicada a tres veïns d’aquesta localitat que van morir a Güsen, subcamp  de Mauthausen: Si sobrevius passa’t per Pego i digues que no tornarem, que a les fosses de Mauthausen tres de Pego han fet la pell...(Cliqueu per escoltar la cançó)
 
Després d’aquest esborronador moment, el públic, impactat pel contingut de la conferència, va fer ús de la paraula per preguntar al nostre convidat sobre diversos aspectes del discurs.

dimecres, 20 de novembre del 2013

A GATA DE GORGOS



L’ALT DELS SERRALLARS
GATA DE GORGOS
Data:                     1  de desembre de 2013
Lloc de trobada:  Ronda Sud Daimús
Hora:                      7,50 del matí
Localitat:               Gata de Gorgos
Quilòmetres:       12
Temps estimat:   4,30 hores aprox
Desnivell:              432 m.
Dificultat:              Baixa /Mitjana
Reserva dinar:      margegros@gmail.com    fins  dimecres 27 de novembre.
      
                        
SINOPSI

Avui combinarem la ruta dels Serrellars de Gata (PR-CV 412) amb la ruta anomenada el Camí, que transcorre pel terme de Gata, i en l’ascensió al cim, fitant amb el de Benissa. Gran part del recorregut el farem caminant un antic assagador, exemple prou ben conservat del treball de pedra seca. Veurem la casa Xaparrundos i el seu aljub, miraculosament encara dempeus. Ens podrem refrescar a l’ombra un llentiscle més de sis vegades centenari i la Font que naix als seus peus. Ascendirem progressivament per un altre camí boscós i ombrívol al costat del barranc de la Canyella fins al mas del mateix nom. I ja, els més agosarats, farem un últim esforç per contemplar des del punt més alt del recorregut les sempre sorprenents i grates vistes dels llocs emblemàtics de la Marina Alta.

Eixim des de la ronda Sud de Daimús. En arribar a Gata deixem els cotxes el més a prop possible de la plaça de l’església. Baixem al parc del Raval que recorre la riba del riu de Xaló, o Gorgos, i ens enfilem cap a la dreta a buscar les penyes Roges.


A uns 700 metres des del punt d’eixida arribem a un creuament; prenem el caminal de l’esquerra que comença a baixar cap al riu. El creuem i prompte ens veiem enmig de l’assagador, marges de pedra seca a esquerra i dreta que ens acompanyaran un bon tram. 



Arribats a un altre creuament (des del barranc haurem fet uns 1400 m.) seguim a la dreta sense deixar l’assagador. Aviat passarem entre unes quantes cases i, a uns 500 metres el camí dóna pas a una carretereta asfaltada, però refrescant i verda d’arbres. Girem a la dreta, un ascens curt, d’uns 500 metres, suau i continuat ens durà a les runes de la casa dels Xaparrundos, un antic mas del segle XIX on es feia la pansa. Queda encara miraculosament l’aljub amb dos arcs. Si mirem cap a llevant ja veurem el Montgó, el Mediterrani i la badia de Xàbia



Des de Gata portem recorreguts 3200 m. Ens trobem en una cruïlla de camins, un poste ens indica les direccions: Gata, Benissa, l’alt dels Serrellars i la font de la Mata. Ens dirigim a aquest paratge singular, a uns 100 metres del mas dels Xaparrundos. 

Hi veurem la font d’origen islàmic, que encara ens regala aigua ben fresca. També són curioses unes quantes piques redones, tallades en pedra, i disperses (tal volta servirien en altres temps perquè beguera el bestiar). I admirarem el llentiscle, o mata que dóna nom a la font, un arbust que ha volgut fer-se arbre i que té entre 600 i 800 anys.

Tornem al mas dels Xaparrundons per anar a buscar pel camí de la dreta, acompanyant el barranc de Canyella, la casa del mateix nom (a uns 1700 m). L’ascens és molt suau, abunda la vegetació boscosa que ens regala aromes vegetals, ombra i fresca. Arribem al creuament ben indicat que ens marca l’alt dels Serrellars a l’esquerra, però nosaltres seguirem uns cent metres més avant. Arribem a la casa de Canela, edificació curiosa que està a cavall de dos termes, el de Gata i el de Benissa. En una de les dependències encara podrem observar una mola per a fer oli.


Ara sí. Cal fer un últim esforç. Queda l’alt dels Serrellars i el vèrtex geodèsic. 800 metres d’ascensió diu el pal indicador. I amb calma uns 20 minuts. Què hi trobarem? Poc abans del cim hi ha l’estreta boca de l’avenc del Mort (70 metres de profunditat). I dalt ens espera l’últim dels atractius d’aquesta ruta, un regal per a la vista: el golf de València, Cullera, el Mondúver, Segària, la Sella, Jesús Pobre, el Montgó, la badia de Xàbia, Moraira, Benissa i Senitja, la cresta del penyal d’Ifac, l’Oltà, Bèrnia, el Puigcampana... Cal dir més? Paga la pena l’esforç? És clar que sí.

I després tot és desfer camí. Gata ofereix molt més que productes de llata.



Distància
Acumulat
Gata (església)
Barranc
1000
1000
Barranc
Cruïlla del pou
1400
2400
Cruïlla
Camíasfaltat
500
2900
Camíasfaltat
Xaparrundos
500
3400
Xaparrundos
Canyella
1600
5000
Canyella
Alt Serrellars
800
5800
TORNADA

5800
11600


dilluns, 18 de novembre del 2013

MAUTHAUSEN A MARGE GROS


Fa justament ara 75 anys es produïa l’anomenada Nit dels Vidres Trencats, origen del genocidi nazi. Com diu l’historiador Joan Pérez i Ventanyol:


Entre el 9 i el 10 de novembre de 1938, les divisions de l’exèrcit de Franco ocupaven la serra de l’Àliga després de durs combats i aconseguien tallar la carretera de Gandesa. Móra d’Ebre havia caigut feia unes hores i les tropes republicanes desfetes i desmoralitzades es batien en retirava colpejades pels bombardejos aeris. L’última gran ofensiva republicana arribava a la seva fi i amb ella les possibilitats d’una victòria militar.
Just aquella mateixa nit, però dos mil quilòmetres al nord-est d’aquell escenari bèl·lic, milers de membres de les forces d’assalt del partit nacionalsocialista sortien als carrers d’Alemanya i Àustria per assaltar les sinagogues, les propietats i els negocis dels jueus. L’acció fou maquinada pel ministre de Propaganda nazi com a resposta a l’assassinat d’un diplomàtic alemany a París a mans d’un jueu polonès. A conseqüència dels aldarulls, milers d’hebreus foren perseguits, amenaçats, assassinats o internats en camps de concentració. Moltes de les seves propietats foren arrasades i bona part de les sinagogues incendiades. Tal com afirma Raul Hilberg, un dels historiadors més reconeguts sobre l’Holocaust, el pogrom de la Nit dels vidres trencats posava en marxa el procés cap a la destrucció dels jueus europeus.


Els valencians de Mauthaussen és el títol de la conferència que divendres 22 de novembre realitzarà Josep Antoni Server i Pons. Nascut a l’Atzúbia, el seu interés sobre aquesta infausta barbàrie naix de la visita que va realitzar ell, Director del centre aleshores i ara, amb un grup d’alumnes de l’ IES Maria Ibars de Dénia l’any 2009, convidats per l’Amical de Mauthaussen. 


Hui està ací per parlar-nos d’aquest tema força interessant o, el que és el mateix, d’un dels genocidis més atroços que ha sofert la humanitat. Sembla que aquesta qüestió ens siga aliena, però no. Més de 400 valencians foren exterminats per la barbàrie nazi, després d’haver estat  reclosos en aquests camps de mort. Aquest és un modest homenatge a les seues vides perquè mai  torne a ocórrer un fet tan brutal com aquell



dissabte, 16 de novembre del 2013

BANDOLERS A DAIMÚS



PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE MANEL ARCOS
QUAN ELS TRABUCS REFILAVEN
Divendres 15 de novembre, a les 8 de la vesprada, dins del V Novembre Cultural que organitza Marge Gros, es va realitzar la presentació del llibre de Manel Arcos Quan els trabucs refilaven.


Del matí a la vesprada havíem passat, sobtadament, de l’estiu a l’hivern. El fort vent que bufava i les gotes que intermitentment queien feien presagiar que la presència de públic seria escassa. Sempre dubtant de les nostres possibilitats i de la fidelitat dels margegrossers i margegrosseres! Però no, la gèlida vesprada es va transformar en una càlida nit dins la Casa de la Cultura de Daimús. En efecte, a poc a poc el local va anar omplint-se de persones interessades a escoltar les paraules de l’escriptor d’Oliva sobre el fascinant tema del bandolerisme.




Amb suport de diapositives, Manel ens va descriure magistralment les  característiques del bandolerisme valencià del segle XIX que va qualificar de fenomen social i viu i va anar desgranant els elements que ajudaren el seu manteniment durant tot el vuit-cents.


En escoltar-lo, vam poder imaginar aquell món de bandits, roders, contrabandistes, pistolers, saltejador de camins o antics guerrillers que sobrevivien amb la connivència de cacics i protectors, poc a veure amb la imatge idíl·lica i romàntica que d’ells ens ha arribat. Així també vam poder recrear aquell món agrari on, a banda de piular ( refilar ) els ocells, també ho feien els trets dels trabucs, perfecta metàfora d’una època violenta.
Després de la seua dissertació, va haver un animat i interessant col·loqui sobre diversos aspectes d’aquest apassionant tema.
Podeu veure també la referència d'aquest acte en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ  ( CLIQUEU SUAUMENT )