CRÒNICA DE LA
CONFERÈNCIA
EL NAIXEMENT DEL TURISME LITORAL A LA SAFOR,
Realitzada per Jesús
Eduard Alonso, director de l’Arxiu Històric de Gandia.
Daimús, 14 de novembre de 2014.
A les 8 de
la vesprada de divendres 14 de novembre els seients de la Casa de la Cultura de
Daimús començaren a omplir-se: estava a punt de començar el segon acte del VIé
Novembre Cultural. Mentre es feien les darreres proves amb els artefactes
tecnològics perquè tot isquera perfecte, el públic assistent conversava
animadament.
Després
d’uns minuts de cortesia, s’inicià la sessió amb la presentació per part d’un
representant de Marge Gros de l’invitat, realitzant un breu repàs de la
biografia i bibliografia del conferenciant, extensa, prolífica i diversa.
A
continuació va prendre la paraula Jesús Eduard Alonso, assenyalant els dos
blocs en què consistiria el discurs. En el primer, va narrar l’existència de
pocs estudis sobre aquest tema que existeixen en la demarcació administrativa
de València, fet que contrasta amb l’abundor d’estudis realitzats a la
d’Alacant.
Tot
seguit, i amb el suport d’imatges, ens comentà les característiques geològiques
de les platges de la Safor, per continuar fent un repàs històric de la visió
que s’havia tingut del litoral al llar dels segles, una línia marítima que era
vista amb temor, amb por. Atacs pirates, torres de guaita, carrabiners,
contrabandistes, naufragis, amagatall de bandolers...
A partir
del segle XVIII, ajudat per un major control de les autoritats sobre el
territori, aquesta visió es veié alterada. És a partir del segle XIX quan tenim
constància a la comarca de què la por a la mar, a la costa, ja ha desaparegut. Apareixen els primers
precedents d’allò que es podria anomenar turisme, inicialment lligats a
aspectes terapèutics, però posteriorment a formes més lúdiques. En començar el
segle XX aquesta activitat ja havia quallat. Les platges, fonamentalment a
l’estiu, s’omplien de gent que anava a passar uns dies i , per fer-ho,
construïen barraques. Apareixen els
primers xalets i turistes provinents de les comarques interiors, bàsicament
d’Alcoi, gràcies a la construcció de la línia fèrria.
Així
mateix, apareixen els primers intents d’urbanització de les platges, unes amb
més encert que altres. Però l’autèntic boom
del turisme litoral a la Safor es produeix en la dècada dels anys seixanta
quan els blocs d’apartaments comencen a colonitzar compulsivament el litoral.
La segona
part la dedicà el conferenciant a analitzar amb més profunditat aquest fenomen
a la comarca. Va presentar diversos projectes d’urbanització en diferents
platges de la Safor i l’actuació dels constructors i dels arquitectes en aquest
procés. Ressaltà la importància de l’actuació dels gestors polítics que van fer
que en uns llocs la urbanització fora més racional que ens altres. En aquest
sentit, va destacar la correcta planificació de la platja de Daimús, en ser de
les últimes en iniciar aquest procés. La seua intervenció finalitzà amb una
consideració sobre el model de turismes que es vol per a la comarca, reflexió
que va propiciar un interessant i suggestiu debat entre el conferenciant i el
públic assistent.
Amb un
agraïment efusiu per part de Marge Gros a Jesús Eduard Alonso va cloure l’acte i,
com a mostra de gratitud, l’obsequiaren amb unes ampolles de vi, de bon vi,
perquè gaudira del seu sabor mentre contemplara el bell paisatge de les nostres
platges, a ser possible prescindint de
les enormes moles que les envolten.
NOTA DE L’EDITOR: Inexplicablement, el redactor
encarregat de cobrir aquesta notícia va
perdre els apunts que havia pres amb una lletra fugissera i maldestra, però amb
una informació precisa i preciosa, motiu pel qual ha hagut de fer ús de la
memòria i, ja sabem, aquesta de vegades és traïdora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada