dissabte, 15 de novembre del 2014

UNA HISTÒRIA DEL TURISME DE LA SAFOR



CRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA
EL NAIXEMENT DEL TURISME LITORAL A LA SAFOR,
Realitzada per  Jesús Eduard Alonso, director de l’Arxiu Històric de Gandia.
Daimús, 14 de novembre de 2014.

A les 8 de la vesprada de divendres 14 de novembre els seients de la Casa de la Cultura de Daimús començaren a omplir-se: estava a punt de començar el segon acte del VIé Novembre Cultural. Mentre es feien les darreres proves amb els artefactes tecnològics perquè tot isquera perfecte, el públic assistent conversava animadament. 



Després d’uns minuts de cortesia, s’inicià la sessió amb la presentació per part d’un representant de Marge Gros de l’invitat, realitzant un breu repàs de la biografia i bibliografia del conferenciant, extensa, prolífica i diversa.
A continuació va prendre la paraula Jesús Eduard Alonso, assenyalant els dos blocs en què consistiria el discurs. En el primer, va narrar l’existència de pocs estudis sobre aquest tema que existeixen en la demarcació administrativa de València, fet que contrasta amb l’abundor d’estudis realitzats a la d’Alacant.



Tot seguit, i amb el suport d’imatges, ens comentà les característiques geològiques de les platges de la Safor, per continuar fent un repàs històric de la visió que s’havia tingut del litoral al llar dels segles, una línia marítima que era vista amb temor, amb por. Atacs pirates, torres de guaita, carrabiners, contrabandistes, naufragis, amagatall de bandolers...
A partir del segle XVIII, ajudat per un major control de les autoritats sobre el territori, aquesta visió es veié alterada. És a partir del segle XIX quan tenim constància a la comarca de què la por a la mar, a la costa,  ja ha desaparegut. Apareixen els primers precedents d’allò que es podria anomenar turisme, inicialment lligats a aspectes terapèutics, però posteriorment a formes més lúdiques. En començar el segle XX aquesta activitat ja havia quallat. Les platges, fonamentalment a l’estiu, s’omplien de gent que anava a passar uns dies i , per fer-ho, construïen barraques.  Apareixen els primers xalets i turistes provinents de les comarques interiors, bàsicament d’Alcoi, gràcies a la construcció de la línia fèrria. 


Així mateix, apareixen els primers intents d’urbanització de les platges, unes amb més encert que altres. Però l’autèntic boom del turisme litoral a la Safor es produeix en la dècada dels anys seixanta quan els blocs d’apartaments comencen a colonitzar compulsivament el litoral.
La segona part la dedicà el conferenciant a analitzar amb més profunditat aquest fenomen a la comarca. Va presentar diversos projectes d’urbanització en diferents platges de la Safor i l’actuació dels constructors i dels arquitectes en aquest procés. Ressaltà la importància de l’actuació dels gestors polítics que van fer que en uns llocs la urbanització fora més racional que ens altres. En aquest sentit, va destacar la correcta planificació de la platja de Daimús, en ser de les últimes en iniciar aquest procés. La seua intervenció finalitzà amb una consideració sobre el model de turismes que es vol per a la comarca, reflexió que va propiciar un interessant i suggestiu debat entre el conferenciant i el públic assistent. 


Amb un agraïment efusiu per part de Marge Gros a Jesús Eduard Alonso va cloure l’acte i, com a mostra de gratitud, l’obsequiaren amb unes ampolles de vi, de bon vi, perquè gaudira del seu sabor mentre contemplara el bell paisatge de les nostres platges, a ser  possible prescindint de les enormes moles que les envolten.

NOTA DE L’EDITOR: Inexplicablement, el redactor encarregat de  cobrir aquesta notícia va perdre els apunts que havia pres amb una lletra fugissera i maldestra, però amb una informació precisa i preciosa, motiu pel qual ha hagut de fer ús de la memòria i, ja sabem, aquesta de vegades és traïdora


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada