RUTA PER LA SERRA D'ADOR: L'ASSESTER I EL CASTELL DE PALMA

PRELIMINAR  DRAMATITZADA I IL·LUSTRADA

 DEL RECORREGUT PER LA SERRA D’ ADOR

Fa algun temps, durant els dies posteriors a dilluns de pasqua, en alguns pobles se celebrava la pasqüeta. Per les vesprades els xiquets anaven a berenar la mona, un poc dura pel pas dels dies, però que remullada amb aigua estava d’allò més bona.

Ara que ja no som tan menuts, l’avantguarda de Marge Gros va rememorar aquesta antiga tradició, amb una petita alteració: en lloc de berenar, nosaltres esmorzaríem, no la casolana mona amb llonganissa , sinó un entrepà farcit amb companatge industrial, i a més aprofitaríem l’avinentesa per fer la preliminar de la pròxima ruta: la Serra d' Ador: l’ Assester i el Castell de Palma.
 Així va ser com dimecres 11 d’abril, l’avançada de Marge Gros reprenia i actualitzava  aquest ancestral costum. Després d’eixir de Daimús, a les 8,30 del matí , a l'eixida d' Ador, aparcàvem els cotxes. Camí asfaltat, amb una inicial rampa que de seguida calfa el cos, però prompte  ve la calma. Ràpidament la calçada se suavitza i transitem entre bancals de tarongers. Unes adorables gallines ens saluden mentre ens dirigim al Collado.

En arribar-hi, quedem sorpresos en contemplar una secreta vall, simplement encantadora. Els tarongers continuen fent-nos companyia. Agafem el camí de la Plana en direcció al Piló de Ventura, tot i que unes juganeres senyals intenten enganyar-nos. Però ja estem molt avesats en aquestes situacions i no ho aconsegueixen. Uns flocs arrogants de pins ens indiquen que ens hem de desviar cap a la dreta. El caminal ara s’empina, s’empina... però amb esforç i constància aconseguim superar la dificultat.

Abans d’aplegar a la vora d'un vaixell abandonat, trist en no poder contemplar la mar, tirem per la dreta. El camí es transforma en una pista forestal que més endavant es converteix en un senderó plaent   on la vegetació cada vegada guanya més protagonisme. Fa més d’una hora que caminem, i decidim esmorzar.

El silenci és absolut; la menja, gratificant. I continuem la marxa per un bosc preciós. Aviat, comencem a davallar àgilment. Sols s’escolta el soroll del vent que xiula per damunt les copes dels pins. Sembla un paisatge prehistòric. I arribem a les Pedres Campanes, i les fem ressonar amb l’ajut de petits còdols. Música celestial. De seguida, però, ens trobem a la font de l’ Assester i albirem el castell de Palma.

Aviat, som a un camí asfaltat. Els tarongers de nou són presents, a l’igual que la seua flaire que ens acompanya fins que ens trobem al peu del tossal del castell.

La pujada és dura, uns 25 minuts d'ascensió que ens fan brollar  gotes de suor, abans inexistents, les quals comencen a regallar-nos  per les galtes. En arribar a les parets dels castell, una corda estratègicament col·locada ens ajuda a entrar dins de la fortalesa.

La vista és embriagadora. Ens aturem una estona a contemplar els paisatges que s’obrin davant nostre. I evitem més comentaris que, possiblement, no farien justícia.

Recuperats de l’excitació  descendim, ara al compàs d’un allegretto, fins que entrem al Terrer.

Passem per un decorat lunar, trepitjant un  sòl gris marengo, propi d’una pel·lícula de ciència ficció.

Quan el passem, de seguida arribem a Ador, tot i fent un petit recorregut urbà d’aquesta població de l’interior de la comarca de la Safor, fins que apleguem al lloc de partença.

Inèdita, inaudita, desconeguda ruta, però extraordinària. Com sol passar, els petits paradisos també els tenim al costat de casa.    

PRÒXIMAMENT EN AQUEST BLOC: CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA RUTA PER LA SERRA D'ADOR