LA GRANADELLA
L’aigua esdevindrà com d’or
i després blava,
i el salobre ens pintarà
la pell salada
(Joana Raspall)
DATA: 27 d’octubre de 2019
LLOC
DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA:
EIXIDA a les 7:30 h.
GRAU DE DIFICULTAT:
|
BAIXA (cal fixar-se en el color roig)
|
TEMPS ESTIMAT:
|
4 h aprox.
|
QUILÒMETRES: 8,5 km aprox.
Circular
|
SINOPSI
Terra
resseca de sol, terra abrasada, terra clavillada, sense ombra. Baixada
immisericorde pel Gurugú, per senda
cicatritzada, entre esquelets d’arbres abatuts pel foc. Arribada al barranc pedregós de Martorell. No som
conscients de l’esclat de llum i de roca esculpida per ones i sal que ens
espera. Hem començat la ruta des de l’hípica que hi ha a llevant del Puig
Llorença, i fins a la Granadella hem fet un descens, aspre, assedegat, de quasi
4 km.
A
partir d’ara ens acompanya sempre la mar que es confon amb el cel. Primera
parada, la encisadora i bellíssima cala
de la Granadella, que, amb ses velles casetes de pescadors, es troba
emmarcada entre l’illeta del Descobridor i la punta del Castell.
Fetes
les mil i una fotos, comença el recorregut fins al mirador, recorregut d’uns
1100 metres. Al principi hi ha una breu, i un poc dura, pujada per asfalt, entre
xalets que competixen per tindre les millors vistes. A mesura que ascendim
deixem la pista i darrere d’un xalet apareix, tímida, la sendeta. Al poc hi ha
el mirador que ens convida a fer una
pausa. Les vistes sobre la cala d’aigua turquesa i la costa ens deixaran sense
alé.
Seguim
tot deixant les restes d’unes mines d’ocre i és ací on mamprenem els vora 600 metres
fins a la propera parada, el tram que demana més atenció: una baixada en què
ens ajudarem d’una barana de fusta molt ben col·locada, i després un curt tram
en què ens servim d’unes cadenes per a passar uns 3 metres un poc complicat, però que
es pot creuar sense problemes si ho fem amb precaució. Immediatament després hi ha una altra cadena
que ens ajuda a pujar un petit escaló. I ara sí, ja tenim al davant les restes
del castellet de la Granadella. No
podrem esmorzar en un lloc més privilegiat.
Una
vegada cos i ànima reconfortats, ens esperen 1100 metres de pujada per la cresta
rocallosa, un poc incòmoda per l’ascens continuat, però la bellesa de les noves
vistes és la recompensa a l’esforç: a la dreta la Granadella i el far del cap
de la Nau, i a l’esquerra altius
penya-segats que arriben fins al cap d’Or. Darrere guaita el penyal d’Ifac.
Sense adonar-nos-en, hem arribat al mirador
de Llevant.
La
mar va quedant-se a la nostra esquena, desapareix de les nostres vistes, i,
malauradament ens colpeja la vista el puig Llorença destrossat per mil i un
xalets impersonals. El progrés! Desfem camí a buscar el punt de partença per la
pista forestal de caminar descansat. A uns 2200 metres del mirador s’acaba la
ruta marinera. I tornem a casa amb gust a mar. Molta mar!
L'assegurança col·lectiva
contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles
persones que han pagat la quota anual. Si la voleu tenir en aquesta excursió,
els cost serà de 5 €
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada