dimarts, 27 d’agost de 2019

CRÒNICA RUTA AGOST 2019: EL CORRAL DE L'OBRERET


DOLÇ DESFICI


Havíem travessat la frontera entre la nit i el dia immersos en un dolç desfici mentre revivíem una vegada rere altra un castell de somnis d’artifici. El causant d’aquest plaent desassossec aparegué d’improvís mentrimentres cercàvem el corralet de l’Obreret, a les terres del respectable i gegantí Mondúver.
















La vesprada havia sigut encantadora, amb un paisatge superb i una temperatura frescal. En aplegar, però, a la vora del corralet, un colossal pi, supervivent d’infaustes batalles, ens va captivar inapel·lablement. Ullpresos, ens hi acostàrem i l’abraçàrem. Notàrem com el seu cremat fullam reverdia alhora que els batecs del nostres cors s’acceleraren.





Tot va canviar. Recorríem el paratge amb lleugeresa, rèiem  espontàniament i ens solaçàvem ingènuament camí de la Font Nova de les Foies, sense que advertírem que la foscor s’havia ensenyorit de la contrada.










En un genuí bar sopàrem com feia temps que no havíem fet i, aleshores, es produïren uns fets que ens arribaren al cor, fets que, de moment, preferim mantenir guardats en la capseta dels secrets. INFINITES gràcies. Tots fem camí, i el camí és de tots.
Han passat uns quants dies i el dolç neguit prossegueix. Sens dubte, hi ha somnis que són reals.

Daimús, 27 d'agost de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada