DOLÇ DESFICI
Havíem
travessat la frontera entre la nit i el dia immersos en un dolç desfici mentre
revivíem una vegada rere altra un castell de somnis d’artifici. El causant
d’aquest plaent desassossec aparegué d’improvís mentrimentres cercàvem el
corralet de l’Obreret, a les terres del respectable i gegantí Mondúver.
La
vesprada havia sigut encantadora, amb un paisatge superb i una temperatura
frescal. En aplegar, però, a la vora del corralet, un colossal pi, supervivent
d’infaustes batalles, ens va captivar inapel·lablement.
Ullpresos, ens hi acostàrem i l’abraçàrem. Notàrem com el seu cremat fullam
reverdia alhora que els batecs del nostres cors s’acceleraren.
Tot
va canviar. Recorríem el paratge amb lleugeresa, rèiem espontàniament i ens solaçàvem ingènuament
camí de la Font Nova de les Foies, sense que advertírem que la foscor s’havia
ensenyorit de la contrada.
En un genuí bar sopàrem com feia temps que no havíem
fet i, aleshores, es produïren uns fets que ens arribaren al cor, fets que, de
moment, preferim mantenir guardats en la capseta dels secrets. INFINITES
gràcies. Tots fem camí, i el camí és de tots.
Han passat uns quants dies i el dolç neguit prossegueix. Sens dubte, hi ha somnis que són
reals.
Daimús, 27 d'agost de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada