dimarts, 14 de maig del 2019

CRÒNICA I BREU REFLEXIÓ RUTA AL CIM DEL MONTCABRER


ENERGIA EN POLS

Cames lleugeres, cos desimbolt, ment nítida... Amb aquests senzills ingredients vam aconseguir superar els 1390 metres del Montcabrer entre suors, alegries, esglais i somriures. 


Si volem ser justos, tanmateix, caldria descobrir els petits secrets dels quals ens fem servir per superar els entrebancs. No parlem de l'energia monàstica del santuari de la Mare de Déu del Castell d'Agres. Aquest tipus d'energia són molt personals. Parlem d'aquella que l'experiència, i sols l'experiència, ens ha ensenyat a destil·lar  i envasar en forma líquida en un envàs corrent. Eixa energia que en els moments crítics ens recupera sobtadament. 













També parlem d'aquella potència que transmeten les plantes i arbres que voregen el nostre camí i que, invisiblement, traspassa  la nostra pell i ens nodreix. 






D'aquesta manera vam aconseguir vèncer, amb esforç, una a una totes les dificultats que aparegueren en la nostra marxa cap el cim del Montcabrer a través d'un paisatge de mil colors en la més pura intimitat i, potser, ens vam guanyar el cel. 








                                                                                                   





                                                                                                     Daimús, 14 de maig de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada