BUSCANT
EXCUSES PER A NO CONSUMIR LA NIT
El Cantó de la Font. L'Atzúbia. 20,00 hores.
Públic de diverses
procedències comencen a omplir el carrer a l'espera d'iniciar la ruta
nocturna. El camió d'abastiment logístic dóna seguretat a la caminada, sobretot
perquè va carregat de menjar i beguda.
Camí del Clotat, de les Forques, de l'Asmeita. Camí de
múltiple denominació i diverses destinacions.
Caminen amb alegria
perquè aquesta primera part del trajecte és planer. El sol els abraona en cos i
ànima.
Olor a neftalina: són a la vella partida de Benimataix.
La concurrència
s'agrupa contenta, inconscient que en uns instants el seu organisme patirà un
sobtat sotrac. Els fem la foto?
El sender entre les Vinyetes i el camí de l'Ombria
La ruta ara es fa
emocionant i s'eleva fins el cel per un camí perfectament empedrat. L'empenta
inicial perd força i intenten mantenir un ritme cadenciós. La bateria
parpelleja davant el considerable augment de la temperatura corporal i externa.
El camí de l'Ombria
La parada es fa
necessària. Necessària per a beure i descansar. Quietud aprofitada per parlar
de lluites, de conflictes i de tresors.
Mentre, el camió d'avituallament ompli de pols la partida de
l'Asmeita
Puja sense bastons
a una harmònica velocitat.
Última dificultat: cap a l'Asmeita
Marxen entre la
devastació. Breguen per a fer-se pas entre les restes de l'infern. Cadàvers
omplin el camí.
El planet de l'Asmeita!
Apleguem al planet
de l'Asmeita. El camió descansa sota un frondós arbre. La taula està parada. Al
seu voltant s'amuntonen samarretes mullades. El sol apareix amb pijama i
badalla.
Han buscat la recompensa en forma de líquid
frescal i de picadeta generosa, preludi d'un sopar agradós acompanyats
d'amigues i amics.
Nit i música
El sol ronca. Ha
refrescat i s'han animat en complaents
converses. Sota un ametler dissimulat
per la foscor ha fluid la música i han cantat i escoltat. Tot molt natural.
Mitjanit
Torquen, escombren
i freguen l'Asmeita. Tornen a casa fent una volta més llarga, tanmateix segura.
Apleguen a l'era de la Creu, a l'entrada
de l'Atzúbia, a l'origen de l'origen.
Han acabat la nit en la terrassa d'un tranquil bar de
l'Atzúbia. Amb un café del temps entre les mans i buscant excuses per a no
consumir la nit.
L'Atzúbia/
Daimús, 18 de juliol de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada