dimecres, 18 de juliol de 2018

CRÒNICA DE LA IX RUTA NOCTURNA: L'ASMEITA DE NOU


BUSCANT EXCUSES PER A NO CONSUMIR LA NIT

El Cantó de la Font. L'Atzúbia. 20,00 hores.
Públic de diverses procedències comencen a omplir el carrer a l'espera d'iniciar la ruta nocturna. El camió d'abastiment logístic dóna seguretat a la caminada, sobretot perquè va carregat de menjar i beguda. 


Camí del Clotat, de les Forques, de l'Asmeita. Camí de múltiple denominació i diverses destinacions.
Caminen amb alegria perquè aquesta primera part del trajecte és planer. El sol els abraona en cos i ànima.







Olor a neftalina: són a la vella partida de Benimataix.
La concurrència s'agrupa contenta, inconscient que en uns instants el seu organisme patirà un sobtat sotrac. Els fem la foto?




El sender entre les Vinyetes i el camí de l'Ombria
La ruta ara es fa emocionant i s'eleva fins el cel per un camí perfectament empedrat. L'empenta inicial perd força i intenten mantenir un ritme cadenciós. La bateria parpelleja davant el considerable augment de la temperatura corporal i externa.







El camí de l'Ombria
La parada es fa necessària. Necessària per a beure i descansar. Quietud aprofitada per parlar de lluites, de conflictes i de tresors.




Mentre, el camió d'avituallament ompli de pols la partida de l'Asmeita
Puja sense bastons a una harmònica velocitat.




Última dificultat: cap a l'Asmeita
Marxen entre la devastació. Breguen per a fer-se pas entre les restes de l'infern. Cadàvers omplin el camí.





El planet de l'Asmeita!
Apleguem al planet de l'Asmeita. El camió descansa sota un frondós arbre. La taula està parada. Al seu voltant s'amuntonen samarretes mullades. El sol apareix amb pijama i badalla.
 Han buscat la recompensa en forma de líquid frescal i de picadeta generosa, preludi d'un sopar agradós acompanyats d'amigues i amics.











Nit i música
El sol ronca. Ha refrescat  i s'han animat en complaents converses. Sota un  ametler dissimulat per la foscor ha fluid la música i han cantat i escoltat. Tot molt natural.





Mitjanit
Torquen, escombren i freguen l'Asmeita. Tornen a casa fent una volta més llarga, tanmateix segura.  Apleguen a l'era de la Creu, a l'entrada de l'Atzúbia, a l'origen de l'origen. 


Han acabat  la nit en la terrassa d'un tranquil bar de l'Atzúbia. Amb un café del temps entre les mans i buscant excuses per a no consumir la nit.
L'Atzúbia/ Daimús, 18 de juliol de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada