dimarts, 20 de novembre del 2012

GENEALOGIA



23 DE NOVEMBRE,  A LES 8 DE  LA VESPRADA, EN LA CASA DE LA   CULTURA   DE DAIMÚS

CONFERÈNCIA 

EL MÓN DE LA GENEALOGIA, a càrrec de VICENT MAHIQUES ROIG, historiador i  membre de la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica.




La genealogia és l’estudi i seguiment de l’ascendència i descendència d’una persona o família. També s’anomena així el document que registra dit estudi, generalment expressat com arbre genealògic, essent una de les ciències auxiliars de la Història.
La conferència de Vicent Mahiques consistirà en una introducció a la manera de rescatar la memòria del nostres avantpassats, la confecció d'arbres genealògics i la reconstrucció de la història familiar, fent un repàs de les fonts amb les quals podem comptar. Tot contextualitzat en l'entorn de la Safor.

Historiador i membre de la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica, Vicent Mahiques és un autèntic expert en aquesta matèria, però sense oblidar la seua faceta d’investigador. Així és autor de obres com Entre senyors, frares i bandolers. Notícia de l’antic terme general del castell de Palma en el segle XVII,  o Crònica de la resurrecció i mort de Vicent Benavent, entre altres treballs i col·laboracions que ha realitzat.

 Amb aquesta conferència, continuarem la sèrie d’actes programats dins del IV Novembre Cultural que vam començar passat divendres 9 de novembre amb la projecció del documental Els valencians de Mallorca. L’herència balear al sud valencià, i va continuar passat divendres 16, amb la conferència Repobladors i immigrants balears a la Safor  al segle XVII, a càrrec d’Antoni Mas i Forners, professor d’Història Medieval de la Universitat de les Illes Balears, Joan-Lluís Monjo, filòleg i investigador , i Josep Mas, investigador, acte del qual us mostrem algunes imatges.


dissabte, 17 de novembre del 2012

EL PASSET DE BENIRRAMA



CONVOCATÒRIA OFICIAL RUTA 
EL PASSET DE BENIRRMA
(LA VALL DE GALLINERA)


LOCALITAT:                Benirrama.
DATA:                         25 de novembre de 2012.
LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud de Daimús.
HORA:                         8 del matí.
DIFICULTAT:                MITJANA.
DESNIVELL:                 300 metres.
QUILÒMETRES:            9
TEMPS ESTIMAT:          4 hores.
RESERVA DINAR:          margegros@gmail.com  fins   
                                        dimecres 21 de novembre.



SINOPSI DE LA RUTA



CARTELL CONVOCATÒRIA OFICIAL
La ruta que us proposem està perfectament explicada en el llibre La Vall de Gallinera. Per camins de moriscos i mallorquins, esplèndida obra de Vicent Morera i Juanjo Ortolà, a partir de la qual hem elaborat aquesta sinopsi, i que, a més a més, tindrem l’honor que siguen els nostres guies
Eixirem de Benirrama a les esquenes de les antigues escoles, on agafarem un camí que es troba a mà dreta. Molt aviat, 150 metres, trobarem una senda que planeja entre bancals i comença a ascendir per un petit bosc de carrasques. Després de recórrer uns 200 metres tornarem a un camí ample que seguirem altres 200 metres més, fins trobar una senda a mà dreta. No hi ha pèrdua, ja que simplement hem de seguir les marques que el grup de muntanya Botamarges ha marcat recentment. Ara la senda, preciosa, s’enfila fent ziga-zagues constants, on són omnipresents escalons de pedra margenada que li donen un encant especial i una ressemblança a la ruta dels escalons de la Vall de Laguar. Durant uns 800 metres gaudim d’un trajecte encisador, una mena de bosc encantat, fins que arribem al Passet de Benirrama. Ara estem en un altiplà, nítid i plàcid, i agafem la senda que s’obri a la dreta fins passar pel costat del corral d’en Gosp, topònim de clar origen mallorquí. De seguida arribem a una pista forestal asfaltada, on nosaltres trencarem a la dreta. Ara la pista davalla suament envers el pla de Corralets fins que trobem un senyal que indica Terme de Vall d’Ebo. Trobarem un revolt on s’observa una caseta. Per la vora esquerre caminarem fins ser a la Bassa de Benirrama. De segur que amb les darreres pluges deu estar espectacular. Allí estant, contemplarem la placa dedicada al malaurat Joan Pellicer. Potser decidim esmorzar.
Una vegada contemplat aquest encisador indret, retornarem pel mateix camí forestal, en direcció al Gelibre, Xillibre o Miserà, diferents denominacions que rep aquesta enorme talaia que precedeix les valls de Pego i Gallinera. Seran uns 500 metres de lleugera pujada fins arribar a un desviament a mà esquerra que devalla fins el castell de Gallinera. Ací les vistes són impressionants, tenint als nostres peus el castell, i a la nostra dreta la vessant del Gelibre. En el descens, cal anar en compte amb el camí, malmès per les pluges. I en un tres i no res ens trobarem al costat de la mateixa fortalesa. Ara simplement cal seguir el camí en direcció a Benirrama, a la qual arribarem després de travessar pel despoblat de Benimarsoc.
La ruta ha finit. Cadascú prendrà rumbs diferents: uns cap a casa i altres,en canvi,  ens quedarem a dinar a l’Atzúbia un espectacular putxero de polp.
Bona ruta i bon profit.

dimarts, 13 de novembre del 2012

REPOBLADORS BALEARS I IMMIGRANTS A LA SAFOR EN EL SEGLE XVII



16 DE NOVEMBRE,  A LES 8 DE  LA VESPRADA, EN LA CASA DE LA   CULTURA   DE DAIMÚS

CONFERÈNCIA 

REPOBLADORS I IMMIGRANTS BALEARS A LA SAFOR  AL SEGLE XVII, a càrrec d’ANTONI MAS I FORNERS, professor d’Història Medieval de la Universitat de les Illes Balears, JOSEP-LLUÍS MONJO, filòleg i investigador , i JOSEP MAS, investigador.



Des de finals de la dècada dels any 70 del segle passat, Josep Costa i Mas va redescobrir la importància del component balear en el repoblament de les terres que van quedar buides després del foragitament morisc de 1609. A partir d’aquest estudi centrat en el   Marquesat de Dénia,  molts investigadors l’han continuat, tenint quasi sempre com a referent la Marina. Gràcies als treballs d’Antoni Mas i Forners, de Josep-Lluís Monjo i de Josep Mas, aquest estudi l’han ampliat més enllà d’aquestes terres, destacant també la importància del repoblament balear en altres comarques com el Comtat i la Safor. Front al tòpic que la Safor fou una àrea perifèrica dins d’aquest procés de repoblació, els nostres conferenciants mantenen que va formar part d’ell des del primer moment.
En la conferència de pròxim divendres, Antoni Mas i Forners ens parlarà de la situació demogràfic i econòmica de les Illes Balears i els prolegòmens de la repoblació.
Per la seua banda, Josep Mas, analitzarà el repoblament balear de la Safor, dins del qual destaquen, entre altres, el de Miramar, Guardamar de la Safor, Xeresa i Daimús, per citar-ne alguns.
Finalment, Josep-Lluís Monjo estudiarà el cas de Daimús, possiblement el poble amb un component més important de colons balears durant el segle XVII.

Amb aquesta conferència, continuarem la sèrie d’actes programats dins del IV Novembre Cultural que vam començar passat divendres 9 de novembre amb la projecció del documental Els valencians de Mallorca. L’herència balear al sud valencià, acte del qual us mostrem algunes imatges.



dimecres, 7 de novembre del 2012

IV NOVEMBRE CULTURAL A DAIMÚS



IV NOVEMBRE CULTURAL A DAIMÚS

 Un any més, i ja en van quatre, MARGE GROS inicia una nova aventura, una aventura basada en l'esforç compartit de tots els seus membres, així com de les entitats i empreses que hi participen. Enguany l'eix central gira al voltant del 400 aniversari de la Carta de Poblament de Daimús, encara que nosaltres ens hem centrat  en allò que va passar després: el repoblament. Com a fi de festa, hem preparat una garlanda final, un autèntic divertimento, el que ens oferirà el grup escènic de Burrera Comprimida. Vet aquí la programació que hem preparat, amb l'esperança de la vostra presència en aquestes jornades culturals.


DIA 9 DE NOVEMBRE, divendres: presentació del IV Novembre Cultural i projecció del vídeo ELS VALENCIANS DE MALLORCA



DIA 16 DE NOVEMBRE, divendres, conferència  REPOBLADORS I IMMIGRANTS BALEARS A LA SAFOR  AL SEGLE XVII , a càrrec d’ANTONI MAS I FORNERS,professor associat de la Universitat de les Illes Balears, JOSEP-LLUÍS MONJO, filòleg,  i JOSEP MAS, investigador

DIA 23 DE NOVEMBRE, divendres, EL MÓN DE LA GENEALOGIA, a càrrec  de VICENT MAHIQUES, historiador i membre de la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica.

DIA 25 DE NOVEMBRE, diumenge, excursió a la Vall de Gallinera: EL PASSET DE BENIRRAMA.

Tots els actes anteriors se celebraran a la Casa de la Cultura de Daimús a les 8 de la vesprada.
  
DIA 5 DESEMBRE?, dimecres, EL CANTAR DE LA BURRERA EN CONCERT, amb el grup escènic de BURRERA COMPRIMIDA.

Veu de la nit: SALVADOR BOLUFER.
Piano galàctic: ENRIC MURILLO
Guitarra solejada: CRISTINA MARTÍ.
Home de Blanc: CÈSAR MONZONÍS
    
Aquest acte se celebrarà a la Casa de la Cultura de Daimús a les 10 de la nit.

diumenge, 4 de novembre del 2012

NO, NO VOLEM FER-VOS MIROIES, PERÒ...




EL PASSET DE BENIRRAMA

No volíem deixar passar un dia més. Era una necessitat peremptòria fer pública aquest esclat de sensacions que portàvem en la motxilla després d’haver realitzat la ruta del Passet de Benirrama. I no era per fer-vos miroies, no. Era com aquell explorador que ha fet un descobriment sensacional i vol que tothom el conega.
Imitant els joglars,  què us direm? Que la ruta del Passet de Benirrama és esplèndida, sensacional, corprenedora, emocionant; meravellosa, prodigiosa, impensable... 

De bell antuvi ens sorprèn. De cop i volta entrem  en una mena de bosc encantat on cirerers, ametlers, oliveres i garrofers deixen pas ràpidament a carrasques i a una variadíssima gamma de plantes i arbusts. La ressemblança amb la senda del la Vall de Laguar és fa evident. Uns escalons de pedra seca, mullats per la humitat de l’ombria, dibuixen un camí serpentejant  que ens corprèn contínuament.  
 Però quan arribem dalt l’altiplà, al corral d’en Gosp, què us direm? Una planura on regna el silenci, el qual sols es veu alterat pel moviment dels pins que ballen al compàs del vent. Malgrat que existeixen pistes forestals, la sensació de placidesa és omnipresent. Envoltats de pins, i vigilats per algun buscador d’esclata-sangs, arribem a la bassa de Benirrama,  curiosament en terme de la Vall d’ Ebo.


 Aquest estanyol és un autèntic santuari, un petit reflex de la bellesa del pla dels Corralets. I en descobrir  la placa que recorda el  malaurat Joan Pellicer, l’emoció ens captura .  


Desprès retornem en direcció al Gelibre, tòtem que precedeix la contrada, per prendre el caminoi que descendeix cap al castell de Gallinera. Les vistes són espectaculars. El Benicadell, el Montgó, el Mondúver, la Cuta; la Creu de Mostalla, el Penyagolosa, la mar Mediterrània, les valls de Pego i Gallinera; Segàrria, Eivissa... tot davant els nostres ulls. Pessic de felicitat. 
 El descens no és menys impressionant, sempre a l’ombra del Gelibre. Aviat som als peus del castell de Gallinera i retornem cap al poble envoltats d’arbres mil·lenaris, de milers de gotes de suor que han vessat els habitants d’aquesta contrada. 

No volíem deixar un dia més sense contar-vos l’excitació   que hem experimentat en fer aquest recorregut. Sí, fins diumenge 25 de novembre no la realitzarem, però aneu preparant-se. Agafeu un cabasset per guardar les extraordinàries sensacions que experimentareu per aquest camins de moriscos i mallorquins. Dos guardians del bosc, dos protectors d’aquest meravellós indret, ens contaran mil i una història: Vicent Morera i Juanjo Ortolà. 
Sabem que a hores d’ara encara estem posseïts per la màgia de la ruta, però  estem segurs que no exagerem en absolut si afirmem que ens trobem davant una de les rutes més encisadores que hem realitzat. No, no volem fer-vos miroies, però era una necessitat peremptòria fer pública aquest esclat de sensacions que portàvem en la motxilla després d’haver realitzat la ruta del Passet de Benirrama.


dimecres, 31 d’octubre del 2012

EN RUTA PEL CIM D'ALDAIA I EL BARRANC DE MANESA


        NO LA TOQUEU SI NO ÉS PER ESTIMAR-LA
DIUMENGE 28 D'OCTUBRE DE 2012




Es feia sentir, i molt. Es notava el canvi d’hora i de temps. Més claredat, tanmateix més fred. Van agafar els cotxes envers la font de la Drova. Mentre hi pujaven el termòmetre baixava, sense vergonya. Sol i fred, circumstàncies idònies per emprendre la marxa cap al cim d’ Aldaia, objectiu de la primera part de la ruta. Abans de la partença, fet insòlit, feren la fotografia del grup, mig centenar de persones ben comptades. Posat de complaença.
La caminada es va iniciar a bon ritme, per una senda que vorejava la font de la Mongeta, malgrat que anava fent-se cada vegada més rosta. A mesura que ascendien, contemplaven la suggerent figura del Cingle Verd, el barranc Tancat i, en un amagatall, el fugisser avenc de l’Aire. L'aire fred evitava la suor, però no pas el cansament, lleu, però sentit. La mar, el Montgó, el Montdúver... instantànies precioses per una fotografia per al record. Carrasques jovenívoles emmarcaven el sender, esperança de futur. 

Aviat arribaren al pla dels Avencs. Se’ns dubte, les darreres pluges havien vestit la vegetació d’un verd intens, captivador. En el creuament que conduïa al  cim d’Aldaia i a l’avenc del mateix nom, un grup d’excursionistes va decidir esmorzar dalt, la resta preferiren quedar-s’hi. Ja  pujarien després. I ho van fer. 
   Ben esmorzats i contents d’haver contemplat les vistes que s’albiraven des de la cresta  d’ Aldaia, principiaren el descens en direcció al pla de la Nevereta. El viarany era estret, assetjat per una espessa vegetació de garriga i matolls que els acompanyà fins la Nevereta.
De cop i volta, la vegetació canvià. Ara era majestuosa, màgica, quasi tel·lúrica. 

Eren al barranc de Manesa, micro reserva de flora. Formoses pinedes, sureres que convidaven a abraçar-les i falgueres eren omnipresents. Moment d’èxtasi i reflexió. De relaxació. 



 Camí planer que ja no els abandonà fins arribar al camí de l'Assegador i la font de la Benita, últim tram del trajecte  que els va retornar cap a la font de la Drova.  S’acomiadaren d’ella recordant i desitjant que es feren realitat els versos que  Josep Piera va dedicar a aquesta esplendorosa vall, la vall de la Drova: 

                                                  Aquesta que rebrota riallera
                                       després de les tempestes i la pluja;
                                       aquesta que faig meua cada dia,
                                       aquesta que duc viva a la memòria,
                                       no la toqueu, si us plau, no la toqueu.
                                      No la toqueu, si no és per a estimar-la.



dissabte, 27 d’octubre del 2012

TERRA I VI



VI I PAISATGE

Divendres 26 d’octubre, dins dels actes amb motiu del 400 aniversari de la Carta de Poblament de Daimús, l’Associació Cultural Marge Gros va participar organitzant la conferència GEOGRAFIA VITIVINÍCOLA. EL MÓN DEL VI, a càrrec de Joan Calatayud, sumiller i distribuïdor de vins. 

Joan Calatayud ens va endinsar en l’encisador món del vi, un món que viu amb autèntica passió i devoció. Amb la contundent vehemència de les seues paraules, va explicar als assistents el concepte de les Denominacions d’Origen que, al seu parer, han quedat obsoletes a      l’ estat espanyol en seguir simplement un criteri geogràfic, de vegades molt qüestionat, sense tenir en compte les diferents característiques (sòl, clima, orientació...) de cadascuna de les zones que la formen. L’antiquat sistema de Denominació d’Origen a l’estat espanyol respon més bé als interessos dels grans productors que no pas a qüestions més racionals. Les funcions dels Consells Reguladors fou altre aspecte tractat pel conferenciant: els sistemes de control, el control de producció i les diferències en la criança. 

Una interessantíssima exposició de les diferents tipus de vi i sistemes d’elaboració de vins a la resta d’ Europa, va ser així mateix tractat per Joan Calatayud, assenyalant les principals Denominacions d’ Origen europees i quins són els trets que les caracteritzen.

Va concloure la conferència indicant quina era la tendència dels actuals productors de vins, especialment dels més petits: marcar les diferències, defugint així de la inclinació uniformadora que ha imperat en els darrers anys. Joan Calatayud ho fa exemplicar esplèndidament en afirmar: “Quan bevem una copa de vi, també bevem paisatge”.