LA VALL DE GALLINERA, PER CAMINS DE MORISCOS I MALLORQUINS

Presentació del llibre  LA VALL DE GALLINERA, PER CAMINS DE MORISCOS I MALLORQUINS, a càrrec de Vicent Morera i Juanjo Ortolà

DIVENDRES 4 DE NOVEMBRE

CASA DE LA CULTURA DE DAIMÚS, A LES 8 DE LA VESPRADA

      Presentació del llibre LA VALL DE GALLINERA, PER CAMINS DE MORISCOS I MALLORQUINS, a càrrec dels seus autors, Vicent Morera i Juanjo Ortolà i la col.laboració de             l' Institut d' Estudis Comarcals de la Marina Alta.

VOLTA CIRCULAR A SEGÀRIA

Diumenge 23 d'octubre de 2011.

LES VALENTES I VALENTS DE SEGÀRIA

Carrers mullats. Amenaça de pluja. Però allí estaven les margegrosseres i els margegrossers  decidits a no deixar escapar l’oportunitat de trepitjar la Serra de Segària. Dubtes ràpidament resolts amb la ferma determinació d’iniciar l’aventura. Eixida de Daimús. Intervals de núvols, però sol en la ment. Arribada al Parc de Segària. Voluntat determinada de caminar. Els temps ens fa l’ullet. I comencem a caminar en una dèbil ascensió fins arribar a una àmplia canalització que farà de sender. Anem en fila índia, observant extasiats la silueta de Segària. Aquesta s’ha posat un vestit clar obscur. Preciós. En pocs minuts abandonem l’improvisada senda i abaixem uns metres. Ara el camí és pla. Ens uns minuts reconeixem la ruta que hem de seguir, entrebancada entre grans còdols. Cap problema. Per un desdibuixar caminoi , comencem a pujar. Cada vegada la vegetació es fa més densa. I el cel més tapat. El paisatge pren un color especial. Un petit esforç i som davant una gran planícia, lloc idoni per esmorzar. La pluja decideix acompanyar-nos. Però allí som, sense descoratjar-nos. Hem recuperat l’ànim i les forces, i mamprenem la pujada cap al Mirador de Segària. A les nostres esquenes deixem una bufona vista de la Rectoria. Anem ascendint entre pedres que comencen a dificultat la marxa. Però cap problema. L’itinerari continua. De sobte estem al Mirador. Magnífica vista de la marjal i de la costa. Enlluernador, com els primers rajos de sol que comencen a vèncer els núvols. Petita aturada, i petita homilia margegrossera. Reprenem el camí cap el repetidor. Els ulls agraïts de tot allò que veuen. Ara caminem per una zona plana, entre les ruïnes de l’antic poblat iber. Parets de desolació, parets d’esplendor d’altres temps. I comencem a descendir. Ara el trajecte es complica.  Perill de relliscar entre pedres mullades i el sòl fangós. Cap problema. Alentim el ritme, fet que ens permet gaudir encara més de la frondositat  de la vegetació. I apleguem als voltants de la font de Català. Agrupament. El sol és aclaparador. Reprenem una suau pujada, per la part nord de la serra. Progressivament sentim una remor i, aviat, descobrim el seu origen: l’autopista. Malgrat tot, les vistes són espectaculars. El camí , malgrat que és de baixada, es complica una mica pel sòl que trepitgem. Comencem a sentir símptomes d’esgotament. Cap problema. Continuem. Observem el Morro de les Coves i la Cova Fosca. Fa molta calor. Passen de les dues del migdia, més de cinc hores des de l’inici de l’excursió. Alguna mostra de feblesa. Cap problema. Avancem, esgotats, però decidits. I en uns minuts som al lloc de partida. Triomf de la voluntat i la determinació d’aquelles prop de cent persones que, cadascuna al seu ritme, han gaudit d’aquesta extraordinària caminada per aquesta quasi desconeguda ruta. I a dinar. Uns a casa i els altres a la Xara. Ara reconeguem que, una vegada més, l’esforç ha pagat la pena. Són les tres de la vesprada de diumenge 23 d’octubre, el dia de les valentes i valents de Segària.

VOLTA CIRCULAR A SEGÀRIA

CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA  VOLTA CIRCULAR A SEGÀRIA.

DIUMENGE  23 D’OCTUBRE

Lloc de trobada: Avinguda Ronda Sud de Daimús

Hora de trobada: 8 del matí.

Des de Daimús ens dirigirem al Parc de Segària (Ondara), lloc des d’on iniciarem la marxa amb un recorregut de 8,800 km i amb una durada prevista d’aproximadament 4 hores, havent de salvar un desnivell de 400 metres.

En començar la ruta, pujarem suament fins arribar a una canalització d’aigua que farem servir de sender. Cap problema, ja que tot és pla i sols hem de vigilar un poc on posem els peus, ja que aquesta canalització està deteriorada en algun tram. Poc després iniciarem un descens per, en poc temps, reprendre una ascensió suau, però constant. Aviat ens trobarem envoltats de vegetació i, quans ens n’adonem, estarem davant una gran planura , des d’on divisarem una bonica panoràmica de la Rectoria. És hora de dirigir-se cap al Mirador de Segària. Caminarem entre pedres. No passa res, sembla més difícil del que realment és. I ràpidament...sorpresa. Unes impressionants  vistes de la marjal i de la costa ens reconfortaran de l’esforç, difícil de mesurar, que hem realitzat. Serà l’hora d’esmorzar i , tot seguit, ens dirigirem cap al repetidor. Rampa forta, però molt curta. Una vegada allí, passarem tocant les seues parets i iniciant un descens, molt suau, fins trobar-nos el poblat ibèric. Compte ací. La baixada ara és més pronunciada, i el sender es complica. No hem de tindre pressa, i assegurar-nos sempre on posem els peus. Ràpidament, entre una frondosa vegetació, arribarem als voltants de la font de Català, a la qual no hi anirem, per tornar a iniciar una ascensió molt suau que ens portarà cap al Morro de la Cova i la cova Fosca. Anirem trepitjant per un camí bastant rocallòs, però, sempre amb compte, sense cap problema.  Poc després serem a un camí, el qual resseguirem fins una antiga pedrera, ja a les immediacions del lloc d’aparcament.  Una vegada allí, podem rememorar el recorregut, que ens recordarà de forma vague la serra de Bèrnia. I a dinar, que l’esforç ha pagat la pena!

CRÒNICA D'UNA RUTA ANUNCIADA

Dissabte 27 d’agost de 2011. Amb una puntualitat quasi suïssa, vam anar concentrant-nos en la plaça Jaume I de Daimús. El temps, simpatitzant nostre, ens havia donat treva perquè sabia de la importància d’aquesta ruta iniciàtica. Era la nostra festa, aquella que des de temps que la memòria sí recorda,  celebràvem tots els darrers dissabtes d’agost. Molta gent es va concentrar al nostre tradicional lloc de trobada: la plaça de Jaume I de Daimús, sota la imaginària ombra de Baebia Quieta.  Vuitanta, noranta persones, és difícil calcular, esperàvem amb ànsia l’inici de la nova temporada, la 2011-2012.  Amb ganes de noves aventures, començàrem a caminar vigilats per uns protectors núvols que ens van acompanyar durant tot el trajecte. Per mítics camins , marxarem envers la llegendària Torre dels Pares. Aquesta ens va rebre amb les mans ( i també les portes ) obertes. Als seus peus, vam sentir un escalfred en rememorar el seu passat esplendorós. Malgrat el pas del temps i d’altres accidents de la història, encara es conservava ben atractiva. El nostre mestre de cerimònies, Vicent Escrivà, ens va ajudar a rememorar aquells pretèrits temps en què aquest bell edicifi era un referent de tota la rica comarca de la Safor. Des de l’època dels sarraïns, fins l’actualitat, van passar per la pantalla cinematogràfica de la història, la poderosa família dels Borja, els jesuïtes, la desamortització, la venda i compravenda de les seues terres... un munt d’esdeveniments característics  d’una pel·lícula d’acció trepidant.

Satisfets, vam iniciar el retorn cap al punt de partida, després de  visitar l’antiga alqueria dels Tamarits, el nostre guardià  Marge Gros i la séquia mare, font de vida de les nostres terres. Al poble ens esperava el fi de festa. Un àpat reconfortant ens va donar noves forces per la campanya que acabava de començar i, tots plegats, ens alegràrem que el nostre idil·li  amb la natura gaudia d’una salut descomunal.

CONVOCATÒRIA OFICIAL III RUTA PEL MARGE GROS

Lloc de trobada: Plaça Jaume I de Daimús.

Hora : 18 h.

Encetem la temporada 2011/2012 amb la III Ruta pel Marge Gros. Amb un trajecte pràcticament pla, recorrerem els prop de 7 quilòmetres sota els últims rajos de sol que ens escortaran  en aquesta plàcida marxa. Des del poble ens dirigirem al camí de la Montagut, el qual enllaçarà amb el camí de la Serrana, ja en terme de Gandia. Entre esplendorosos horts de tarongers, ens encaminarem cap al camí de la Torre dels Pares. Amb molta precaució, marxarem fins aquesta emblemàtica edificació de la Safor, tenint el privilegi d’entrar-hi i visitar-la. Vicent Escrivà i Torres, arqueòleg de Daimús, ens relatarà les característiques d’aquest monument i  la seua història. A continuació, ens dirigirem fins a Guardamar de la Safor, creurem pels seus bonics carrers en direcció a Daimús pel Marge Gros. En arribar al barranquet que separa les dues poblacions, torcerem per la dreta i agafarem un camí paral·lel a  l’esmentat barranc. Visitarem així una de les zones més desconegudes de Daimús, entre tarongers i erms. Farem una parada a la sèquia mare abans de reprendre la marxa al punt de partida, lloc on finirà la marxa.

En un bar de la localitat celebrarem l’ inici de la temporada amb un esplèndid sopar, acabat el qual visionarem un resum de les excursions de l’anterior temporada.

Us esperem.

Reserva del sopar fins dimecres 24 d’agost al nostre correu electrònic margegros@gmail.com.