dimarts, 23 de juliol de 2019

CRÒNICA RUTA NOCTURNA A LA BARCELLA


TOT VA PASSAR LA NIT DEL 20 DE JULIOL ENTRE
LA FONT DE L’ULL I LA BARCELLA


Pas a pas, sense defallir l’ànim, vam començar la pujada fins l’amable cresta de la Barcella emparats pels arbres d’un dens bosc. Eren les 7 de la vesprada. Feia calor. De vent, ni un bri. Les gotes de suor regallaven galtes avall.  Les samarretes s’havien fet xopes.












 Per tal de combatre la xafogor férem servir efectius remeis casolans. Tanmateix no defallíem. 





La humitat que desprenien els nostres cossos humitejaven el camí i creaven una tènue boirina que aplegava fins el cim del Mondúver.  No defallíem. 



El sender ens acotxava i ens espentava fins la cresta. Era preciós, el caminoi i la vista que, sobtadament, s’obria en aplegar a la lloma. Va començar a bufar el vent i amb una lleugeresa inusitada, com a experts funambulismes, vam marxar per la Barcella través d’un paisatge de fades.











La nit demanava permís per a descendir i caminàrem rabents fins la font de l’Ull. Màgica i embolcallada per una tendra foscor. 




Eren les 10 de la nit. Entre petits estels devoràvem el sopar.  Teníem la cara roja, restes de l’esforç realitzat, de la menja i de la torbació produïda per la bellesa de l’indret. 







La nit va acabar dolçament... amb còmplice intimitat.
Daimús, 23 de juliol de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada