dissabte, 4 de març de 2017

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA PER LA VARIANT DE LA RUTA DEL BARRANC DE L'INFERN: LA PRESA D'ISBERT I LA COVA SANTA)




CAMÍ DE L'INFERN, CAMÍ DEL CEL
LA SEGONA OPORTUNITAT 

( VARIANT DE LA RUTA DEL BARRANC DE L'INFERN:
LA PRESA D'ISBERT I LA COVA SANTA)

LA VALL DE LAGUAR


LOCALITAT:             Fleix ( La Vall de Laguar)
DATA:                     12 de març de 2017
LLOC DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA:                     7,30 h. del matí. Eixida 7,45 h.
DIFICULTAT:            MODERADA
DESNIVELL:             300 metres aprox.

QUILÒMETRES:        10  aproximadament
TEMPS ESTIMAT:      4,30 h, esmorzar a banda

RECOMANACIONS:   Aigua, bastó, bon calçat, càmera de fotos i bon emmagatzematge de sensacions. És aconsellable deixar unes sabates de recanvi en el cotxe. 
                                           

      
SINOPSI INSINUADA DE LA RUTA
( Recordant l'antiga ruta sorpresa, la descripció del recorregut és suggerida  )

Dissabte 3 de desembre eixírem de ruta. Volíem buscar-ne una d'alternativa  a la que havíem programat: el barranc de l'Infern,  rebatejada popularment com la Catedral del Senderisme. Intentàvem dissenyar-ne altra més fàcil. Més assequible per als qui no desitjaven recórrer els més de 13 quilòmetres de pujades i baixades trepidants; els més de 6.800 escalons, diuen. Al mateix temps preteníem que el màxim nombre de companyes i companys de caminades pogueren gaudir d'aquell bell paratge. Malgrat que sols fos un tram.



Caiguérem innocentment en el parany. Sucumbírem  involuntàriament en el llaç quan marxàrem pel llit del barranc de l'Infern. La presa d'Isbert  ens va pertorbar i fer dubtar; la Cova Santa ens va captivar definitivament. Havíem caigut en la trampa i ja no podíem escapar.
Hem de disculpar-nos per no haver trobat cap sortilegi per poder esquivar l'encanteri. Hem de pregar comprensió per modificar la ruta prevista, però havíem de fer-vos partícips de la nostra descoberta. A descàrrec nostre, trepitjarem per un bell tram de l'itinerari previst. A compte nostre queda satisfer-vos pròximament de la ruta promesa.
Vam caure càndidament en el parany. I en som conscients.

Ens concentrarem a les 7,30 del matí a la Ronda Sud de Daimús. A les 7,45 marxarem cap a la Vall de Laguar. Aplegarem a Fleix, el poble d'enmig. A l'eixida del poble, a mà esquerra,  deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Començarem a caminar per un tram de la carretera fins que, de seguida, observarem, a la dreta, les indicacions de la ruta. Continuarem per un caminet que passa per la font Grossa i un bell llavador. 


Immediatament s'obri a mà dreta una senda tortuosa, delicada. Prompte apareixeran els primers escalons i una davallada espectacular.  Contemplarem en tota la seua dimensió el barranc de l'Infern i la bellesa d'una vegetació quasi salvatge.




Baixarem de pressa, sense adonar-nos -en, fins aplegar al Forat de la Juvea i, al seu costat, la cascada del Salt, amb l'esperança que  les darreres i abundoses pluges l'hagen feta reviscolar. La marxa és impressionant. 







Després de resseguir els primers 1750 escalons, després de descendir dos quilòmetres, ens trobarem al llit del barranc. És ací on encetem la variant de la ruta. Ara caminarem pel cau de la torrentera en direcció a llevant. Observarem corrals de ramats construïts en llocs inversemblants, verificarem l'aprofitament imperiós de la terra. Després de 1500 metres les parets de la barranquera  aniran estretint-se. El sòl deixarà de ser pedregós, el verd florirà, i,potser,  l'aigua aflorarà. Serem a la presa d'Isbert, d'història inversemblant. 




Refarem  camí fins aplegar el punt per on havíem baixat.  En les proximitats esmorzarem entre una vegetació contundent i una geologia espectacular, primitiva. Feréstega.


Remuntarem el barranc. Les pedres del sòl augmentaran de grandària. Buscarem amb compte el lloc idoni on posar els peus. És fàcil, sols qüestió de tècnica. Tanmateix, precaució. Les pinzellades, unes vegades fines, altres grolleres, de l'aigua han esculpit un rocam capriciós, quimèric, fantàstic. 



Després de trepitjar quasi 1200 metres des del lloc d'esmorzar, es produirà la confluència dels barrancs del Racó i de l'Infern. Nosaltres ens dirigirem a l'Infern, a la dreta, cercant el cel. Els talussos de les dues vessants del barranc començaran a acostar-se, a insinuar-se. És tractarà d'un ritual de seducció on mai consumiran el seu amor. 




Deixarem ací la narració. Tancarem la descripció del trajecte que ens portarà a la Cova Santa, totalment antediluvià. El desenllaç el deixarem per al dia 12 de març.
Després de la petrificant visita, retornarem al punt per on havíem baixat al barranc. 1600 metres. Ara ens quedaran 2000 metres de pujada, feixuga, fins a Fleix. Adaptarem el nostre ritme al del paisatge. Gaudim-lo. 



  L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2016. Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada