dimecres, 12 d’agost de 2015

SINOPSI I CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA VII RUTA PEL MARGE GROS



 CONVOCATÒRIA OFICIAL
 I
 SINOPSI DE LA RUTA

VII RUTA PEL MARGE GROS

UNA CAMINADA PELS VOLTANTS DE PEGO I L'ATZÚBIA

(Les Moletes, el Carritxar, Mostalla, la Salomona i l'Algepsar)


LOCALITAT:                L'Atzúbia

DATA:                         22 d'agost de 2015

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                         5,30 de la vesprada

DIFICULTAT:                BAIXA

DESNIVELL:                 160 metres aprox.

QUILÒMETRES:            9 aproximadament

TEMPS ESTIMAT:          3,30 hores 

INFORMACIÓ:     margegros@gmail.com

SINOPSI DE LA RUTA
 En el cor de l'estiu, sense importar-nos la calor, iniciàrem enguany fa 7 anys la ruta pel Marge Gros. Originàriament realitzada pels voltants del topònim que dóna nom a la nostra associació,  actualment va canviant contínuament d'escenari. En aquesta edició hem hagut de preparar-la a corre-cuita, després d'haver descartat la que teníem programada al refugis antiaeris militars de la Pobla del Duc i substituir-la per la del mes de setembre: una passejada pels voltats de l'Atzúbia i Pego. Una caminada per aquestes terres durament afectades pel devastador incendi del mes de maig. 


La ruta que us proposem transcorre per paratges de la vall de Pego que encara no havíem trepitjat: les Moletes, el Carritxar, Mostalla. En canvi, en la part final de recorregut,  caminarem per zones que ens resultaran familiars: el camí de la Salomona, les Mitjanes, l'Atzaïla... un passeig agradable,gratificant i bonic.



Ens trobarem a les cinc i mitja de la vesprada a la Ronda Sud de Daimús. Aquelles persones que vulguen ens poden esperar enfront de l'ajuntament de l'Atzúbia cap a les sis de la vesprada, punt des d’on donarà inici aquesta setena edició de la Ruta pel Marge Gros.


Des del centre del poble ens dirigirem, per la carretera, al poliesportiu del poble, al costat del qual s'hi troba  la central  de la llum, lloc on s'inicia el camí de les Moletes o del Carritxar. Ample i asfaltat al principi, va estretint-se progressivament fins esdevenir una senda. Bancals de tarongers i restes d'algun garrofer ens acompanyen en aquest primer tram. Davant nostre podrem esguardar les dues Moletes: la Vella i la Nova. Una més erosionada, altra més feréstega. Prompte notarem a mà dreta l'enorme queixalada de la pedrera, la sagnant ferida produïda al tronc de la Moleta Vella. 


El sender, sempre a la vora de la Moleta Vella, va empinant-se progressivament per aquest camí utilitzat tradicionalment pels atzubians per anar a treballar les seues terres del Marxucal d'Oliva i les Filaes de Forna entre bancals de garrofers privats d'unes mans que els treballe; entre pins recuperant l'espai perdut. Entre arbustos i matolls per tot arreu. La seua germana bessona, la Moleta Nova, ens mirarà amb certa enveja, però complaguda, mentre que  l’Atzúbia anirà convertint-se en una joguina. 







  

El vell caminoi  prompte es perdrà. Aleshores transitarem durant una estona per vells marges de pedra enderrocats, no debades som en una part del trajecte de la mítica cursa que organitza  tots els anys el club de muntanya Botamarges, fins aplegar a un desballestat camí. Una mica d'esforç més i ens trobem a l'altiplà del Carritxar. La pujada, d'apenes un quilòmetre, ja ha finalitzat. No trobarem cap ascensió més. Ara tot serà camí asfaltat, planer... o de baixada.


Dalt,  la vista és magnífica : el Gelibre, el castell de Gallinera, la serra Negra, Segària, la mar Mediterrània, la marjal Pego -Oliva... Després d'un breu respir, continuem. Molt prompte apareixen les primeres construccions, i, aïlladament, els primers tarongerars. Després d'anar pel pla del Carritxar durant un quilòmetre, comença una baixada vertiginosa cap a Mostalla.








El descens, entre una frondosa pineda, és gratificant. Sense adonar-nos-en haurem fet dos quilòmetres. A la part baixa de la partida de Mostalla, els tarongers rebleixen el paisatge. Continuem fins arribar a la carretera de Pego a l'Atzúbia, la qual travessarem vora el pont de la Quintanilla amb molta precaució



Seguirem  fins arribar al camí de la Salamona, l'antic camí vell de l'Atzúbia. A mà dreta observarem imponent el campanar de l'església de l'Assumpció de Pego. Intuïm les muralles ocultes sota les noves edificacions que presideixen la partida de les Hortes. Enfront, convalescent de l'incendi del mes de maig, la Coma, Bodoix, el pla del Miserà...  



Travessem velles partides com les Mitjanes, l’Atzaïla, la Salamona, el Massil i l’Alter. Durant el trajecte fitarem les possibles restes d’una antiga calçada. De seguida arribarem, després d’una pronunciada però breu baixada, a l’Algepsar. 








Ara torcem a l'esquerra per dirigir-nos al clot d'on s'extreia fins 1970 els algeps, cosa que farem en uns cinc minuts. Pel camí guaitarem el túnel per on passaven la vagonetes plenes de guix. En arribar veurem una enorme cavitat excavada pels homes i, al seu si, una descomunal cova on brolla aigua fresquíssima tot l'any.






 Si ens trobem amb ganes i forces, baixarem a visitar-la i, a continuació, tornarem a pujar per agafar una minúscula senda que mena al camí de l'Heretat. Ara el resseguirem per arribar ràpidament a l'Atzúbia pel carrer de la Font, qui ens rebrà amb les llums de les faroles enceses.
En un bar pròxim estaran parades les taules perquè sopem i gaudim de les últimes hores del dia.

NOTA: les fotografies que acompanyen aquesta sinopsi formen part de l'arxiu de Benimataix. Espai de Cultura de l'Atzúbia i Forna i de l'Associació Cultural Marge Gros de Daimús.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada