CAPAIMONA ENS ESPERA.

ELS MASOS DE CAPAIMONA

A) UNA APROXIMACIÓ FINS EL  SEGLE XVII

Capaimona: el mas de dalt.

Capaimona era una alqueria del terme de Xeroles, situada a les planes entre la Vall d'Alcalà i la vessant del barranc de Malafí, és a dir, entre els actuals termes de la Vall d’Alcalà i Tollos.

FRAGMENT DE LES TROBES DE MOSSÈN FENOLLAR

Els seus orígens són indeterminats. Segons les Trobes de mossèn Jaume Febrer, el rei Jaume I va repartir després de la conquesta cases i terres de Capaimona  a Bernat Monredó i a Guillem Belenguer. Però el problema és que aquesta obra és un clar exemple de falsificació literària que no està, en absolut, redactada al segle XIII, així que el primer esment realment documentat  és de 1409, i el trobem grafiat de forma molt diversa: Capaymona, Copomona, Capamona, Capellamaymon o Capellamaymona.

Potser una de les primeres coses que ens sorprenga és el nom del lloc, és a dir, el significat del topònim. En aquesta qüestió, com en altres, els estudiosos no es posen d’acord.

Així per a l’insigne romanista Joan Coromines, provindria de l’hispanoàrab qapaimuna, diminutiu de quabman, campus magnus. En canvi, Carme Barceló el documenta en 1455 com Castell Maymona, i evolucionaria de CA (castell, casa) MAYMONA, essent Maimona la feminització del nom de persona d’origen àrab Maimó (Maimun). 

Restes de l'antiga mesquita i ermita

Aquest llogaret, primer mudèjar, després morisc, tenia 4 cases en 1563 i 13 en 1602. Segons alguns estudis, disposava d’una mesquita, després reconvertida en una ermita dedicada a sant Lluís Beltrán. En decretar-se l’expulsió dels moriscos en 1609, Capaimona deixa d’aparèixer com a lloc ( no el trobem en el cens de 1646) i, sembla, es transforma en una explotació agropecuària.

FONT: ISAAC DONOSO

B) CAPAIMONA AL SEGLE XVIII

Del segle XVIII disposem un document, creiem que inèdit, que ens parla d’aquest llogaret en començar el segle XVIII, si bé de manera fragmentària.

Es tracta d’un capbreu atorgat per Lluís Andrés Sales, veí de la vila de Planes, a favor de l’Almirall d’Aragó el 21 de juliol de 1717. Conforme al seu contingut, comprovem com moltes de les antigues cases morisques havien estat reduïdes a corrals de ramats, molts d’ells derruïts, restant-ne sols dempeus dues. També es força interessant la referència a la casa de neu, a més de l’enorme propietat de la hisenda del seu propietari: 100 jornals de terra ( unes 600 fanecades).

El reproduïm textualment, llevat d’alguna petita modificació:

Llois Andres, Generos de la Villa de Planes, y per ell Don Joan de Orduña, son Nebot, Cabreva =

-         Primo, una casa situada en lo Lloch de Capa y Mona, que afronta ab corrals derrohits de dit Lloch, y ab Asagador de la Font, tenguda a cens de quatre sous, ab Lloysme y fadiga...

-         Ytem, altra casa en dit Lloch ab un corral contiguo en dit Llog, que afronta ab la Montaña de la Señoria, ab terra del confesant y camí que ba a la Casa de Neu, tenguda a cens de cinch sous de Lloysme y fadiga...

-         Ytem una Casa de Neu situada en dita Montaña y territori de Capa y Mona, a cosa de unes cinquanta pases de la Casa antigua, que afronta per totes parts en la Montaña, tenguda a cens de quatre diners cada un any.

-         Ytem cent jornals de terra forana situats en dit terme de la Vall de Seta territori de Capa y Mona o aquells que seran, que afronta en terme de Alcalà, en terme de Gallinera y en terme de Ebo, y en terme de Castells, y en la Serra del Faro y Territori de Tollos, y en les terres de Miquel Nadal, y en territori de Benimasot, y en terme de Beniaya, tengua a sis diners per jornal, ab Loysme y fadiga... y particions de Grans a la setena...

( Arxiu Històric Nacional. Secció Osuna, Caixa 1370, Document 20)

Plànol de finals del segle XVIII on apareix Capaimona. FONT. AHN.OSUNA.

C) DADES DEL SEGLE XIX

Pel que fa al segle XIX, Pascual Madoz ens subministra una sucosa informació en el Dicccionario geografico-estadistico de España y  sus posesiones de Ultramar ( 1846):

CAPAIMONA: pequeña ald. de la provincia de Alicante, partido judicial de Conceitayna, term. jurisd. de Tollos : Situación al N. de este pueblo á la dist. de 1 leguas con 2 Casas , á propósito para las labores del campo , y una ermita arruinada bajo la advocacion de San Luís Beltran. El Terreno que la circunda forma un pequeño y frondoso valle , todo de secano y de regular calidad, que Prod. trigo, cebada y vino: se sostiene algún poco de ganado lanar, y hay caza de perdices, conejos y liebres. Pobl. : 2 vec. 12 almas, dependiendo de lo ecl. de Facheca.

Finalment, en el Nomenclátor de los pueblos de España (1858), se’ns diu que era una partida rural de Tollos amb dos cases on vivien 12 persones.