III RUTA NOCTURNA: EL RABAT

COMENTARI DE LA PRELIMINAR

III RUTA NOCTURNA: EL RABAT

4 de juliol de 2012

Dimecres 4 de juliol un grup de margegrossers  vam efectuar els preparatius III Ruta Nocturna que durem a terme el 21 de juliol. Eixírem de Daimús a les 8 d’una vesprada bascosa. El dramàtic incendi de la serra d’Ador ens havia robat la il·lusió de realitzar-la al Bancal de la Creu, al terme de Llocnou. Una vegada més la descurança havia triomfat. Nosaltres teníem alternatives, però que passa amb la dels paratges encesos? Experimentàvem una estranya sensació, la d’aquelles persones que van acomiadant-se dels éssers més estimats, dels paisatges més volguts, i que ja mai més tornaran a veure´ls.  Sí, érem pessimistes després dels últims incendis que havien assolat les nostres terres. 

Però així i tot, a mesura que ens acostàvem a l’lqueria de la Comtessa, aquesta malenconia anava apaigavant-se. Quan baixàrem dels cotxes i preparàrem motxilles i bastons, l’estat d’ànim es va capgirar en observar la muntanya de la Creu, el Rabat, objectiu de la nostra ruta nocturna. No havíem de donar treva a la devastació. 

No teníem clar el trajecte a realitzar, i com la prèvia és el moment d’assajar, ens vam dirigir al camí vell de Xàtiva. Per aquest vial massa transitat per vehicles, circularem pel costat d’una exuberant sèquia. El soroll de l’aigua compensava el dels vehicles. Quan arribàrem a l’indicació de l’ermita de sant Miquel, la vam descartar. Pensàvem dur a terme un trajecte circular ( cosa que no farem en l’oficial ) i continuàrem cap a Rafelcofer. Però l’omnipresent presència dels cotxes ens va fer obligar a  desviar-nos per un camí a mà esquerre, amb la finalitat d’enllaçar amb un sender que ens va portar dins del poble. Després d’un assaig fallit, ens encaminàrem cap al cementeri per un agradable camí. Allí, a la seua vora, s’enceta el sender que havíem de prendre. 

A partir d’ara deixàrem els tarongers i va començar a guanyar protagonisme garrofers i pinedes. Vam moderar la marxa davant aquest lleugerament costerut  camí. Després d’uns minuts d’ascensió, un estratègic banc de fusta ens temptava ( temptació que es va repetir dues vegades més, però a la qual vam poder vèncer ), però a penes li férem cas. Suàvem, perquè la xafogor continuava i perquè el camí s’empinava. 

Després de passar pel dipòsit d’aigua, principiarem la recta final cap al cim del tossal. En arribar, una gegantina creu de ferro, negra, ens va donar la seua benedicció. El sol començava a amagar-se, però encara albiràvem clarament la Safor, el Mondúver, el Montgó, el Montcabrer, la cremada Cuta...

Després vam recórrer el Pla de la Creu, lloc on s’assenta el poblat iber, fins arribar al cim del Perico, o de les Taules de la Llei. Ara la nit havia triomfat. Era hora de sopar i fer els primers esborranys de la ruta del dia 21 de juliol. 

Després d’un llarg moment d’esbarjo, vam decidir no baixar per la font de la Quaresma. Ens havien indicat que el camí estava tallat. Una porta impedia el pas. Tot i que anàvem perfectament preparats amb llanternes potents, decidírem evitar l’aventura i retornar pel lloc on havíem pujat. En arribar al cementeri, torcérem per la dreta pel camí dels Racons, que condueix a la pirotècnia i a l’ermita de sant Miquel. 

Aquest trajecte no té pèrdua, sols cal resseguir els excrements dels gossos per seguir la direcció correcta. Així fou com aplegàrem als peus de l’ermita, situada entre els termes de l’ Alqueria i Rafelcofer, però propietat de la Font d’en Carròs, i després de caminar per un costerut camí de 100, hi vam ser dalt. Vam retornar de seguida, se’ns feia tard, fins al camí vell de Xàtiva, des d’on vam empalmar fins on teníem aparcats els cotxes. En resum, una bonica i còmoda ruta de poc més de dues hores que farem sense pressa, gaudint sempre de la vesprada i la nit, dels colors, dels clarobscurs i la foscor. ( Feu clic  )


MOLT PROMTE EN LES PANTELLES DEL SEU ORDINADOR: CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA III RUTA NOCTURNA: EL RABAT, AMB SINOPSI DETALLADA DE LA RUTA (O UNA COSA SEMBLANT)