COMENTARI DE LA II RUTA URBANA: 

VALÈNCIA GÒTICA

 València, 3 de juny de 2012

Va resultar estrany trobar-se a l’estació de trens de Gandia, però trencar de vegades la monotonia és positiu. El fet és que a les 7’55, l’hora prevista, el tren eixia carregats d’una bona de margegrossers en direcció a València, perquè en aquesta ocasió tocava una ruta urbana, la segona que organitzaven. Mig endormiscats, anaven a realitzar un passeig per la història, viatjant al segle XV, el Segle d’Or Valencià, l’època del florent gòtic.

En arribar a Xeraco, un nou grup d’ intrèpids aventurers s’afegia a l’expedició. Pel camí, records de l’esplèndida festa de divendres.

Amb una puntualitat deliciosa, a les 9 del matí estaven als afores de           l’ Estació del Nord, on s’uniren els darrers excursionistes. 

 Tots congregats, presentacions i salutacions preliminars abans que l’erudit de la ruta, el nostre company Francesc Piera, inquieta ànima amant de la muntanya, però també del bosc urbà quan aquest té història, done les primeres indicacions. 

Muralles, romans, musulmans, cristians. Eixamplaments del primitiu nucli urbà i desviament del llit del riu Túria, són les primeres paraules que ressonen en una València que comença a despertar-se. Mentrimentres, un altre company de Marge Gros s’uneix a aquesta mascletada històrica que tenen preparada.

Inicien la marxa cap a l’ Ajuntament  i, des d’allí, s’adrecen a la majestuosa Llotja. Abans, però, observen l’església dels sants Joans i algun carreró que recorda l’antiga trama medieval. Però s’ensuma un olor dolent: fa pudor, manifesta desídia de les autoritats competents de mantenir amb dignitat aquells llocs tan emblemàtics.

L’entrada a la Llotja no es fa esperar. Gàrgoles de formes grotesques i impúdiques els reben. Dins, els espera un espai ampli, diàfan. Se sent parlar de Pere Compte. Columnes salomòniques, voltes precioses, petita mostra de l’esplendor econòmic, cultural i artístic del segle d’ Or.

Meravellats i enlluernats per la seua bellesa, parteixen ara cap a Santa Caterina, des d’on albiren el seu nuvi el Micalet.

Ara els carrers són plens de gent. En arribar a la plaça de la Reina esmorzen. Hui no hi mistela, la substitueixen per una virtual aigua de València. L’esmorzar es transforma en tot un espectacle: és dia de comunions.

Poc després, s’agrupen a la façana barroca de la Catedral i marxen cap a la porta de l’ Almodí. Donzelles lleidatanes, repobladors, nobles, romànic i llengua surten de la boca del nostre lletraferit  Francesc Piera.

 S’està tranquil, moment oportú per fer la foto de grup, abans de visitar la tomba del genial Ausiàs Marc.

 

El camí ara condueix a la plaça de la Mare de Déu. Els dos excepcionals guies, amb la seua gràcil paraula, ens deixen bocabadats.Portalada gòtica, el tribunal de  les aigües,..el poder de la ciutat. Ara el trajecte pren un ritme frenètic. Se`ns parla del cardus i el decumanus, de tots els camins que porten a Roma...i al Marge Gros. 

Palau de la Generalitat, la Diputació, el portal de la Valldigna, els carrerons del barri del Carme, les torres de Serrans, porta que obri la ciutat, muralles islàmiques, el convent del Carme. Èxtasi permanent. La ruta s’acaba. 

 Emocionats, però també desmaiats, s’adrecen als voltants de la Llotja. Allí dinaran un arròs al forn de reminiscències pegolines, acompanyades d’unes espectaculars picades. Una juganera pluja els acompanya durant la menja, però no els impedeix gaudir-ne. Ix el sol. Final feliç.

La tornada és plàcida. Mentre el tren pren el camí cap a Gandia, els vénen a la ment aquells meravellosos i rítmics versos  de Vicent Andrés Estellés, magistral forma de retre homenatge a València i

d’ assaborir els seus carrers i carrerons:

Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén, Comèdies,

Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,

Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,

Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés,

Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,

Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,

Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,

Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,

Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,

Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,

Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,

Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,

Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,

el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,

Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,

Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,

d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.

I l’Avenida del Doncel Luís Felipe García Sanchiz

València, malgrat tot, t’estimem i tornarem a visitar-te.

PRÒXIMAMENT: 

III RUTA NOCTURNA: LLOCNOU

21 de juliol (provisionalment)