LA VALL DE LA CASELLA: L'OUET I LA COVA DE LA GALERA

COMENTARI DIFERIT DE LA RUTA

 L’OUET I LA COVA DE LA GALERA

LA VALL DE LA CASELLA (ALZIRA)

Sense perdre el ritme, la secció d’exploradors de Marge Gros encetava 2012 amb l’avançada de la ruta a   l’ Ouet d’ Alzira, prevista per al 26 de febrer. Cinc exploradors iniciaven la ruta a les 7,45 de dimarts 3 de gener en direcció Alzira. Abans d’arribar a la primera rotonda que trobaren en la carretera, agafaren un camí a mà dreta, el camí de la Casella. El vial transcorre pel costat i a sobre d’un barranc i, per això, en alguns trams els va caldre anar amb un poc de compte fins que agafaren per la dreta un camí més ample que venia d’ Alzira i  conduïa al paratge de la Casella. Aparcaren el cotxe i anaren al bar que es troba en aquella contrada. Cafenet fumejant i marxa.

Feia una mica de fred, fonamentalment en estar en una zona d’ombria, però prompte entrarien en calor. En efecte, agafaren un camí forestal ample però, caram!, de seguida va anar empinant-se progressivament i, en uns minuts, de calor, ni rastre. En 15 minuts arribaren a la casa forestal, mentre contemplaven uns mandrosos cérvols prenent el sol. I ells, inexorablement, anaren ascendint fins que arribaren a la PR-V-304. El camí es transforma en sender, amb una suau pujada que deixa contemplar sense problemes de cansament unes vistes que asseguren extraordinàries.

 Fa 45 minuts que caminen i arriben a un creuament que indica la Galera i l’Ouet. Ells prenen la indicació de la Galera. Però algun agosarat expedicionari els diu que el seguiren. En efecte, en un pocs minuts, apareix el desconcert. Vint minuts de desconcert. On eren? Fan assemblea. Telefonen el Grup de Rescat de Muntanya? Es fam l’haraquiri? Sortosament hi ha un margegrosser que té un olfacte especial i, amb mà ferma, fa retrocedir la resta d’excursionistes enrere. Al·leluia!, aviat troben la ruta que els portarà a la cova de la Galera. Ara descendeixen fins arribar a l’esmentada cavitat. Pel camí contemplen, amb els sentits a flor de pell, una magnífica panoràmica de Cullera i de la Mediterrània. I, de cop i volta, són a la Galera. La cova és espectacular.

Davallen i l’observen amb deteniment. Fotos per a la posteritat. Pugen i esmorzen. Recompensa gratificant a l’esforç i al desassossec. Després reprenen la marxa, ara pujant, però per poca estona. L’instint, ja desenvolupat, els fa trobar la pujada a l’ Ouet. Caram, caram i més caram!. És curta, però valenta. 15 minutets de res. En arribar troben l’ Ouet i, de seguida, comprenen el perquè d’aquest nom. Es tracta d’un observatori forestal que té la forma d’ou, ben blanquet per fora. Vistes...èxtasi. La mar, el Cavall Bernat, la costa, la vall de la Casella...i més.

Tornen, com cavalls desbocats, cap el punt de tornada. Van xiulant. El sender és planer, cap problema. Retornen a la pista forestal, es desvien al cap d’uns minuts al Mirador i, en un tres i no res, es troben de nou al bar, punt de partida i de cloenda de la ruta. Una cerveseta, unes cacaues i unes papes donen pas a una animada conversa al voltant de la ruta. I tornada a casa.

PRÒXIM LLIURAMENT: CONVOCATÒRIA DE LA RUTA DEL DIA 26 DE FEBRER DE 2012.