CONVOCATÒRIA OFICIAL I
SINOPSI DE LA RUTA
Retorn a la Foradada pel passet de
Benissivà
( LA
VALL DE GALLINERA)
LOCALITAT: Benissivà
DATA: 14 de maig 2017
LLOC DE TROBADA:Ronda Sud ( Daimús)
HORA: 7,45 h. del matí. Eixida 8 h.
DIFICULTAT: MODERADA
DESNIVELL: 673 msnv
QUILÒMETRES: 8,3
TEMPS ESTIMAT: 4 - 4,30 hores
RECOMANACIONS: Bona gorra, bon calcer, crema
protectora i ulleres de sol, aigua mai en sobra. El bastó s’agrairà.
SINOPSI DE LA RUTA
 | |
| RUTA. DETALL |
Ha calgut buscar entre els papers quan encara no teníem
blogspot i les rutes es comentaven en
els díptics que distribuíem ans de partir. Dic, ha calgut buscar el díptic per
recordar quan anàrem per primera vegada a la Foradada. I una vegada recuperat el díptic entre el
paperam, refresquem la memòria: hi anàrem el 29 de novembre de 2009. Molt de
temps fa! Però visitàrem la penya Foradada des de la Vall d’Alcalà. Doncs bé,
aquesta vegada tornarem a gaudir d’aquesta penya màgica, entranyable,
al·lucinant, però el punt de partença serà el poble de Benissivà.
No ens estendrem massa en els comentaris previs. Si
voleu una excel·lent sinopsi de la ruta, llegiu-la directament de la fitxa:
Ruta 2 del magnífic llibre La Vall de
Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins, dels companys Vicent
Morera i Juanjo Ortolà.
La ruta proposada és circular, d’uns 8000 metres. Dels vora 300 metres on es troba el
poble, ascendirem fins als 673 en arribar a la Foradada. Però deixem les
xifres. Pensem en un recorregut fresc, agraït i verd per l’ombria de la
serralada. En eixir del poble passarem per la bassa i per les restes del convent de sant Andreu, lloc
emblemàtic, enllumenat dues voltes a l’any pels rajos de sol que travessen
l’ull de la Foradada.
A uns 800 metres arribarem a un creuament senyalitzat; prendrem el camí ascendent de l’esquerra. Pujarem suaument per la zona d’ombria, quasi tocant les penyes tallades en sec. Aplegarem al portet que ens ha dut a la cresta, on hi ha l’era i corral del tio Camilo.
L’esforç ens haurà regalat unes vistes espectaculars: tota la Gallinera als nostres peus; enfront la serra del Mirant i la Safor; el Gelibre, Segària, el Montgó i la mar a llevant; al sud la Serrella i l’Aitana; a ponent, la Mariola i l’esvelt Benicadell. Després del reagrupament seguirem el camí per la cresta en direcció a la Foradada. Uns 1500 metres després ens detindrem en un altre lloc emblemàtic, i on encara ressonen els versos que llegírem en aquella ruta de 2009; ens referim al Corral de la Cova Obrada. Hi farem el descans merescut, esmorzarem i, com sol ser costum, agrairem la mistela o l’herberet. Seguirem camí per la cresta, amb la penya Foradada cada vegada més a prop.
A uns 800 metres arribarem a un creuament senyalitzat; prendrem el camí ascendent de l’esquerra. Pujarem suaument per la zona d’ombria, quasi tocant les penyes tallades en sec. Aplegarem al portet que ens ha dut a la cresta, on hi ha l’era i corral del tio Camilo.
L’esforç ens haurà regalat unes vistes espectaculars: tota la Gallinera als nostres peus; enfront la serra del Mirant i la Safor; el Gelibre, Segària, el Montgó i la mar a llevant; al sud la Serrella i l’Aitana; a ponent, la Mariola i l’esvelt Benicadell. Després del reagrupament seguirem el camí per la cresta en direcció a la Foradada. Uns 1500 metres després ens detindrem en un altre lloc emblemàtic, i on encara ressonen els versos que llegírem en aquella ruta de 2009; ens referim al Corral de la Cova Obrada. Hi farem el descans merescut, esmorzarem i, com sol ser costum, agrairem la mistela o l’herberet. Seguirem camí per la cresta, amb la penya Foradada cada vegada més a prop.
En arribar-hi no sabrem on mirar, si a un costat o
l’altre, cap a la mar, cap a les serralades alacantines... Farem una i mil
fotos volent captar, retenir el moment i el lloc en les nostres càmeres, gesta
impossible.
Caldrà reprendre la marxa. Desfarem camí i, a uns 800 metres, prendrem, a l’esquerra, el desviament que ens indica la baixada. Es tracta d’un bell i evocador camí de ferradura. Passarem per davant del desviament de la senda que ens proposa, a l’esquerra, fer la variant que porta a Alpatró o a la Carrotja. No hi farem cas, seguirem la senda cap avall. Ens quedarà encara un bell abric, humit d’aigua i verd de falzia, la cova de Moragues.
Seguirem baixant per un caminoi descarnat, de terra blanca, de tap. Arribaren al desviament per on havíem pujat. Seguirem avall. Ja queda poc! El campanar de Benissivà ens proposa un breu descans en arribar al punt de partença. Ha acabat la ruta, un poc exigent, però encisadora com ella sola. Cal ara pensar ja en el dinar. Quan tornarem a casa ja veurem les mil fotos que hem fet pretenent retenir el moment i el lloc. Gesta impossible!
Caldrà reprendre la marxa. Desfarem camí i, a uns 800 metres, prendrem, a l’esquerra, el desviament que ens indica la baixada. Es tracta d’un bell i evocador camí de ferradura. Passarem per davant del desviament de la senda que ens proposa, a l’esquerra, fer la variant que porta a Alpatró o a la Carrotja. No hi farem cas, seguirem la senda cap avall. Ens quedarà encara un bell abric, humit d’aigua i verd de falzia, la cova de Moragues.
Seguirem baixant per un caminoi descarnat, de terra blanca, de tap. Arribaren al desviament per on havíem pujat. Seguirem avall. Ja queda poc! El campanar de Benissivà ens proposa un breu descans en arribar al punt de partença. Ha acabat la ruta, un poc exigent, però encisadora com ella sola. Cal ara pensar ja en el dinar. Quan tornarem a casa ja veurem les mil fotos que hem fet pretenent retenir el moment i el lloc. Gesta impossible!
L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros
dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2017. Si la
voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€.
