DÉNIA: III RUTA URBANA

III RUTA URBANA: DÉNIA

Data:                    9  de juny de 2013.

Lloc de trobada: Ronda Sud (Daimús)

Hora:                    8,20 del matí

Localitat:              Dénia.

Temps estimat:   Tot el matí.

Dificultat:              Fàcil i  

Reserva assistència: margegros@gmail.com    fins dimarts   4 de juny.

Reserva de dinar:      margegros@gmail.com    fins       dimarts 4 de juny.

( Si alguna persona vol anar amb cotxe, el punt de partida de la ruta serà l’Oficina de Turisme, a les 9,30 del matí )   

SINOPSI

1.- OFICINA DE TURISME. Punt de partida de la visita guiada. 

 Restes de la muralla islàmica de la ciutat de Daniya.

2.- C/ MARQUÉS DE CAMPO.

Artèria urbana de la ciutat. Centre comercial, financer i lúdic. El Carrer s’obri a finals dels segle XIX de la mà de José Campo (el Marqués de Campo), coincidint amb l’època de major esplendor econòmic i social de Dénia, amb el comerç de la pansa. S’obrirà definitivament al mar en 1917. En el primer tram es conserven cases de l’època.

3.- C/ DIANA.

Zona comercial de la ciutat. Queden en ella moltes vivendes tradicionals.

4.- PLAÇA DEL CONSELL.

Recentment rehabilitada, te unes magnífiques vistes de la Torre del Consell. En aquesta plaça estava antigament el Teatre Principal i en l’actualitat es un lloc on es realitzen diverses activitats culturals i socials. Destaquem el túnel que travessa el Castell comunicant dos barris de la ciutat i que es va construir com a refugi durant la guerra civil.

5.- PLAÇA DE L’AJUNTAMENT.

Destaca l’edifici de l’Ajuntament, construït al segle XVI i remodelat a mitjans del XIX. I l’església de l’Assumpció del segle XVIII.

6.- C/ LORETO.

Forma part de la trama urbana dels segles XVI i XVII. Destaca el Convent de las Agustines, fundat pel Duc de Lerma  i inaugurat amb la presència del rei Felip III en 1604. Actualment un carrer amb una gran oferta gastronòmica.

7.- CASTELL (Barri de les Roques).

El monument més destacat i emblemàtic de Dénia. En ell trobem restes de tota la història i evolució de la ciutat. Destaquen la Torre del Consell, la Torre Roja, la Torre de les Puces, la Torre del Mig, el Baluard i el Palau del Governador que alberga el Museu Arqueològic. Magnífiques vistes de Dénia i del Parc Natural del Montgó.

8.- BARRI BAIX LA MAR.

Barri tradicional de pescadors. Destaquem les antigues Drassanes del segle XVI, actualment un hotel. Per la seua ubicació a la vora de port es una zona molt turística i amb ampla oferta gastronòmica i d’oci.

9.-PORT.

Port amb una llarga història; aquí va desembarcar Miguel de Cervantes quan va tornar del seu captiveri i el passeig porta el seu nom. En ell s’han rodat diverses pel.lícules.  Port pesquer amb una important llotja on es ven la famosa GAMBA ROJA DE  DÉNIA i port comercial, porta a les Illes Balears. 

10.-DINAR. A casa o al restaurant Venta la Posa ( La Xara), si heu efectuat la reserva, o...

UNA RUTA ENCANTADORA ( II )

EL BARRANC DE L’ENCANTADA

CRÒNICA D’UN ÈXTASI

 18 de maig de 2013

Ens havíem alçat de bon matí, encara entendrit el cor en recordar la vesprada anterior on havíem participat en les Trobades d’Escoles en Valencià celebrades a Guardamar de la Safor. Així que, amb els ulls una mica lleganyosos, ens vam dirigir a Planes de la Baronia, terra del Comtat, on ens esperava una d’aquelles rutes que sempre havíem tingut en el nostre quadern de bitàcola, però que mai ens havíem decidit a realitzar-la: el barranc de l’Encantada.

L’amable i sinuosa carretera, tranquil·la a aqueixes hores del matí, ens conduí sense gaire dificultats a Planes. Concentrats a la petita plaça, iniciàrem la prometedora ruta. De seguida comprovàrem  que aquell trajecte seria especial: la font de llavar i un esclatant aqüeducte ens obrí les portes d’aquell soberg recorregut. 

En arribar a la carrereta de Beniarrés, trencarem a mà  esquerre per seguir un camí , ara pla, ara amb graons: era la pujada al calvari i a l’ermita. 

Tot premi necessita, diuen, una mica d’esforç. I a gosades que ens el vàrem merèixer! Comptàvem amb fruïció les diferents capelles, mentre unes minúscules llàgrimes suraven pel nostre cos. 

 

Aviat, emperò, ens trobàrem davant el santuari. Malgrat que  cap anacoreta ens va rebre,  en canvi  tinguérem davant els nostre ulls  una autèntica postal : Benialfaquí, el pantà de Beniarrés, Planes (d’on diuen que els burros guaiten  per les finestres ) i el seu castell, Catamarruc (on es comenta que cada carrer té una església), Gaianes, Margarida... 

A continuació continuarem la marxa, primer per un camí alquitranat, després per un terrer. Els bancals d’ametlers, oliveres, algun cirerer i altres arbres fruiters, es trobaven categòricament treballats. Seguidament  d’una ziga-zaga de caminals, decidirem esmorzar, sota l’ombra d’uns solemnes arbres.

Feia bo, amb alternança de sol i tímids núvols. Havent  reposat cos i ànima i havent fet una glopada de mistela, ens dirigírem cap al barranc de l’Encantada. 

En entrar pel fondal de les Calderes, aviat vam notar la presència de l’aigua. Primer suaument, més tard amb contundència. Uns enormes i frondosos arbres ens indicaven que ja érem prop... 

I com qui no vol la cosa, de sobte ens trobàrem al gorg del Salt, una cala de muntanya veritablement encisadora. 

Embadalits per la seua prestança, baixàrem a tocar amb les mans les seues límpides i diàfanes aigües. Sojorn dels déus, el paratge era encantador, és clar, amb l’espectacular cascada impensable en aquelles contrades de l’interior. 

Era inevitable parlar de la llegenda del barranc de l’Encantada. D’aquella jove que, en les nits de lluna plena unes vegades, altres amb les més absoluta obscuritat, s’apareix al desconcertant caminant que per aquells viaranys trepitja.  Encanteris i cobdícia en diverses variants: sembla l’actualitat! 

 Nosaltres, íntegres, continuàrem  el trajecte. Després d’una petita travessia per un inexistent desert, entràrem en un bosc embruixat, fins arribar a un antic, vell i desmarxat molí presoner de l’heura, lloc on vivia un dels fantasiosos protagonistes de la llegenda.

 

Però el trasbals no acaba. Quasi a la vora, copsa contemplar el toll Blau, encaixonat entre pètries roques. L’èxtasi és ja complet.

Desgraciadament, havíem de marxar. I férem  per un sender empinat, tanmateix atractiu. Deixàrem que el petit rierol, que pren múltiples colors, que continuara el seu curs  fins besar el riu d’Alcoi.

Ens allunyàrem d’aquest seductor lloc amb compunció fins arribar al pla. Ara el pantà de Beniarrés reapareixia apoteòsicament, glorificat amb una decoració luxosa: bancals de cirerers primfilats, amb els seus provocadors fruits, i mil·lenàries oliveres que, a mena de consol, ens escortaren en el camí de tornada a Planes. Planes de la Baronia. 

Certament, la bellesa d’aquesta ruta pel barranc de l’Encantada no és obra d’un prestidigitador, d’un il·lusionista, és la més pura versió d’una meravellosa i prodigiosa  natura que ens ha fet aquest  regal i que nosaltres, que ens diem persones civilitzades, hem de saber protegir de forma imperativa.

ENS TROBÀREM A GUARDAMAR DE LA SAFOR

FES-LI LA VOLTA A L’EMBOTIT

MARGE GROS A LA TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ DE GUARDAMAR DE LA SAFOR

18 de maig de 2013

Dissabte 18 de maig va ser un dia excepcional per a Marge Gros. No, no era la primera vegada que participàvem en les Trobades d’Escoles en Valencià. La primera  fou, lògicament, en 2009 quan se celebraren a Daimús i ara ho hem fet a Guardamar de la Safor. Motius hi ha massa. De fet, en els nostre estatuts tenim, entre altres  finalitats...

Defensar i treballar per l’ús social de la llengua pròpia dels valencians que, des del punt de vista de la filologia, es també la que comparteixen les  comunitats autònomes de Catalunya, i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).

Raons en sobren, com ben bé vosaltres coneixeu. A més s’afig un altre element : Guardamar també forma part dels pobles del Marge Gros.

Així que Marge Gros, en el seu cinquè aniversari, va decidir fer de nou un altre esforç i... allí vam estar presents amb un taller  gastronòmic i al·legòric: FES-LI LA VOLTA A L’EMBOTIT. Perquè d’embotits en trobem una variada i àmplia gamma: llonganisses, botifarres, blanquets, fuets, bufes, sobrassades, xoriços...

Anàrem preparats per a l’ocasió perpetrats amb barbacoes de tecnologia puntera, carbó ecològic i una única navalla, però valenta.

Després de participar en la desfilada, ens anàrem corrents al lloc assignat. El vent de ponent va posar, de bell antuvi, les coses una mica difícils, però al final la perseverança va triomfar i les brases començaren a emergir sobre el negre carbó, tal i com la nostra llengua emergirà d’aquest present obscur. Ho aconseguiren els nostres avantpassats i nosaltres, els seus hereus, també ho farem.

El fum i l’apetitosa aroma que emanava del taller aviat van omplir els carrers del poble (d’acord, és una hipèrbole!) i una autèntica gentada hi va acudir. 

Una llesca de pa, un bocí d’embotit i un gotet de vi, Le Vélo,  que el nostre company Joan Calatayud ens va facilitar (gràcies Joan !) feren de la nostra paradeta lloc de trobada de gent diversa, disposada a enraonar sobre temes variats. 

De tan en tan se sentia una potent veu, semblant a la d’un muetzí: “Vi de Fontanars, xoriços de pica i sent”. Llàstima que el suposat muetzí no en va poder tastar, almenys això és el que diuen!

I perquè conste que no es cap contarella ho podeu comprovar amb les imatges que acompanyen aquestes ratlles. 

Guardamar de la Safor fou una festa del valencià, dels valencians. I Marge Gros hi va estar.