RÒTOVA

RÒTOVA

dimecres, 29 de març de 2017

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA A LES PENYES LLÚCIES




CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA

LES PENYES LLÚCIES
( CIRCULAR RUGAT-LES PENYES LLÚCIES- CASTELL DE RUGAT- FONT DE FERRI-RUGAT )

(RUGAT)


LOCALITAT:              Rugat
DATA:                      9 d'abril 2017
LLOC DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA:                     7,45 h. del matí. Eixida 8 h.
DIFICULTAT:             MODERADA
DESNIVELL:             316 metres
QUILÒMETRES:        10
TEMPS ESTIMAT:      4 hores

RECOMANACIONS:   Si el dia ix assolellat, bona gorra, crema protectora, ulleres de sol... i bon bastó.

      Podeu veure el trajecte de la ruta a:
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16810767

SINOPSI  DE LA RUTA


RECUPERACIONS, RECUPEREM...

El xicot en els darrers mesos s’havia engronsat. No s’havia volgut preparar i qualsevol esforç sense entrenament, sense preparació, doncs això, passa factura. Constància, treball, voluntat, perseverança. Però poca cosa d’aquestes havia fet en el darrer trimestre. A la fi, el dia a dia acaba esdevenint una realitat, com totes, polièdriques, però les evidències són les que són i l’avaluació no deixava cap dubte, havia que recuperar. Recuperem.


Com de costum en les darreres setmanes aquest malson es repetia la nit dels dissabtes. Recuperem ... Però, què collons havia què recuperar? S’ho preguntava i tornava a preguntar sense trobar resposta; feia anys que no s’examinava, tot al contrari, ara era ell qui feia els exàmens, però dissabte rere dissabte tornava el malson... Recuperem. Tot havia sigut després d’aquell dia, d’aquell dia inoblidable, dia de fulgència, de llampurnejos, de llustres, a la fi, d'haver-se sobreeixit, física, mental, emocionalment. Aquelles llums l’havien, possiblement, trasbalsat per sempre, o igual, solament havia de recuperar. Recuperem.

A tres quarts de nou havia començat la ruta: sol, bona temperatura, oratge ideal per gaudir de la natura, del paisatge. Rialles, bona conversa, també, però, sorolls de fons, el soroll d’allò que dóna vida, el soroll incolor que fa possible tots els brots dels colors... Aigua, aigua, aigua. 



Recuperem. Estem a l’altura de les aigües potables de Rugat, inici de la pujada a les Penyes Llúcies, inici de la recuperació de sensacions, oblidades per un trimestre de pocs esforços, molta mandra, massa horitzontalitat. La terra, encara que ho parega, no és plana. Quin plaer, però, comprovar que és possible la recuperació: exercicis, taules, activitats... La recuperació està encetada. Però hui no toca recuperar un bell indret «estudiat» en altra ocasió... Casa Barranca, Penyes Llúcies... Portem poc de més de mitja hora de la recuperació i hem de destriar: Penyes Llúcies o Casa Barranca i Nevera de la Barcella; altra vegada serà la nevera. Hui no toca ruta de les neveres. Aigua, clara, plena de vida, plena de força, continua recuperant espais, perduts per anys de sequera; tard o prompte, l’aigua torna, brots de vida, d’esperança que podrem recuperar.




Recuperem. Pendents, oblidades. La terra no és plana, encara que ho semble. Però tot el que puja baixa, i toca recuperar. Baixem, primer Corral de Montesí. Recuperem sensacions, oficis, costums, tradicions, camins, sendes i velles ascensions.




Recuperem. Baixada. Compte, però, la relaxació del descens pot trair-nos. Fixem la vista, fixem els talons, fixem el pal. Xerrem i recuperem. Continuem baixant fins un nou corral, ara el de Simeó. Portem poc més d’un hora, caldrà decidir si recuperem líquids o sòlids o esperem fins recuperar segles d’història al castell d’Aielo.





 Seran deu minuts de baixada, poc més de quinze de pujada, de qualsevol forma, després del líquids i/o sòlids no podrà faltar aquell elixir de raïm o d’herbes que ens donarà les forces per continuar... Recuperant records d’una quasi oblidada vesprada d’estiu, de fort ponent, de dolces converses i millors recaptes a l’ombra de la lluna, amb Casa del Magre al davant, el castell d’Aielo al darrere, tots dos observant com recuperem imatges, temps, capses de bons records, capses engrescadores per continuar planejant camí de la Font de l’Hedra.









Recuperem. Novament el soroll de la vida, aigua... Silenci, aigua, soroll celestial. Tan lluny, tan a prop, l’aigua amagada, l’aigua incolora, l’aigua insonora? De cap manera insonora, silenciada per aquells murmuris de la multitud que exclamava... Recuperem espais, recuperem natura, recuperem per anar més lluny, fins l’altra font, la de Ferri, baix del barranc, també conegut amb el nom de la Mollana. Hui tampoc toca la Bassa del Sastre, anem cap Aielo i després al poble que a tots els dóna nom, Rugat. 











Poc més de quatre hores. Recuperem-nos. Calçotada, bon profit, alenem. Pau i tranquil·litat. Hem recuperat.


  L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2017. Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada