EL MONDÚVER

EL MONDÚVER

dimecres, 11 d’octubre de 2017

CONVOCATÒRIA I SINOPSI DE LA RUTA AL MONDÚVER





El cim del Mondúver pel Parpalló

( LA SAFOR)

DATA:                    22 d'octubre 2017

LLOC DE TROBADA:Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                     7,45 h. del matí. Eixida 8 h.

DIFICULTAT:           MODERADA i un poc més.

DESNIVELL:             Ho consultem més endavant.
QUILÒMETRES:        10,5 aprox.

TEMPS ESTIMAT:     4 - 4,30 hores

INSCRIPCIÓ:            fins dimecres 18 d'octubre a    

                              margegros@gmail.com 

 

SINOPSI  DE LA RUTA
S'han acabat les excuses. Ja és hora de retre-li homenatge. Amb calma, s'ha d'ascendir l'emblemàtica muntanya saforenca. Era una assignatura pendent. Quasi deu anys de senderismes per les comarques centrals, i no havíem ascendit a un dels referents de la Safor, a un punt totèmic, que atrau la nostra mirada, que ens empeny a fer els seus 841 metres i deixar-se dur per la immensitat de les vistes que ens regala el seu cim. Doncs bé, ha arribat el moment, cal assumir el repte i pujar a un dels dos massissos màgics de la comarca, el Mondúver.



Arranca la ruta en el Centre d'interpretació de la cova del Parpalló-Borrell. Per la pista forestal de la Caldereta anem muntant fins arribar a un altre lloc màgic de la Safor, la cova del Parpalló. Agafem una senda que s'obri a l'esquerra. Després d'un breu ascens per camí de terra pedregosa i solta, la sendeta es fa plàcida, agradable, ombrívola.




 Anem cap a ponent pel barranc de la Caldereta. La senda es fa novament pista. A la nostra esquerra, les urbanitzacions de la vall de la Drova; a la dreta les parets del Mondúver. Arribem a un recolze molt pronunciat. Des que hem començat, fins ací, hem fet uns 2600 m. Hem arribat al principi de la pista forestal de la Drova. Arranca la pista asfaltada, un poc dura i aspra, que, sense treva, ens portarà cap al cim, 2700 metres dels més feixucs que puguem recordar. Però es poden fer, a poc a poc, xano-xano.




     



 Podem arribar fins al portet de l'Almaiçola, o, un poc abans, reduir uns quant metres per la recuperada senda primitiva. Respirem, recuperem forces; el nou paisatge que se'ns obri cal gaudir-lo amb deteniment. 








Els metres finals, un continu ziga-zaga per anar fent més suportable l'ascens, es fan eterns: les antenes es veuen, són a tocar. Ja les veiem. Ja hi som. Ja hem arribat als 841 sobre el nivell de la mar. Però deixem l'esforç de costat. 







 Tenim tot el Mediterrani als nostres peus, tota la comarca de la Safor, les serralades alacantines, la vall d'Albaida i la Costera, les dues Riberes, València, l'Albufera... Som a tocar del cel. Mirem. Escoltem el silenci, el xiulet del vent, el cant del grill. Gaudim!





L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2017. Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€. 

dissabte, 30 de setembre de 2017

PROGRAMACIÓ QUART TRIMESTRE






TARDOR AMB MOTXILLA
30 de setembre de 2017

Hem tingut un estiu plàcid. Hem caminat per sendes assequibles, extraordinàries.  Però ha vingut la tardor. Ens hem assegut al voltant d'una taula amb un aromàtic café i hem decidit  traure comptes. Sense pretextos. El futur és incert i hem de cloure allò que tenim pendent. Per si de cas.  



EL MONDÚVER PEL PARPALLÓ
Data: 22 d'octubre.
Dificultat : més enllà de moderada.
Pujarem al cim del Mondúver. S'han acabat les excuses i és hora de retre-li homenatge. Amb calma, ascendirem a l'emblemàtica muntanya de la Safor.






LA BASSA DE BENIRRAMA
Data: 29 d'octubre.
Dificultat : fàcil/moderada.

 
L'Associació Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera, Benimataix, Espai de Cultura de l'Atzúbia i Forna, els centres excursionistes de la Comarcal Montgó i Marge Gros col·locaran la placa en homenatge a Joan Pellicer a la bassa de Benirrama.
Tornen a la bassa de Benirrama 5 anys després...


L'ALT DEL GELIBRE
Data: 26 de novembre.
Dificultat : més enllà de moderada.
Altre deute pendent que satisfarem enguany. La senda del Gelibre, l'Asmeita, el castell de Benirrama; rutes nocturnes, rutes sorpreses, però mai ens havíem decidit a fer cim. Enguany és el moment. 




RUTA SORPRESA
Data: 17 de desembre.
Dificultat : no l'hem calculada.
Després d'uns anys, tornem a la Ruta Sorpresa, aquella en què tot pot ocórrer, on tot és possible. És moment d'imaginar i especular.





dimecres, 27 de setembre de 2017

CRÒNICA DE LA RUTA ( LA DEVESA DEL SALER)



LA PRODIGIOSA DEVESA DEL SALER

La Devesa del Saler és un miracle que es troba a la vora de la gran urbs de València. Un grapat d'arena situada entre aigua dolça i salada que ha perdurat, amb amputacions, a ferotges atacs.
La Devesa del Saler és la imatge borrosa que tenim de les nostres platges quan érem menuts. Aquells marenys salvatges poblats amb  casetes disperses i  humils barraques sembrades entre la seua sorra.



Aplegà amb els seus companys de ruta a la platja del Saler. Eren les 8,45 del matí. L'olor del salnitre el despertà de l'ensopiment del viatge i quedà bocabadat. Havia passat moltes vegades per la carretera del Saler, però  mai se li havia ocorregut visitar aquella enorme pineda que es divisava darrere dels vidres del cotxe.


Decidí, per lliure, explorar-la seguint un camí perfectament senyalitzat. El boscam era encantador, dens,  autèntica gruta vegetal que invitava a endinsar-s'hi. Una catifa de taulons de fusta salvaven els desnivells i l'aigua en temps de pluja. 



Va passar per la mallada Llarga, ara eixuta però preparada per les pròximes pluges i per ser visitada seria per una fauna diversa i cridanera. 




Travessà una carretera, tranquil·la en aquelles hores del matí, i de sobte aparegueren unes fantasmagòriques torres de pisos entre aquell bell paradís. Era la factura que hagué  de pagar la Devesa per poder mantenir-se. Entre anacrònics carrers caminà fins aplegar a la gola del Pujol, canal que comunicava la mítica albufera amb la mar Mediterrània. 




Eren les 10 del matí passades i li entrà gana. Sota uns pins caragolats i multicolors esmorzà. Mentre devorava un entrepà de tonyina amb anxoves i olives, admirava l'estany del Pujol, un sorprenent llac artificial que convidava a fer-se un capbussó.











Els seus amics de ruta el convidaren a un got de mistela, mistela de Xaló. Ell acceptà dolçament i accedí a fer-se una fotografia amb ells i ells. Era allò habitual!



Després d'unes quantes rialles, examinaren el llac  i continuaren la marxa franquejant el pla de la Sanxa, autèntica cúpula vegetal, per dirigir-se a la mar entre un oceà de dunes. S'aturà i tancà els ulls... i recordà la seua infantesa en el muntanyar, assegut sota un ombrall precari fet de canyes i brossa seca. Sol, tot sol, escoltant el brogir de la mar i bevent aigua fresca de la botija. Paradís perdut que mai més tindria, que mai més tindrien.










El rebombori dels seus amics a la vora de la mar el tornaren a la realitat. La mar estava quieta, seductora... Evità, tanmateix, la temptació i mirà el rellotge. Era tard. Calia mamprendre la tornada, ja que havien encomanat un dinar a Sueca.





Tornà de pressa, conversant amb els amics sobre l'espectacularitat del paratge i lamentant-se de no haver anat més prompte. Feia sol, molt de sol.
En aplegar al restaurant es begué d'un glop una cervesa 0,0 ben freda, preludi d'un sensacional dinar.


La Devesa del Saler és la imatge borrosa que tenim de les nostres platges quan érem menuts. Aquells marenys salvatges poblats amb  casetes disperses i  humils barraques sembrades entre la seua sorra... i que hem perdut per sempre.
 Daimús, 27 de setembre de 2017