L'ASMEITA

L'ASMEITA

dimarts, 18 de juliol de 2017

CRÒNICA DE LA VIII RUTA NOCTURNA: L'ASMEITA




Com en una illa acaronada pels vents humits de la mar...


Com en una illa acaronada pels vents humits de la mar ens sentíem a l'Asmeita. La mar, pròxima i llunyana, ens feia festa al cos amb la seua agradable brisa. Sopàvem entre ametlers, fent rotgle al voltant d'un seguit de taules desplegades com les veles dels vaixells per donar aixopluc a una senzilla picadeta que havíem preparat per a l'ocasió. No beguérem còctels exòtics, no menjàrem viandes forasteres. Ens nodrírem d'entrepans multicolors acompanyats de begudes que la globalització havia popularitzat des de feia temps. I mistela.





 En alçar la vista no vérem palmeres i cocoters. En aixecar els ulls contemplàrem a les fosques les minúscules figures d'ametles a punt de parir retallades sobre un cel blau fosc i d'estrelles que anaven perdent la vergonya i eixien a saludar. 
Estàvem bé.



Repetíem per segon any consecutiu l'Asmeita com a lloc de celebració de la ruta nocturna. No amb el consens de tots, ho sabíem, però instigats per una força incontrolable que naixia dels encontorns. 



A les 8 de la vesprada una considerable gentada ens reunírem al Cantó la Font, al centre de l'Atzúbia. Cares conegudes, cares noves. Contentes de totes formes. 

Quan l'organització tingué preparades les vitualles, partírem pel costat de l'església envers el carrer de Dalt, nucli originari del poble. En aplegar a l'era de la Creu ens férem la tradicional i espiritual fotografia de grup. A continuació marxàrem per camins coneguts (camí del Clotal,  de les Vinyetes...), sempre envoltats de tarongers i alguna que altra esporàdica figuera.




Sol amable, vent pietós, temperatura acceptable...fins que emprenguérem la senda cap a l'Asmeita, allà pel vell paratge de Benimataix. Començàrem la pujada per un sender format per un mosaic de pedres perfectament arrenglerades amb un ritme àgil. Potser una mica confiats. Aviat, però, el vent es suavitzà; el sol ens abraonà i destil·larem les primeres gotes de suor. Això no obstant, la cadència es mantingué quasi constant. Les ampolles d'aigua exirien de les motxilles, els ulls s'enterboliren, les samarretes es mullaren. Cadascú, aleshores, adaptà el ritme a les seues pulsacions. Entre batec i batec ens acontentàrem en contemplar la verdor de la muntanya, resultat d'unes insòlites i tardanes pluges.  





A les 9 de la nit el gruix del grup començava a envoltar la taula que una avançada de l'organització havia preparat. Papes, cacauets, barreja de fruits secs inversemblants i acolorits; olives, salmorra i refrescant beguda... Abans de seure'ns a sopar realitzàrem una segona fotografia de grup per donar constància que tots els que havíem iniciat la ruta l'havíem finalitzada. 






Al voltant d'una amorosa taula preparada per a l'ocasió,  asseguts sota uns amicals ametlers,  gaudírem d'una nit esplèndida mentre descobrírem estrelles i constel·lacions amagades sota l'infinit univers. Eternes gràcies als companys/companyes de Benimataix, l'entusiàstica associació cultural de l'Atzúbia i Forna, una vegada més.



 Ens sentírem en el cim d'una  illa acaronada pels vents humits de la mar, lluny de la bramadissa que s'escoltava en aquelles hores en les atapeïdes platges de la costa. 

Daimús, 18 de juliol de 2017

dimarts, 4 de juliol de 2017

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI VIII RUTA NOCTURNA




VIII RUTA NOCTURNA


L'ASMEITA

LOCALITAT:                L'ATZÚBIA

DATA:                         15  de juliol 2017

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                         7 vesprada. Eixida a les 7,15.

GRAU DE DIFICULTAT: BAIX amb algun tram moderat

DESNIVELL:                 molt assumible


QUILÒMETRES:            6 aproximadament

TEMPS ESTIMAT:          segons dure el sopar 

INSCRIPCIÓ I INFORMACIÓ:  margegros@gmail.com fins DIJOUS

                                  13 de juliol. 



Cal  anar preparats per caminar per la nit!



SINOPSI

Un any després tornem a l'Asmeita. Realitzarem el mateix trajecte, però res no serà igual perquè hi hauran passat més de tres-cents seixanta-cinc dies. Mínims canvis que produeixen grans transformacions. O és a l'inrevés? Un any després visitem l'Asmeita i redactem la mateixa sinopsi, o quasi. Qüestió de detalls... però els detalls són fonamentals en la vida.
Un any més tornem a l'Asmeita on ens esperaran les companyes i companys de Benimataix. Un any més viurem una nit diferent...

( Imatges de la ruta de l'any passat)


Ens trobarem a les  7 de la vesprada a la Ronda Sud de Daimús. A les 7,15 eixirem cap a l’Atzúbia. En arribar-hi ens agruparem a la plaça del poble, carrer del Pont (popularment el Cantó la Font), enfront de l’Ajuntament, i començarem a caminar prop de les 8. Passarem pel carrer Principal, deixarem a la nostra esquena l’imponent campanar de l’església, dedicada a sant Vicent Ferrer, i podrem contemplar algun exemple de l’arquitectura popular, com el color blau amb què durant molt de temps es pintaven els llindars de les portes i finestres. 






Arribem a un creuament: a mà dreta hi ha l’antic camí de Cocentaina, i a l’esquerra el camí  de les Forques, el qual seguirem durant uns 15 minuts per una pista flanquejada d’horta i sempre tenint com a referència el Gelibre al davant. Hi veurem el senyal que indica cap al castell de Gallinera, o Benirrama (PRCV 58) i Asmeites (SL), prendrem aquest camí. 



Caminem uns 10 minuts entre bancals de tarongers fins que veiem el senyal que indica, novament a l’esquerra, l’ascens per la senda de l’Asmeita, senda que no té res que envejar a la famosa “Catedral del Senderisme”, en el barranc de l’Infern: escalons de pedra desgastada pel pas del temps i del bestiar ens faciliten la pujada, entre oliveres, garrofers, pins i matollar. 




Després d’haver ascendir suaument per la senda empedrada i per l’obaga al camí de l’Ombria. Haurem tardat uns 40 minuts. Si girem la vista, tenim a la nostra esquena el castell de Forna. Agafem el camí a l’esquerra i en uns 10 minuts ja ens trobem en el pla de la partida de l’Asmeita. 

En arribar-hi pararem taula i farem festa. Textualment.   Però si alguna ànima inquieta vol continuar fins el pla del Miserà,   agafarà el camí que trobarà a mà dreta i que, ràpidament, es transforma en un sender costerut que, en uns 20 minuts, ens porta quasi al final de la camí que puja de l’Atzúbia al Miserà. Ara sols cal seguir-lo i, en un tres i no res, ens trobarem dalt de l’altiplà. Però caldrà tornar amb celeritat, ja que el sarau estarà a punt de començar.

Després de sopar i enraonar plàcidament,   reprendrem la tornada cap al poble. La nit aconsella agafar l'ample camí, hui elegantment mudat, que condueix a la cruïlla amb el que puja al castell de Gallinera. El deixarem de banda, molt amablement, i continuarem per la dreta pel  de les Forques. La baixada serà preciosa, amb una vista impressionant. A l'era de la Creu ens concentrarem i acomiadarem. Definitivament, ja serà estiu. 


L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2017. Si la voleu tenir aquesta excursió, els cost serà de 5

diumenge, 25 de juny de 2017

PROGRAMACIÓ TERCER TRIMESTRE 2017




CAMINANT AMB L'ESTIU

25 de juny de 2017

Durant l'estiu ens adaptem. Busquem l'ombra,  cerquem la fresca, però no li tenim por a la calor ( va, no massa!). Canviem de roba, ens despullem (controladament, oi?), mudem de color i de costums. Caminem pel matí, per la vesprada i per la nit. Sota el sol, la lluna i les estrelles. Dinem, berenem i sopem. Vivim!

 


VIII RUTA NOCTURNA: L'ASMEITA

Lloc: l'Atzúbia.
Data: 15 de juliol, dissabte.
FÀCIL


L'Asmeita s'ha convertit des de fa uns anys en el nostre santuari, en  lloc de pelegrinatge anual  on venerem el prodigiós Gelibre.  
Porta estratègica entre la vall de Gallinera i la vall de Pego. Entre la feréstega muntanya i la imprevisible mar.
Paisatge harmònic,  recuperat rítmicament després de la desolació.
Lloc de trobada amb els amics i amigues de Benimataix, de l'Atzúbia, de la Marina Alta. 
Nit màgica, lúdica, sensual...






LA FONT DE LLORET

Lloc:  Marxuquera
Data: 26 d'agost. Vesprada de dissabte.
FÀCIL

Als contraforts de la serra Grossa. En el camí de Pinet. La Marxuquera. Corrals de cabres. Basses i tarongers abancalats. Comença la sendeta. Pins ressecs a esquerra i dreta. Garrofers tortuosos. L’estret d’Ataranes que ens abraça, ens engul. Entrem en un indret menut, màgic, mític, místic. Ombra. Baladre, heura, joncs i molsa. La fresca i bella falsia de pou. Aigua que brolla. La font de Lloret. I un poc més amunt, l’abeurador de la font Vella.    






LES DEVESES DEL SALER 

Lloc: València.
Data: 24 de setembre, diumenge.
FÀCIL

 Visitem la Devesa del Saler. Tot i que la podem haver recorreguda amb cotxe, camí de València, tot i que la podem conéixer com una platja propera a la capital, amb frondoses pinedes al seu voltant, la devesa és molt més que tot això. Cal entrar-hi i deixar-se sorprendre. La ruta que farem per la devesa recorre part d’una llengua de bosc mediterrani situada entre l'Albufera de València i la mar, d’uns 30 km de llarg, per 1 d’ample.   





 És un espai natural interessantíssim, bell i contradictori, format per diferents ecosistemes: dues barreres dunars, les mallades i l’albufera A més, hi ha una rica fauna que potser ens passarà inadvertida. Veure també com aquest ecosistema ha estat alterat al llarg dels segles per l’acció de l’home: tales, repoblaments, dessecacions i el dràstic intent d’urbanització dels anys 70, intent que en alguns llocs ha desequilibrat i degradat l’entorn. Malgrat tot paga la pena fer una passejada per la devesa, per l’antic camí de València al Perellonet, passejada que no ens deixarà indiferents.