RUGAT

RUGAT

dimecres, 19 d’abril de 2017

CRÒNICA DE LA RUTA A LES PENYES LLÚCIES



RUGAT,
SEMPRE RUGAT
(ÀLBUM DE RECORDS)
Rebérem per correu electrònic una còpia digitalitzada de la darrera ruta que havíem realitzat. Digitalitzada i malmesa. El treball de redacció d'una nit frenètica s'havia perdut per un llapis electrònic defectuós. Intentàrem recuperar-lo, però sols poguérem recobrar unes línies escasses i incompletes que intentàrem restaurar.

Deu dies després, reproduïm el que hem pogut salvar.



Havíem recuperat la primavera i, per festejar-la, viatjàrem a les terres de Rugat. Contents, començarem a caminar des de l'Ajuntament de la localitat, nou de trinca. Era diumenge de Rams.



Per un camí ampli marxàrem fins el càmping, entre arbres diversos i restes escultòriques d'un malaurat autor. El vial, progressivament, anà empinant-se, potser graciosament,  jugant al fet i amagat amb petits rierols que encara mantenien la força de les darreres pluges. 



En aplegar a una frondosa pineda, es produí la mutació. Ara la senda, de terra roja, ens marcava nítidament la ruta cap a les Penyes Llúcies. Una lleugera boirina entelava el sol, mentre una agradable frescor ens proporcionava un suau massatge corporal.  Estàvem recuperats d'angoixes passades i de maldecaps presents. 




La densa vegetació, així ho semblava, anà minvant a mesura que ens acostaven al regne de la lluïssor. Un sòl amb un textura especial i inescrutable per a nosaltres, humils caminats, trencava amb la resta del paisatge. Però era harmònic. Era el regne de les Penyes Llúcies, la cara mullada de la muntanya quan plou, les llàgrimes quan la veu consumir per les flames; la múrria humitat de les rosades...





Dalt, espectacle visual. Una tendra vista de la serra del Benicadell i de les serralades veïnes; un bucòlic mantell floral, virginal.





Descendírem sense presa. Davant nostre el conegut castell d'Aielo. O de Rugat. Escenari de velles estratagemes. De personatges com Jaume I i Al-Azraq. Records intensos d'una nit especial passada a les seues parets anys enrere. Pas a pas, record a record, aplegàrem al corral de Montesí.




A la vora de les seues treballades i suades parets esmorzàrem asseguts sobre una catifa d'herbes diverses i classificables.
La temperatura, idònia, ideal, continuava fent-nos un sensual massatge al nostre cos. I de licor d'herbes, triades i escollides hàbilment, beguérem un saborós glop.



Continuava el text amb paraules fragmentàries. Mots que intuïen l'ascensió a l'esplanada de la caseta del Magre. Que evocaven la conquesta del castell. Que remetien a converses animades, mentre les cames es creuaven  repenjades a les muralles de la fortalesa... 




Poguérem desxifrar síl·labes aïllades que referien a un paisatge preciós, entre les abraçades dels pins. Interpretàrem que durant la caminada l'aigua es convertí en sultana d'un bell territori, habitat per follets entremaliats i que tenia un palau anomenat la font de Ferri, on tots els habitants caminaven amb els peus descalços. Banyats per un fresc paviment d'aigua.












Malauradament, no arribàrem a descobrir cap paraula més que tinguera un sentit, a excepció de 5: calçots, mongetes, botifarra, xulles i fabulós, que interpretàrem com a referència d'un esplèndid dinar.



Recuperàrem Rugat. Potser tothom. Potser no.
Daimús, 19 d'abril de 2017


dimecres, 29 de març de 2017

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA A LES PENYES LLÚCIES




CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA

LES PENYES LLÚCIES
( CIRCULAR RUGAT-LES PENYES LLÚCIES- CASTELL DE RUGAT- FONT DE FERRI-RUGAT )

(RUGAT)


LOCALITAT:              Rugat
DATA:                      9 d'abril 2017
LLOC DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA:                     7,45 h. del matí. Eixida 8 h.
DIFICULTAT:             MODERADA
DESNIVELL:             316 metres
QUILÒMETRES:        10
TEMPS ESTIMAT:      4 hores

RECOMANACIONS:   Si el dia ix assolellat, bona gorra, crema protectora, ulleres de sol... i bon bastó.

      Podeu veure el trajecte de la ruta a:
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16810767

SINOPSI  DE LA RUTA


RECUPERACIONS, RECUPEREM...

El xicot en els darrers mesos s’havia engronsat. No s’havia volgut preparar i qualsevol esforç sense entrenament, sense preparació, doncs això, passa factura. Constància, treball, voluntat, perseverança. Però poca cosa d’aquestes havia fet en el darrer trimestre. A la fi, el dia a dia acaba esdevenint una realitat, com totes, polièdriques, però les evidències són les que són i l’avaluació no deixava cap dubte, havia que recuperar. Recuperem.


Com de costum en les darreres setmanes aquest malson es repetia la nit dels dissabtes. Recuperem ... Però, què collons havia què recuperar? S’ho preguntava i tornava a preguntar sense trobar resposta; feia anys que no s’examinava, tot al contrari, ara era ell qui feia els exàmens, però dissabte rere dissabte tornava el malson... Recuperem. Tot havia sigut després d’aquell dia, d’aquell dia inoblidable, dia de fulgència, de llampurnejos, de llustres, a la fi, d'haver-se sobreeixit, física, mental, emocionalment. Aquelles llums l’havien, possiblement, trasbalsat per sempre, o igual, solament havia de recuperar. Recuperem.

A tres quarts de nou havia començat la ruta: sol, bona temperatura, oratge ideal per gaudir de la natura, del paisatge. Rialles, bona conversa, també, però, sorolls de fons, el soroll d’allò que dóna vida, el soroll incolor que fa possible tots els brots dels colors... Aigua, aigua, aigua. 



Recuperem. Estem a l’altura de les aigües potables de Rugat, inici de la pujada a les Penyes Llúcies, inici de la recuperació de sensacions, oblidades per un trimestre de pocs esforços, molta mandra, massa horitzontalitat. La terra, encara que ho parega, no és plana. Quin plaer, però, comprovar que és possible la recuperació: exercicis, taules, activitats... La recuperació està encetada. Però hui no toca recuperar un bell indret «estudiat» en altra ocasió... Casa Barranca, Penyes Llúcies... Portem poc de més de mitja hora de la recuperació i hem de destriar: Penyes Llúcies o Casa Barranca i Nevera de la Barcella; altra vegada serà la nevera. Hui no toca ruta de les neveres. Aigua, clara, plena de vida, plena de força, continua recuperant espais, perduts per anys de sequera; tard o prompte, l’aigua torna, brots de vida, d’esperança que podrem recuperar.




Recuperem. Pendents, oblidades. La terra no és plana, encara que ho semble. Però tot el que puja baixa, i toca recuperar. Baixem, primer Corral de Montesí. Recuperem sensacions, oficis, costums, tradicions, camins, sendes i velles ascensions.




Recuperem. Baixada. Compte, però, la relaxació del descens pot trair-nos. Fixem la vista, fixem els talons, fixem el pal. Xerrem i recuperem. Continuem baixant fins un nou corral, ara el de Simeó. Portem poc més d’un hora, caldrà decidir si recuperem líquids o sòlids o esperem fins recuperar segles d’història al castell d’Aielo.





 Seran deu minuts de baixada, poc més de quinze de pujada, de qualsevol forma, després del líquids i/o sòlids no podrà faltar aquell elixir de raïm o d’herbes que ens donarà les forces per continuar... Recuperant records d’una quasi oblidada vesprada d’estiu, de fort ponent, de dolces converses i millors recaptes a l’ombra de la lluna, amb Casa del Magre al davant, el castell d’Aielo al darrere, tots dos observant com recuperem imatges, temps, capses de bons records, capses engrescadores per continuar planejant camí de la Font de l’Hedra.









Recuperem. Novament el soroll de la vida, aigua... Silenci, aigua, soroll celestial. Tan lluny, tan a prop, l’aigua amagada, l’aigua incolora, l’aigua insonora? De cap manera insonora, silenciada per aquells murmuris de la multitud que exclamava... Recuperem espais, recuperem natura, recuperem per anar més lluny, fins l’altra font, la de Ferri, baix del barranc, també conegut amb el nom de la Mollana. Hui tampoc toca la Bassa del Sastre, anem cap Aielo i després al poble que a tots els dóna nom, Rugat. 











Poc més de quatre hores. Recuperem-nos. Calçotada, bon profit, alenem. Pau i tranquil·litat. Hem recuperat.


  L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2017. Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€.