CAMÍ
DE L'INFERN, CAMÍ DEL CEL
LA SEGONA OPORTUNITAT
( VARIANT DE LA RUTA DEL BARRANC DE L'INFERN:
( VARIANT DE LA RUTA DEL BARRANC DE L'INFERN:
LA PRESA D'ISBERT I LA COVA SANTA)
LA
VALL DE LAGUAR
LOCALITAT: Fleix ( La Vall de Laguar)
DATA: 12 de març de 2017
DATA: 12 de març de 2017
LLOC DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA: 7,30 h. del matí. Eixida 7,45 h.
DIFICULTAT: MODERADA
DESNIVELL: 300 metres aprox.
QUILÒMETRES: 10 aproximadament
TEMPS ESTIMAT: 4,30 h, esmorzar a banda
RECOMANACIONS: Aigua, bastó, bon
calçat, càmera de fotos i bon emmagatzematge de
sensacions. És aconsellable deixar unes sabates de recanvi en el cotxe.
SINOPSI INSINUADA DE LA RUTA
( Recordant l'antiga
ruta sorpresa, la descripció del
recorregut és suggerida )
Dissabte
3 de desembre eixírem de ruta. Volíem buscar-ne una d'alternativa a la que havíem programat: el barranc de
l'Infern, rebatejada popularment com la Catedral del Senderisme. Intentàvem
dissenyar-ne altra més fàcil. Més assequible per als qui no desitjaven recórrer
els més de 13 quilòmetres de pujades i baixades trepidants; els més de 6.800
escalons, diuen. Al mateix temps preteníem que el màxim nombre de companyes i
companys de caminades pogueren gaudir d'aquell bell paratge. Malgrat que sols
fos un tram.
Caiguérem
innocentment en el parany. Sucumbírem
involuntàriament en el llaç quan marxàrem pel llit del barranc de
l'Infern. La presa d'Isbert ens va
pertorbar i fer dubtar; la Cova Santa ens va captivar definitivament. Havíem
caigut en la trampa i ja no podíem escapar.
Hem
de disculpar-nos per no haver trobat cap sortilegi per poder esquivar
l'encanteri. Hem de pregar comprensió per modificar la ruta prevista, però
havíem de fer-vos partícips de la nostra descoberta. A descàrrec nostre,
trepitjarem per un bell tram de l'itinerari previst. A compte nostre queda
satisfer-vos pròximament de la ruta promesa.
Vam
caure càndidament en el parany. I en som conscients.
Ens
concentrarem a les 7,30 del matí a la Ronda Sud de Daimús. A les 7,45 marxarem
cap a la Vall de Laguar. Aplegarem a Fleix, el poble d'enmig. A l'eixida del
poble, a mà esquerra, deixarem els
cotxes en un ampli aparcament. Començarem a caminar per un tram de la carretera
fins que, de seguida, observarem, a la dreta, les indicacions de la ruta. Continuarem
per un caminet que passa per la font Grossa i un bell llavador.
Immediatament
s'obri a mà dreta una senda tortuosa, delicada. Prompte apareixeran els primers
escalons i una davallada espectacular.
Contemplarem en tota la seua dimensió el barranc de l'Infern i la
bellesa d'una vegetació quasi salvatge.
Baixarem de pressa, sense adonar-nos
-en, fins aplegar al Forat de la Juvea i, al seu costat, la cascada del Salt,
amb l'esperança que les darreres i
abundoses pluges l'hagen feta reviscolar. La marxa és impressionant.
Després de
resseguir els primers 1750 escalons, després de descendir dos quilòmetres, ens
trobarem al llit del barranc. És ací on encetem la variant de la ruta. Ara
caminarem pel cau de la torrentera en direcció a llevant. Observarem corrals de
ramats construïts en llocs inversemblants, verificarem l'aprofitament imperiós
de la terra. Després de 1500 metres les parets de la barranquera aniran estretint-se. El sòl deixarà de ser
pedregós, el verd florirà, i,potser,
l'aigua aflorarà. Serem a la presa d'Isbert, d'història inversemblant.
Refarem camí fins aplegar el punt per on havíem
baixat. En les proximitats esmorzarem
entre una vegetació contundent i una geologia espectacular, primitiva. Feréstega.
Remuntarem
el barranc. Les pedres del sòl augmentaran de grandària. Buscarem amb compte el lloc idoni on posar els
peus. És fàcil, sols qüestió de tècnica. Tanmateix, precaució. Les pinzellades,
unes vegades fines, altres grolleres, de l'aigua han esculpit un rocam
capriciós, quimèric, fantàstic.
Després
de trepitjar quasi 1200 metres des del lloc d'esmorzar, es produirà la
confluència dels barrancs del Racó i de l'Infern. Nosaltres ens dirigirem a
l'Infern, a la dreta, cercant el cel. Els talussos de les dues vessants del
barranc començaran a acostar-se, a insinuar-se. És tractarà d'un ritual de
seducció on mai consumiran el seu amor.
Deixarem
ací la narració. Tancarem la descripció del trajecte que ens portarà a la Cova
Santa, totalment antediluvià. El desenllaç el deixarem per al dia 12 de març.
Després
de la petrificant visita, retornarem al punt per on havíem baixat al barranc.
1600 metres. Ara
ens quedaran 2000 metres de pujada, feixuga, fins a Fleix. Adaptarem el nostre
ritme al del paisatge. Gaudim-lo.
L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros
dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2016. Si la
voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada