I
FORNA FOU UNA FESTA
7
d’octubre de 2012
L’Associació
Cultural Marge Gros i l’Ajuntament
de Daimús, amb la col·laboració de
l’Ajuntament de l’Atzúbia-Forna, van organitzar diumenge passat una ruta
cultural a Forna i el seu castell.
Prop de les 10 del matí arribaven dos
autobusos plens d’excursionistes ansiosos de conèixer aquest bell racó de la
Marina Alta, limítrof amb la comarca de la Safor. A ells es van afegir altre
nombrós grup de persones que van optar per fer el trajecte amb els seus
vehicles. En total, pam dalt, pam baix,
n’eren al voltant de 100 persones.
Després
d’esmorzar als peus del castell, es va iniciar la ruta visitant el poble de
Forna, on es va explicar els orígens d’aquesta localitat i la seua baronia,
així com els trets històrics més rellevants. 
Una vegada al poble, van recórrer
els seus carrers, començant per la recollida i preciosa plaça de la Quintana,
moltes vegades oblidada pels visitants fugissers. Després van recórrer el lloc més emblemàtic de l’indret: la Plaça:
la casa de la Baronia, la casa abadia, l’antic ajuntament, a més d’entrar a
visitar la bella església de Forna, dedicada a sant Bernat. 
La
misteriosa font i els formosos carrers Perera i Morera també van ser trepitjats
pels sorpresos visitants, abans d’iniciar l’ascensió cal al castell.
Allí
el guia va desmitificar i posar les coses en el seu lloc sobre la realitat
d’aquest palau fortificat, ja que ha hagut molta literatura sobre aquesta
edificació que s’allunya de l’autèntica realitat històrica.
El pati d’armes,
les cavallerisses, la capella, la sala dels domèstics del castell, la sala
noble amb el peculiar excusat no va deixar ningú indiferent. Però encara els
esperava la sorpresa final. La visita a la zona del magatzem i a la presó.
En
aquest lloc van quedar extasiats en contemplar els magnífics dibuixos que,
miraculosament, encara es conserven: escenes de batalles, diversos tipus de
vaixells amb la corresponent senyera quadribarrada de la Corona d’Aragó...però
també éssers fantàstics que ens transportaven a la mentalitat d’altra època,
tan diferent de la nostra.
La
cara de satisfacció quedava clarament manifestada en veure les seues cares en
eixir del castell: havia eixit tot redó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada