TARDOR CULTURAL

TARDOR CULTURAL

dissabte, 29 de setembre de 2012

CONVOCATÒRIA OFICIAL: FORNA I EL SEU CASTELL



CONVOCATÒRIA OFICIAL
 FORNA I EL SEU CASTELL
  

LOCALITAT:                Forna.
DATA:                         7 d’octubre de 2012.
LLOC DE TROBADA:     Ajuntament de Daimús.
HORA:                         L’autobús eixirà a les 9.
Els qui vagen directament  a Forna, ens trobarem a la plaça que hi ha baix del castell aproximadament a les 9,45.

DIFICULTAT:                Baixa
TEMPS ESTIMAT:          L’activitat  finalitzarà al
                                    voltant   de  la  una  del
                                    migdia.

Us recordem un fragment del correu on parlavèm de les possibilitats d’acudir-hi:

A)  Anar amb autobús des de Daimús , per la qual cosa heu de fer una reserva a l’ juntament del poble fins el 3 d’octubre, amb un preu de 3 euros per als empadronats a Daimús i 6 per als qui no ho són. En aquesta opció entra, a més del cost de l’autobús, l’esmorzar i l’entrada al castell.

B)    Anar directament als peus del castell de Forna amb vehicle propi i duent l’esmorzar, sense cap cost per als nostres associats.

SINOPSI DE LA RUTA
El trajecte en aquesta ocasió és ben senzill, llevat de la costeruda pujada al cim del tossalet de la Campaneta on es troba el castell, cosa d’uns quants metres, ja que es tracta d’una ruta eminentment cultural.
En arribar-hi, baixarem al poble i visitarem els seus plaents carrers, on escoltarem alguna que altra contarella del poble. Tot seguit, pujarem en direcció al castell, on a les 11,30 ens esperarà el guia que ens explicarà les característiques d’aquesta esplèndida i ben conservada edificació, que de ben segur us sorprendrà.
No voldríem acabar aquesta sinopsi sense recuperar  les paraules que l’escriptor Bernat Capó va deixar escrites en la seua obra Terra de Cireres, publicada l’any 2002 per Edicions del Bullent, magnífic llibre de viatges on recorre, a banda de l’Atzúbia i Forna, les valls de Gallinera, la d’ Alcalà, la d’ Ebo  i la de Laguar. Seleccionem ací un fragment de les ratlles dedicades a Forna, on hem prescindit de les referències al castell.
Diu l’escriptor de Benissa:

Forna és menut, agradable, tranquil, tant que el viatger hagué d’esperar una hora per veure un habitant del llogaret que ara queda enrere. Per la contrada es diu que els fornalers es giten amb la cama fora del llit, ja que, de bon matí, quan el sol encara no s´ha rentat les lleganyes, havien d’estar de camí de llocs ben allunyats del poblet, com les deveses pel pasturatge o el marell pel treball més dur. Si això es deia en sentit pejoratiu, erraven de totes totes els criticaires perquè, en realitat, la dita deixa en bon lloc la laboriositat. Matiners i treballadors. També se sol dir que qui vestit va a Forna, despullat en torna, que és un invent que hom no ha pogut trobar-li el cap, si no donem per bona la reflexió d’un vell atzuvià que parlava d’un temps llunyà en què jugar a cartes era un delicte, per la qual cosa els homes de la contornada anaven a Forna, d’amagatons, lluny de la Guàrdia Civil, a perdre la camisa, la hisenda i els diners. Sempre n’hi havia que tornaven a casa despullats, en sentit metafòric, és clar, perquè entre els jugadors hi havia un codi, no escrit i sempre respectat, que feia referència a la roba que hom portava posada i que no es podia tocar. Només hauria faltat això, donar-ne explicacions a la muller en calçotets! El viatger, sense donar massa crèdit a aquestes paraules, pensa que la dita no ha de ser més que una de tantes de les que va arreplegar el mestre Sanchis Guarner en la seua col·lecció dels pobles valencians que parlen els uns dels altres, com a resultat, en ocasions, d’una gràcia del burleta de torn. I el viatger, que ix del llogaret de la mateixa manera que hi va entrar, no solament no ha perdut res, sinó que, a més, ha fet una bona replega de figues de pala que, en contra de la creença tan escampada que diu que fan tapó, li posen el cos a to.”



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada