EL MÓN DEL VI

CONFERÈNCIA

Divendres 26 d’octubre, a les 20 hores de la vesprada, i en la Casa de la Cultura de Daimús, l’amic Joan Calatayud ens parlarà de  Geografia Vitivinícola. El món del vi. 

 

En aquesta interessant conferència tractarà de les diferents denominacions d’origen de l’estat i d’altres països, dels Consells Reguladors i la geografia vitivinícola,  sense deixar de banda altres sucosos aspectes d’aquest suggestiu món que gira al voltant  del vi.

Seguint  Margarida Aritzeta en la seua obra  Perfils de Nora, per a Joan Calatayud...

" El vi és com la vida, se li ha de donar temps però s’ha de saber consumir en la seva plenitud. I això és el que sempre ha fet el nostre company : beure a grans glops la vida, amb passió i risc…”

Per a ell, queda ben palés,  el vi forma part  de la seua existència, de la nostra, que, si volem gaudir-la en la seua plenitud, no podem deixar que ens falte a taula, com ja ens recomanava Vicent Andrés Estellés:

EL VI

No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.
S'oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l'aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia.
El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,
l'esperança rompuda, plantar cara a la vida.

I acabem aquesta invitació amb uns versos en occità  d’Antonin Perbosc. Occitània, la seua terra, la seua gent, la seua llengua i...el seu vi formen part de la vida de Joan Calatayud. Per això no podíem cloure aquestes ratlles sense citar aquests versos que tant li agraden:  

Solel, qu’aqueste vin de bon terraire d’ Oc,

escampant dins mon còr io sanc de ton còr d’astre,

i espeligue à ton laus un sirventesc de fòc.

 Salut! Ens trobem divendres.