diumenge, 22 de novembre del 2015

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPI DE LA RUTA: LA MARIOLA PER LA TEIXERA D'AGRES



CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA
       
LA MARIOLA PER LA TEIXERA D'AGRES

AGRES
 

LOCALITAT:                AGRES




DATA:                         29 de novembre de 2015



LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)



HORA:                         7,30 del matí



GRAU DE DIFICULTAT: MODERAT



DESNIVELL:                 500 metres




QUILÒMETRES:            10 aproximadament



TEMPS ESTIMAT:          4,30 hores



RECOMANACIÓ :         Si el dia és fred, cal anar ben abrigat. Dalt el vent intensifica la sensació tèrmica.Els bastons s’agraeixen en alguns trams.



SINOPSI DE LA RUTA


La ruta que anuncia l’hivern és ruta circular que comença en el refugi Zamorano (àrea recreativa Molí Mató), el mateix punt de partença des d’on isquérem quan visitàrem les Caves de la Mariola. Per anar escalfant cames recorrerem un camí asfaltat que ens porta al Santuaride la Mare de Déu d’Agres. Començarem la pujada per l’esquerra del santuari. 


Al principi és un poc empinat, fent ziga-zaga pel barranc de l’Assut. Anirem ascendint per la cara nord de la serralada, per l’ombria, rica en vegetació, en pins blancs adults, generosa en sàlvia, i espígol, coixinet de monja, i ginebrers. Són uns 2000 metres d’ombra, amb vistes, a mesura que anem agafant altura, del Benicadell, de la Serra de Corbera, del Mondúver i la Penyalba, la Safor...


Arribarem a la pista forestal. Si bé en la visita anterior pujàrem els metres finals, durs com ells a soles, trencacames que alguns de nosaltres encara recordarem i que ens duien al refugi del Centre Excursionista d’Alcoi, ara ens desviarem a l’esquerra, cap a llevant per la pista forestal. Des del santuari, a uns 830 m sobre el nivell de la mar, haurem arribat als 1150. La pista, que començarà a mostrar-nos aranyons i espí blanc, es farà senda en un revolt. Aleshores veurem el cartell anunciador de la microreserva de flora de la Teixera d’Agres. I els colors ocres, grocs, de colors de tardor es faran visibles als peus dels arbres i arbustos.




 Recorrerem uns 1500 metres per la teixera, senda de fàcil caminar, però estreta, zona on aurons i teixos aïllats conviuen amb els pins i els roures. Veurem algun trist tronc de teix cremat ran de camí, vestigi d’un incendi ocorregut en els anys vuitanta del segle passat. Recordem que estarem sobre els 1000 metres d’altura, a la cara nord de la Mariola, amb la qual cosa, si el dia és fred i fa vent, aquest pot intensificar la sensació.



En arribar a un petit bosquet de pins, trencarem a la dreta per a pujar pel runar a buscar el mirador del Teix. L’ascens, un poc feixuc, suposa uns 500 metres de senda mig desdibuixada pel runar. Però prompte es farà més suau i començarà a regalar-nos les vistes, Almudaina, la Serrella, l’Aitana i el cim del Montcabrer. I el sol ens saludarà per primera vegada en tot el recorregut. Haurem arribat ja al mirador del Teix, també conegut com el Comptador, el punt més alt del nostre caminar (1240msnm). Des d’ací la Font Roja i la cresta del Canyet de Sant Cristòfol es fan ben visibles.





Solament ara, després del merescut descans per al cos i el regal per a la vista caldrà començar a baixar. Passarem novament per la cava de l’Habitació i pel refugi on esmorzàrem pel març de 2014. 








Prendrem la pista forestal asfaltada que se’ns obri al davant, tot deixant a la nostra esquerra el camí de la cava Arquejada. Resten 4000 metres de baixada  per zona d’ombra, de pineda adulta, i vistes de Bocairent, Agres i el santuari. 




Finalment arribarem al camí asfaltat que ens duia al santuari. Nosaltres girarem a l’esquerra i a  uns 300 metres, mig amagat en el boscam el refugi de Zamorano i àrea recreativa on haurem començat la jornada. Estem segurs, Mariola no ens haurà decebut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada