CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA RUTA
CALA
MORAIG
CALA
LLEBEIG
(BENITATXELL)
LOCALITAT:
Benitatxell
DATA: 25 de gener de 2015
DATA: 25 de gener de 2015
LLOC
DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA: 8 del matí
DIFICULTAT:
Baixa amb algun tram moderat
DESNIVELL:
100 m.
QUILÒMETRES: 9 km
QUILÒMETRES: 9 km
TEMPS
ESTIMAT: 4 hores
INFORMACIÓ: margegros@gmail.com
SINOPSI
Només deixem els cotxes en l’aparcament,
rodejats de pins, al davant se’ns obri una pista que porta al mirador des d’on ens situarem (el morro Falquí i el barranc de
l’Infern, la encara verge i inaccessible cala Testos, la cala Moraig, i la boca
de la cova dels Arcs; la Falla del riu Blanc; i allà on s’ajunta la vegetació
amb la roca pura i dura dels penya-segats, el caminoi que condueix a les
covetes dels pescadors i a la cala Llebeig).
Desfem camí, i agafem la carretera que
puja en direcció a Teulada. A uns 300 metres deixem l’asfalt; una sendeta, gens
indicada, s’obri a l’esquerra. Al moment ens veiem en un camí planer, cara a
sol, amb la mar turquesa a l’esquerra i a la dreta, rojos de sol, els
penya-segats, parets verticals de roca erosionada per l’acció persistent de
l’aigua, de l’aire, i del temps.
La
cova Morretes és
la primera de les construccions humils de pescadors i contrabandistes que ens
hi trobarem: unes escales ens pugen a la cova (s’aprofita el forat de la paret,
aquest es tapia amb un mur de pedra seca i ja tenim una cova, un refugi). És
molt evocadora la finestreta que s’obri en el breu mur que mira al sol.
Un poc més enllà som a la segona de les
covetes dels pescadors, la cova del Ti
Domingo l’Albiar. Aquesta cova aprofita un gran roc caigut. El llindar de
la seua porta està prou sencer. A uns 700 metres, apareix la cova de Pepet el Morret. La identificarem perquè unes grans
roques caigudes dels penya-segats delimiten l’espai.
Seguim cap a la cala Llebeig. La punta de l’Alderà, i la torre de guaita
del cap d’Or de Moraira ens fan de guia. És interessant observar les formes
capricioses que prenen les roques, i si centrem la vista en elles, de vegades
veurem fòssil que ens recorden que
en altres temps molt llunys la terra que passegem era un llit marí.
Ja tenim davant nostre la cala Llebeig, cala molt menuda, però
preciosa. Solament s’hi pot accedir a peu. Cal baixar els vora 100 metres per arribar al nivell de
la mar. És un breu descens que cal fer amb un poc d’atenció. Abans
d’aplegar baix, però, trobem altra de les velles construccions dels pescadors, la cova del Morro del Bou.Hem arribat a
la cala. Hi esmorzem. Entre les covetes, i casetes per guardar, encara, els
aparells de pesca, hi ha un “planton”,
punt de vigilància del Reial Cos de Carrabiners de Costes i Fronteres, creat el
1829 per combatre el frau i el contraban. Aquest cos desapareix el 1949 i les
seues funcions seran assumides per la Guàrdia Civil.
Després d’haver recuperat forces, tenim
dues opcions, bé recórrer un tram del barranc
de la Viuda, bé desfer camí. Segons el temps i les ganes, farem. Encara ens
queden sorpreses. Tornem per la mateixa senda. Anem ara en direcció nord. El
cap de la Nau, amb el seu ben visible far, i el morro del Falquí (coronat
tristament per xalets) seran el nostre referent, als quals s’afegirà la cala
Moraig, i a la dreta, ran de mar, una roca en forma de punta, que apunta al cel:
la Falla del riu Blanc.
Ens queden dues meravelles geològiques: la Falla del riu Blanc i la cova dels Arcs.
En arribar novament a l’asfalt, girem a la dreta. Hem de començar a baixar per
la carretera asfaltada que du a la cala Moraig. El descens d’uns 600 metres és prou
pronunciat, però, com tot allò que paga la pena, costa un poc. (Si
algú ho prefereix, pot agafar el cotxe per estalviar-se la baixada, i posterior
pujada. Té dues zones d’aparcament, una davant mateix del desviament per anar a
la falla, i altra baix, ja en la cala). Per anar a la Falla del riu Blanc, s’obri, a la dreta una sendeta amb barana de
fusta que ens separa de la cornisa, malgrat tot cal posar molta atenció, especialment si els
sòl està mullat.
Primer veurem, a l’esquerra, la Bassenilla,
un forat en la roca que comunica amb la mar. I després ens trobem davant dela Falla. La roca, gran com un
gegant guerrer, és conseqüència de la fractura de la serra Llorença que va
provocar els penya-segats que hem recorregut. El que veiem nosaltres és la
punta superior del tram que es desprengué i s’enfonsà en el mar. Cal posar un poc d’atenció, però si
mirem cap avall, veurem les aigües del riu
Blanc (el major riu subterrani d’aigua dolça de la península, del qual
solament se n’han explorat vora 2 km). Hi ha un panell informatiu que ens en
dóna informació.
Acabem. Desfem els vora 200 metres.
Tornem a l’asfalt i baixem ran de mar. A la dreta es veu clarament el forat de
la cova dels Arcs, bell caprici de
la natura on mar i roca han construït aquesta cavitat que comunica amb el cabal
submarí del riu Blanc.Si voleu més informació sobre la Falla podeu accedira la
següent pàgina d’internet:
Sols resta desfer camí. Aproximadament
1 km de costera “costeruda” per arribar als cotxes i anar a buscar
el lloc on recuperar forces i parlar de les emocions que ens han regalat la
cala Moraig i la cala Llebeig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada