MONDÚVER

MONDÚVER

dimecres, 14 de gener de 2015

ALLÀ ON ES FONEN TERRA, CEL I MAR






CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA RUTA
CALA MORAIG
CALA LLEBEIG
(BENITATXELL)





              

LOCALITAT:                Benitatxell
DATA:                         25 de gener de 2015
LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)
HORA:                         8 del matí
DIFICULTAT:                Baixa amb algun tram moderat
DESNIVELL:                 100 m.
QUILÒMETRES:            9 km
TEMPS ESTIMAT:          4 hores
INFORMACIÓ:               margegros@gmail.com     


SINOPSI 



Només deixem els cotxes en l’aparcament, rodejats de pins, al davant se’ns obri una pista que porta al mirador des d’on ens situarem (el morro Falquí i el barranc de l’Infern, la encara verge i inaccessible cala Testos, la cala Moraig, i la boca de la cova dels Arcs; la Falla del riu Blanc; i allà on s’ajunta la vegetació amb la roca pura i dura dels penya-segats, el caminoi que condueix a les covetes dels pescadors i a la cala Llebeig).






Desfem camí, i agafem la carretera que puja en direcció a Teulada. A uns 300 metres deixem l’asfalt; una sendeta, gens indicada, s’obri a l’esquerra. Al moment ens veiem en un camí planer, cara a sol, amb la mar turquesa a l’esquerra i a la dreta, rojos de sol, els penya-segats, parets verticals de roca erosionada per l’acció persistent de l’aigua, de l’aire, i del temps. 






La cova Morretes és la primera de les construccions humils de pescadors i contrabandistes que ens hi trobarem: unes escales ens pugen a la cova (s’aprofita el forat de la paret, aquest es tapia amb un mur de pedra seca i ja tenim una cova, un refugi). És molt evocadora la finestreta que s’obri en el breu mur que mira al sol.





Un poc més enllà som a la segona de les covetes dels pescadors, la cova del Ti Domingo l’Albiar. Aquesta cova aprofita un gran roc caigut. El llindar de la seua porta està prou sencer. A uns 700 metres, apareix la cova de Pepet el Morret. La identificarem perquè unes grans roques caigudes dels penya-segats delimiten l’espai.







Seguim cap a la cala Llebeig. La punta de l’Alderà, i la torre de guaita del cap d’Or de Moraira ens fan de guia. És interessant observar les formes capricioses que prenen les roques, i si centrem la vista en elles, de vegades veurem fòssil que ens recorden que en altres temps molt llunys la terra que passegem era un llit marí.



Ja tenim davant nostre la cala Llebeig, cala molt menuda, però preciosa. Solament s’hi pot accedir a peu. Cal baixar els vora 100 metres per arribar al nivell de la mar. És un breu descens que cal fer amb un poc d’atenció. Abans d’aplegar baix, però, trobem altra de les velles construccions dels pescadors, la cova del Morro del Bou.Hem arribat a la cala. Hi esmorzem. Entre les covetes, i casetes per guardar, encara, els aparells de pesca, hi ha un “planton”, punt de vigilància del Reial Cos de Carrabiners de Costes i Fronteres, creat el 1829 per combatre el frau i el contraban. Aquest cos desapareix el 1949 i les seues funcions seran assumides per la Guàrdia Civil.








Després d’haver recuperat forces, tenim dues opcions, bé recórrer un tram del barranc de la Viuda, bé desfer camí. Segons el temps i les ganes, farem. Encara ens queden sorpreses. Tornem per la mateixa senda. Anem ara en direcció nord. El cap de la Nau, amb el seu ben visible far, i el morro del Falquí (coronat tristament per xalets) seran el nostre referent, als quals s’afegirà la cala Moraig, i a la dreta, ran de mar, una roca en forma de punta, que apunta al cel: la Falla del riu Blanc.








Ens queden dues meravelles geològiques: la Falla del riu Blanc i la cova dels Arcs. En arribar novament a l’asfalt, girem a la dreta. Hem de començar a baixar per la carretera asfaltada que du a la cala Moraig. El descens d’uns 600 metres és prou pronunciat, però, com tot allò que paga la pena, costa un poc. (Si algú ho prefereix, pot agafar el cotxe per estalviar-se la baixada, i posterior pujada. Té dues zones d’aparcament, una davant mateix del desviament per anar a la falla, i altra baix, ja en la cala). Per anar a la Falla del riu Blanc, s’obri, a la dreta una sendeta amb barana de fusta que ens separa de la cornisa, malgrat tot cal posar molta atenció, especialment si els sòl està mullat.






Primer veurem, a l’esquerra, la Bassenilla, un forat en la roca que comunica amb la mar. I després ens trobem  davant dela Falla. La roca, gran com un gegant guerrer, és conseqüència de la fractura de la serra Llorença que va provocar els penya-segats que hem recorregut. El que veiem nosaltres és la punta superior del tram que es desprengué i s’enfonsà en  el mar. Cal posar un poc d’atenció, però si mirem cap avall, veurem les aigües del riu Blanc (el major riu subterrani d’aigua dolça de la península, del qual solament se n’han explorat vora 2 km). Hi ha un panell informatiu que ens en dóna informació.



Acabem. Desfem els vora 200 metres. Tornem a l’asfalt i baixem ran de mar. A la dreta es veu clarament el forat de la cova dels Arcs, bell caprici de la natura on mar i roca han construït aquesta cavitat que comunica amb el cabal submarí del riu Blanc.Si voleu més informació sobre la Falla podeu accedira la següent pàgina d’internet:





Sols resta desfer camí. Aproximadament 1 km de costera “costeruda” per arribar als cotxes i anar a buscar el lloc on recuperar forces i parlar de les emocions que ens han regalat la cala Moraig i la cala Llebeig.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada