CONFERÈNCIA
ELS VALENCIANS DE MAUTHAUSEN
Josep Antoni Server i Pons
Daimús, 22 de novembre de 2013
Havia
despertat expectació la conferència sobre Els valencians de
Mauthausen i prompte comprovàrem que no anàvem errats en
verificar que el saló d’actes de la Casa
de la Cultura de Daimús anava
omplint-se de gent.
Abans
d’iniciar l’esperada conferència, es va projectar el vídeo promocional del
concert que pròxim divendres 29 de novembre realitzarà el cantautor valencià Pau Alabajos a les 10, 30 de la nit.
El
videoclip, aparentment artesanal, era el resultat d’un guió ben meditat i estructurat.
Però com molt prompte dedicarem una entrada exclusiva a aquest esdeveniment,
ara ho deixem per dedicar-nos a fer una breu ressenya de l’excel·lent
conferència que ens va preparar l’amic Josep
Antoni.
L’interés del conferenciant sobre aquest tema prové de la visita que van realitzar un grup
d’estudiants de primer de Batxillerat de l’IES
Maria Ibars de Dénia a la gran “fàbrica de la mort” de Mauthausen el mes de maig de 2009. Aquella visita fou impactant tant per als seus alumnes com per a ell, la qual cosa va quedar
perfectament palesa amb la gran càrrega emocinal que va saber transmetre a
l’auditori.
A partir
de la fi de la Guerra d’Espanya i la
fugida massiva de republicans a França,
els exiliats molt prompte van patir les conseqüències de la seua derrota en els diferents camps de refugiats del sud de
França, havent de viure amb unes
condicions infames. Semblava que res podia ser pitjor, però desgraciadament
estaven equivocats. Amb l’ocupació alemanya de França, un nombrós grups de republicans espanyols van ser
deportats a diferents camps de concentració alemanys, i entre ells 400
valencians.
.JPG)
Va ser en aquest moment de la dissertació quan es va palpar en el
recinte de la Casa de Cultura una elevada emotivitat en sentir parlar de
càmeres de gas, de forns crematoris, de forques, d’experiments inhumans amb els presoners... La conferència
s’allargava, però els assistents estaven atrapats en escoltar el salvatgisme,
la brutalitat, la bestialitat i la inhumanitat dels presoners, no importava la
nacionalitat.
Especialment emotiu fou el
moment en què Josep Antoni Server es
va llevar la camisa i va mostrar els presents la samarreta que van preparar per
al viatge a Mauthausen.
De color
negre, per la part de darrere es apareixien els noms dels presoners de la Marina Alta que van morir en els camps
de concentració, tot açò mentre s’escoltava la cançó de la Gossa Sorda Tres de Pego,
dedicada a tres veïns d’aquesta localitat que van morir a Güsen, subcamp de Mauthausen: Si sobrevius passa’t per Pego i
digues que no tornarem, que a les fosses de Mauthausen tres de Pego han fet la
pell...(Cliqueu per escoltar la cançó)
Després
d’aquest esborronador moment, el públic, impactat pel contingut de la
conferència, va fer ús de la paraula per preguntar al nostre convidat sobre
diversos aspectes del discurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada