RUGAT I NEVERES

RUGAT I NEVERES

diumenge, 24 de novembre de 2013

EL DRAMA DE MAUTHAUSEN



CONFERÈNCIA
ELS VALENCIANS DE MAUTHAUSEN
 Josep Antoni Server i Pons
Daimús, 22 de novembre de 2013

Havia despertat expectació la conferència sobre Els valencians de Mauthausen i prompte comprovàrem que no anàvem errats en verificar que  el saló d’actes de la Casa de la Cultura de Daimús anava omplint-se de gent.
Abans d’iniciar l’esperada conferència, es va projectar el vídeo promocional del concert que pròxim divendres 29 de novembre realitzarà el cantautor valencià Pau Alabajos a les 10, 30 de la nit. 


El videoclip, aparentment artesanal, era el resultat d’un guió ben meditat i estructurat. Però com molt prompte dedicarem una entrada exclusiva a aquest esdeveniment, ara ho deixem per dedicar-nos a fer una breu ressenya de l’excel·lent conferència que ens va preparar l’amic Josep Antoni

L’interés del conferenciant  sobre aquest tema  prové de la visita que van realitzar un grup d’estudiants de primer de Batxillerat de l’IES Maria Ibars de Dénia a la gran “fàbrica de la mort” de Mauthausen el mes de maig de 2009. Aquella visita fou impactant  tant per als seus alumnes  com per a ell, la qual cosa va quedar perfectament palesa amb la gran càrrega emocinal que va saber transmetre a l’auditori.

A partir de la fi de la Guerra d’Espanya i la fugida massiva de republicans a França, els exiliats molt prompte van patir les conseqüències de la seua derrota  en els diferents camps de refugiats del sud de França, havent de viure amb unes condicions infames. Semblava que res podia ser pitjor, però desgraciadament estaven equivocats. Amb l’ocupació alemanya de França, un nombrós grups de republicans espanyols van ser deportats a diferents camps de concentració alemanys, i entre ells 400 valencians. 


Va ser en aquest moment de la dissertació quan es va palpar en el recinte de la Casa de Cultura una elevada emotivitat en sentir parlar de càmeres de gas, de forns crematoris, de forques, d’experiments inhumans  amb els presoners... La conferència s’allargava, però els assistents estaven atrapats en escoltar el salvatgisme, la brutalitat, la bestialitat i la inhumanitat dels presoners, no importava la nacionalitat. 

 Especialment emotiu fou el moment en què Josep Antoni Server es va llevar la camisa i va mostrar els presents la samarreta que van preparar per al viatge a Mauthausen


De color negre, per la part de darrere es apareixien els noms dels presoners de la Marina Alta que van morir en els camps de concentració, tot açò mentre s’escoltava la cançó de la Gossa Sorda Tres de Pego, dedicada a tres veïns d’aquesta localitat que van morir a Güsen, subcamp  de Mauthausen: Si sobrevius passa’t per Pego i digues que no tornarem, que a les fosses de Mauthausen tres de Pego han fet la pell...(Cliqueu per escoltar la cançó)
 
Després d’aquest esborronador moment, el públic, impactat pel contingut de la conferència, va fer ús de la paraula per preguntar al nostre convidat sobre diversos aspectes del discurs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada