RUGAT I NEVERES

RUGAT I NEVERES

dimecres, 6 de febrer de 2013

FEBRER EN RUTA



CONVOCATÒRIA OFICIAL
LA FONT DEL MONDÚVER I EL PICAIO



LOCALITAT:                XERESA
DATA:                         17 de febrer de 2013
LLOC DE TROBADA:     Cooperativa de Gandia
HORA:                         8 del matí
DIFICULTAT:                MITJANA
DESNIVELL:                 400 metres
QUILÒMETRES:            8,600
TEMPS ESTIMAT:          4 hores
RESERVA DINAR:          margegros@gmail.com  fins   
                                        dimecres 13 de febrer.


SINOPSI DE LA RUTA

La proposta d’aquest cap de setmana és una passejada per la falda del majestuós Mondúver, de 841m. Segons Coromines, el nom prové de montem tuberem, “muntanya prominent, de bony grandiós” O si preferim altre significat,  vindria de mont i el mot àrab dauuar, és a dir, ‘muntanya redona’. 
     El paratge fou devastat per l’incendi forestal del març de 2006, que arrasà 1.900 hectàrees de bosc litoral de pi blanc. Encara en resten taques de paisatge lunar amb  els cadàvers caiguts dels, en altres temps, verds arbres. Tot i que ens acompanyaran en el nostre recorregut paga la pena conéixer el massís on serralada ibèrica i bètica conflueixen.

      
Deixem els cotxes al final del poble, prop del carrer Ravalet de la Trinitat, al final del qual hi ha l’ermita de la Santíssima Trinitat (s.XIX) i on comença el calvari de xiprers estilitzats i la nostra ruta, el PR-CV 153. Passem per davall el túnel de l’autopista i arribem en 15 minuts a la font del Molí: a mà dreta, al costat d’un antic partidor d’aigua hi ha una bassa triangular que donava aigua a un antic molí de gra i que formava part d’un sistema hidràulic musulmà que ha estat en ús fins el segle XX. 


Sempre anant al costat del barranc del Carritx, comencem a tenir serra poblada de bosc adult i verd, entre la solana i l’ombria del Molí. Seguim per la pista forestal fins arribar a un creuament. Prenem el camí de la dreta que indica Mondúver pel corral de Senent. Anem sempre per una senda estreta que ara bordeja el barranc del Mondúver. Cal estar pendent de l’aparició d’un autobús abandonat allà on menys te l’esperes. La senda es fa cada vegada més menuda i feréstega. Arribem novament a un creuament, que ens indica que en uns 20 minuts arribem a la font del Mondúver, paratge humit i verdívol, on el baladre, la falsia de pou i les falagueres sovintegen. És en aquest punt on ens detenim per agarrar forces.


     Després d’esmorzar prenem la senda costeruda que ens porta en uns 30 minuts al punt més alt del recorregut, el Picaio (a 423 metres sobre el nivell del mar), un balcó sobre Xeraco i Xeresa, amb la mar a l’est, a ponent el massís del Mondúver i al sud la Falconera, el Montgó, Segària...




     Desfem camí per la mateixa senda i en 20 minuts som a la font on hem esmorzat. Mamprenem la baixada suau per la pineda dels Gorrites, passem la pedrera de Gualde (on veiem l’erosió del sòl per la força de les escorrenties), i el corral de les Cabres,  i fem un tram del barranc ombrívol del Carritx. Ens trobem novament al creuament per on havíem començat la pujada, i, sempre recte, pel mateix racó Tabal, deixem la font del Molí, el túnel i el calvari. Ja som a Xeresa. 


     Hem completat una passejada per un lloc emblemàtic,  "punt d’orientació i referència, una talaia al mar, un sentinella", segons lletra d’una cançó de Vicent Savall. 


de
a
distància
temps
Calvari de Xeresa
Font del Molí
1000
15’
Font del Molí
Font del Mondúver
3100
50’
Font del Mondúver
El Picaio
500
30’
El Picaio
Font del Mondúver
500
20’
Font del Mondúver
Corral de les Cabres
1300
30’
Corral de les Cabres
Calvari de Xeresa
2200
40’
Total

8600
3h 5’




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada