RÒTOVA

RÒTOVA

diumenge, 4 de novembre de 2012

NO, NO VOLEM FER-VOS MIROIES, PERÒ...




EL PASSET DE BENIRRAMA

No volíem deixar passar un dia més. Era una necessitat peremptòria fer pública aquest esclat de sensacions que portàvem en la motxilla després d’haver realitzat la ruta del Passet de Benirrama. I no era per fer-vos miroies, no. Era com aquell explorador que ha fet un descobriment sensacional i vol que tothom el conega.
Imitant els joglars,  què us direm? Que la ruta del Passet de Benirrama és esplèndida, sensacional, corprenedora, emocionant; meravellosa, prodigiosa, impensable... 

De bell antuvi ens sorprèn. De cop i volta entrem  en una mena de bosc encantat on cirerers, ametlers, oliveres i garrofers deixen pas ràpidament a carrasques i a una variadíssima gamma de plantes i arbusts. La ressemblança amb la senda del la Vall de Laguar és fa evident. Uns escalons de pedra seca, mullats per la humitat de l’ombria, dibuixen un camí serpentejant  que ens corprèn contínuament.  
 Però quan arribem dalt l’altiplà, al corral d’en Gosp, què us direm? Una planura on regna el silenci, el qual sols es veu alterat pel moviment dels pins que ballen al compàs del vent. Malgrat que existeixen pistes forestals, la sensació de placidesa és omnipresent. Envoltats de pins, i vigilats per algun buscador d’esclata-sangs, arribem a la bassa de Benirrama,  curiosament en terme de la Vall d’ Ebo.


 Aquest estanyol és un autèntic santuari, un petit reflex de la bellesa del pla dels Corralets. I en descobrir  la placa que recorda el  malaurat Joan Pellicer, l’emoció ens captura .  


Desprès retornem en direcció al Gelibre, tòtem que precedeix la contrada, per prendre el caminoi que descendeix cap al castell de Gallinera. Les vistes són espectaculars. El Benicadell, el Montgó, el Mondúver, la Cuta; la Creu de Mostalla, el Penyagolosa, la mar Mediterrània, les valls de Pego i Gallinera; Segàrria, Eivissa... tot davant els nostres ulls. Pessic de felicitat. 
 El descens no és menys impressionant, sempre a l’ombra del Gelibre. Aviat som als peus del castell de Gallinera i retornem cap al poble envoltats d’arbres mil·lenaris, de milers de gotes de suor que han vessat els habitants d’aquesta contrada. 

No volíem deixar un dia més sense contar-vos l’excitació   que hem experimentat en fer aquest recorregut. Sí, fins diumenge 25 de novembre no la realitzarem, però aneu preparant-se. Agafeu un cabasset per guardar les extraordinàries sensacions que experimentareu per aquest camins de moriscos i mallorquins. Dos guardians del bosc, dos protectors d’aquest meravellós indret, ens contaran mil i una història: Vicent Morera i Juanjo Ortolà. 
Sabem que a hores d’ara encara estem posseïts per la màgia de la ruta, però  estem segurs que no exagerem en absolut si afirmem que ens trobem davant una de les rutes més encisadores que hem realitzat. No, no volem fer-vos miroies, però era una necessitat peremptòria fer pública aquest esclat de sensacions que portàvem en la motxilla després d’haver realitzat la ruta del Passet de Benirrama.


6 comentaris:

  1. Esplèndida la ruta que proposeu per a diumenge 25 de novembre. Amb el vostre permís, des de Benimataix. Espai de Cultura de l' Atzúbia i Forna, volem afegir-nos també a la ruta i així, amb el vostre permís, els ho plantejarem als nostres associats.
    Continueu endavant, sempre a la recerca del rumb correcte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No fa falta demanar permís per venir a l'excursió,especialment vosaltres, habitants del País del Gelibre. Us agraïm que s'afegiu a la nostra ruta i, també, que la feu vostra.

      Elimina
  2. Anava a ficar genial, però després d'haver-me-se impedit pujar al Gelibre, solament, puc puntuar com interessant, això sí, molt, però que molt, interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impedit, impedit? No vam ascendir per dues raons. La primera, perquè vam observar que el teu estat físic era molt millorable (estaves completament mullat de suor i se sentien els teus gemecs). I, en segon lloc, dues emocions tan fortes potser no les haguérem pogut suportar el mateix dia: la corprenedora ruta pel Passet de Benirrama i l'explosiva ascensió al Gelibre.
      Però no et preocupes, ben aviat, si vols, hi pujarem per observar des de l'antic Vorg-Xaraph les meravelles que s'hi poden observar des del seu cim. Signem el contracte?

      Elimina
  3. Hui l'he feta, i és molt molt xula i recomanable

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja intuíem que seria bonica, però la veritat és que va superar les nostres expectatives. I com diu el nostre company Suso, superba si la completem amb la pujada al Gelibre, Xillibre, Miserà o Vorg -Xaraph, segons les diferents denominacions que rep, o ha rebut, aquesta enorme talaia.

      Elimina