EL PASSET DE BENIRRAMA
No volíem
deixar passar un dia més. Era una necessitat peremptòria fer pública aquest
esclat de sensacions que portàvem en la motxilla després d’haver realitzat la
ruta del Passet de Benirrama. I no era per fer-vos miroies, no. Era com aquell
explorador que ha fet un descobriment sensacional i vol que tothom el conega.
Imitant
els joglars, què us direm? Que la ruta
del Passet de Benirrama és esplèndida, sensacional, corprenedora, emocionant;
meravellosa, prodigiosa, impensable...
De bell
antuvi ens sorprèn. De cop i volta entrem en una mena de bosc encantat on cirerers,
ametlers, oliveres i garrofers deixen pas ràpidament a carrasques i a una
variadíssima gamma de plantes i arbusts. La ressemblança amb la senda del la
Vall de Laguar és fa evident. Uns escalons de pedra seca, mullats per la
humitat de l’ombria, dibuixen un camí serpentejant que ens corprèn contínuament. 
Però quan arribem dalt l’altiplà, al corral
d’en Gosp, què us direm? Una planura on regna el silenci, el qual sols es veu
alterat pel moviment dels pins que ballen al compàs del vent. Malgrat que
existeixen pistes forestals, la sensació de placidesa és omnipresent. Envoltats
de pins, i vigilats per algun buscador d’esclata-sangs, arribem a la bassa de
Benirrama, curiosament en terme de la
Vall d’ Ebo.
Aquest estanyol és un autèntic santuari, un petit reflex de la
bellesa del pla dels Corralets. I en descobrir la placa que recorda el malaurat Joan Pellicer, l’emoció ens captura .
Desprès
retornem en direcció al Gelibre, tòtem que precedeix la contrada, per prendre
el caminoi que descendeix cap al castell de Gallinera. Les vistes són
espectaculars. El Benicadell, el Montgó, el Mondúver, la Cuta; la Creu de
Mostalla, el Penyagolosa, la mar Mediterrània, les valls de Pego i Gallinera;
Segàrria, Eivissa... tot davant els nostres ulls. Pessic de felicitat.
El descens
no és menys impressionant, sempre a l’ombra del Gelibre. Aviat som als peus del
castell de Gallinera i retornem cap al poble envoltats d’arbres mil·lenaris, de
milers de gotes de suor que han vessat els habitants d’aquesta contrada.
No volíem
deixar un dia més sense contar-vos l’excitació
que hem experimentat en fer aquest recorregut. Sí, fins diumenge 25
de novembre no la realitzarem, però aneu preparant-se. Agafeu un cabasset per
guardar les extraordinàries sensacions que experimentareu per aquest camins de
moriscos i mallorquins. Dos guardians del bosc, dos protectors d’aquest
meravellós indret, ens contaran mil i una història: Vicent Morera i Juanjo
Ortolà.
Sabem que
a hores d’ara encara estem posseïts per la màgia de la ruta, però estem segurs que no exagerem en absolut si
afirmem que ens trobem davant una de les rutes més encisadores que hem
realitzat. No, no volem fer-vos miroies, però era una necessitat peremptòria fer
pública aquest esclat de sensacions que portàvem en la motxilla després d’haver
realitzat la ruta del Passet de Benirrama.
Esplèndida la ruta que proposeu per a diumenge 25 de novembre. Amb el vostre permís, des de Benimataix. Espai de Cultura de l' Atzúbia i Forna, volem afegir-nos també a la ruta i així, amb el vostre permís, els ho plantejarem als nostres associats.
ResponEliminaContinueu endavant, sempre a la recerca del rumb correcte.
No fa falta demanar permís per venir a l'excursió,especialment vosaltres, habitants del País del Gelibre. Us agraïm que s'afegiu a la nostra ruta i, també, que la feu vostra.
EliminaAnava a ficar genial, però després d'haver-me-se impedit pujar al Gelibre, solament, puc puntuar com interessant, això sí, molt, però que molt, interessant.
ResponEliminaImpedit, impedit? No vam ascendir per dues raons. La primera, perquè vam observar que el teu estat físic era molt millorable (estaves completament mullat de suor i se sentien els teus gemecs). I, en segon lloc, dues emocions tan fortes potser no les haguérem pogut suportar el mateix dia: la corprenedora ruta pel Passet de Benirrama i l'explosiva ascensió al Gelibre.
EliminaPerò no et preocupes, ben aviat, si vols, hi pujarem per observar des de l'antic Vorg-Xaraph les meravelles que s'hi poden observar des del seu cim. Signem el contracte?
Hui l'he feta, i és molt molt xula i recomanable
ResponEliminaJa intuíem que seria bonica, però la veritat és que va superar les nostres expectatives. I com diu el nostre company Suso, superba si la completem amb la pujada al Gelibre, Xillibre, Miserà o Vorg -Xaraph, segons les diferents denominacions que rep, o ha rebut, aquesta enorme talaia.
Elimina