EN RUTA 2015
TEMPS DE PLANIFICAR TOT L'ANY
dilluns, 5 de gener del 2015
dissabte, 3 de gener del 2015
REALITAT, FICCIÓ O TOT JUST EL CONTRARI?
LA FOTO DE LA DISCÒRDIA
Per segon any
consecutiu ens hem vist immersos en un acte de pirateria intel·lectual. Ens ha
arribat a les nostres mans una fotografia del que se suposa una reunió
clandestina d'una escissió de Marge Gros. Després d'analitzar meticulosament la
prova del delicte, estem en la disposició d'afirmar que es tracta del grup contestatari
Marge Prim, facció il·legalitzada a causa dels continus intents de boicotejar
totes les rutes, tots els actes que programa la nostra Associació Cultural, a
través de diverses contra programacions que han realitzat en les xarxes socials
i en diversos mitjans de comunicació. A
hores d'ara no sabem quin són els seus membres, perquè després d'haver obert
diverses comissions d'investigació, aquestes sempre acaben com és habitual:
sense aclarir res.
A aquest grup dissident
se'ls atribueix, entre altres atemptats contra l'honor de Marge Gros, piratejar
el nostre bloc i canviar les anotacions que realitzem sobre la dificultat
d'algunes rutes que hem efectuat durant la passada temporada, creant un cert
malestar entre els participants en elles.
Tanmateix, aquesta nova
prova del delicte aporta dades significatives. Sobre un fons neutre, la qual
cosa ens entrebanca la possibilitat d'identificar el lloc de reunió, apareixen
tres membres amb uns hàbits una mica estranys. Al costat d'una ampolla de
cervesa, apareix una tassa d'infusions, i tot això acompanyat d'un plat amb
restes de cuixot i una altre recipient el contingut del qual és impossible
d'identificar. Dos persones semblen prendre nota, amb bolígrafs de marca,
d'allò que pareix ser una programació d'excursions, possiblement assabentats
que en aquests moments Marge Gros està confeccionant el programa EN RUTA 2015.
Sorprenent és el dit que s'observa en el primer pla de la imatge i que potser
corresponga al capitost del grup que, amb gest autoritari i inflexible, està assenyalant
els pròxims atacs d'aquesta facció.
Us remetem la fotografia
per si algú de vosaltres ens pot ajudar a descobrir a quines persones
corresponen les articulacions que s'observen
i què poden estar tramant. Mentre, Marge Gros està estudiant la
presentació de diverses mesures legals en el Jutjat de 1a Instància del poble a
fi d'evitar noves escomeses contra la nostra organització. Us estarem ben
agraïts.
Mentrimentres, acabarem
d'enllestir la programació el més aviat possible per evitar que es cometen més
fraus.
dijous, 1 de gener del 2015
TRES ESGUITS, UN SOMNI I QUI-SAP-LO D'IL.LUSIONS
Carregats
al muscle amb un cabàs d'espart com a únic equipatge, els cavallers de fortuna han retornat a terra nostra
enlluernats, atordits i embriagats de contemplar nous paisatges, de fitar bocabadats
mons desconeguts i espais per
redescobrir. Carregats de sensacions inimaginables, ens han fiat
confidencialment tres esguits realment sorprenents. Tres
esguits, un somni i qui-sap-lo d’il·lusions.
► QUART
ESGUIT
El poblat ibèric Castellar de
Meca es localitza al terme municipal d'... (País Valencià), sobre un llarg turó
anomenat Serra del Mugrón, dins la finca anomenada
"Cases de Meca".
La planta del jaciment té unes 15 Ha.,
amb un extensió d'uns 800 m
en direcció est-oest, muralles ciclòpies, nombroses cisternes
i cases tallades a la roca, així com ceràmiques ibèriques, romanes, islàmiques.
(Font: http://ca.wikipedia.org/)
► CINQUÉ
ESGUIT
Gran
excursió a vora mar, d'eixes rutes que sempre tens pendents i molt a prop
i la vas deixant fins que un dia et decideixes a realitzar-la.
A les
9 del matí començàvem la passejada al pàrquing de la cala Moraig. Ens dirigim
cap a la cala Llebeig i anem per la senda, pausadament, gaudint de les coves i,
sobretot, de les fantàstiques vistes cap al litoral, el poc que ha deixat la
voràgine urbanística. Malgrat això, és
una meravella.
(Font:
http://fentmarxa.blogspot.com.es/)
► SISÉ
ESGUIT
Al passar
el Montagut tenim dues opcions: si agafem un corriol que puja molt fort a l’esquerra,
buscarem un collat que ens mena al cim del Comptador. Si seguim rectes per un
tram una mica confús, arribarem a la Teixera. Ja en els crestalls del Montagut
hi ha algun que altre teix. Però serà quan entrem al barranc de la Teixera quan
veurem el que ha quedat d´un antic bosc de teixos. Deia Antoni Calero Picó a la
Guia Excursionista de M... que era un indret màgic, envoltat per boira i
silenci.
► SOMIEM
UNA MICA MÉS...
Llit fòssil, abandonat i sec, d’un antic riu
subterrani i...dinosaures. A una distància moderada, ens endinsem en un món prehistòric, difícilment imaginable a no molts quilòmetres de casa. Es farà realitat aquest somni?
diumenge, 28 de desembre del 2014
US ESGUITEM UNA MICA.
Les
primeres expedicions d’avantguarda de Marge Gros estan realitzant en aquests
dies diferent incursions pel nostre territori. Les informacions que ens arriben
són altament esperançadores. Un grapat de noves rutes s’estan preparant
resultat del treball, aventurat i esforçat, d’aquests autèntics cavallers de
fortuna.
Resultat,
doncs, d’aquestes valuosíssimes notícies, hem preparat aquesta efímera secció,
la qual estarà formada per dos capítols, breus però intensos.
Què
són aquests esquitxos? Són projeccions, intencions, de possibles marxes que
realitzarem durant l’any 2015, flaixos amb un cert caire oníric. Però com els
somnis també poden convertir-se en realitat, us proposem que fantasiegeu amb nosaltres.
En
aquest primer lliurament us proposem 3 llocs que a hores d’ara formen part de
l’esborrany del programa EN RUTA 2015. No són tots els indrets que recorrerem,
no són contundentment segurs, però són potencialment probables. Us deixem, per
tant, amb els tres primers esguits. Intenteu forçar la imaginació.
► PRIMER ESGUIT
Amb
un Cantó Pinyó,
lloc de cita amb tothom;
amb el Barranc del Cinc
com dos braços oberts.
Allí hi ha una glorieta
que ensenyen als infants
i que els dóna cabuda
quan s'han cansat d'anar;
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen;
rient pels qui li vénen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-t'ho tot
el meu poble ...
lloc de cita amb tothom;
amb el Barranc del Cinc
com dos braços oberts.
Allí hi ha una glorieta
que ensenyen als infants
i que els dóna cabuda
quan s'han cansat d'anar;
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen;
rient pels qui li vénen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-t'ho tot
el meu poble ...
( Ovidi Monllor)
► SEGON ESGUIT
Amb
la Guerra Civil, pel desenvolupament d´una important indústria bèl·lica a
Alcoi, Albaida, Bocairent i Ontinyent al servei de la República, es va introduir
la Vall d´Albaida dins dels objectius franquistes. Aquesta
situació va afavorir que l'exèrcit republicà necessitara reforçar la defensa de
les costes valencianes. Així, una sèrie de factors van determinar la
construcció de l´aeròdrom de Missena i els refugis.
( FONT: https://arqueologiaindustrial.wordpress.com/2011/05/04/)
► TERCER ESGUIT
Aquest
castell, actualment en ruïnes, es trobava a dalt d'una enorme penya a dalt de
l'actual poble de M... Era d'estil gòtic i fou construït per l'Orde del Temple.
Després que aquesta Orde de cavalleria quedara dissolta, es creà l'Orde de M...
que ocupà la fortificació en lloc de l'anterior Orde, sent la seua casa mare i
funcionant com a convent, on els monjos de l'orde seguien la regla de Sant
Benet. El nom del convent era Sacre i Reial Convent de l'orde de Santa Maria de
M... i Sant Jordi d'Alfama, per l'orde que l'ocupava.
(Font:
http://ca.wikipedia.org)
dimarts, 23 de desembre del 2014
DE SEZERKANDA AL MOLLÓ DE LA CREU. CRÒNICA DE LA IV RUTA SORPRESA
IV
RUTA SORPRESA
DE SEZERKANDA AL MOLLÓ
DE LA CREU
Diumenge,
21 de desembre de 2014
En què consisteix una sorpresa? Tal vegada una de les possibles respostes
siga que puga produir un cert desconcert. La d'enguany, llevat del nom del punt
de partença i el de destinació, era bastant fàcil d'encertar, sobretot si
s'havia llegit la sinopsi de la ruta i observat les imatges que
l'acompanyaven. La confusió, doncs,
estava en la mateixa ruta: no tan tèbiament fàcil com indicàvem. Però la
sorpresa també la tinguérem nosaltres en comprovar que, malgrat la proximitat
dels nostres llocs de residència, moltes poques persones l'havien realitzada. I
la sorpresa, finalment, de la bellesa del paisatge i la vista que vam poder
assaborir.
Vespra de
festes de Nadal, antesala d'incomptables celebracions, nosaltres acomiadàvem
l'any amb la IV Ruta Sorpresa. Imaginàvem que la major part dels companys
sabien nítidament on ens dirigíem. No obstant això, verificàrem a la Ronda Sud de Daimús que no era exactament així.
Clarificats que Tudzebestan era Benirredrà i que Sezerkanda el Molló de la
Creu, marxàrem cap a la primera.
Allí els més avesats ens esperàvem. Una mica
abans de les 9 del matí mamprenguérem la caminada. Feia una mica de fred,
preludi sens dubte de l'hivern. A través d'un camí flanquejat de tarongers que
intentaven desprendre's de la rosada, travessàrem el túnel de l'autopista. La
tranquil·litat matinal era alterada pel continu i insistent soroll de cotxes.
De moment la ruta era planera, sense exigències. No suàvem.
De seguida
arribàrem a les cases de l'Algar. Ens
agrupàrem i continuàrem la caminada. Ara el formigó deixava pas a un camí de
terra, mentre vorejàvem una difunta pedrera ( que descanse per a sempre en
pau). De sobte ensopegàrem amb una mena de mur de contenció format per
acumulació de grans roques. Les sortejàrem i, com qui no vol, ens endinsàrem en
un altre món.
La planura deixà pas a una suau pujada, contínua, amb un sòl de
grava que demanava una mica de cura als nostres peus. Els escadussers pins
reien en veure'ns caminar. Ara ja no era tan alegre com abans. Ens trobàvem
remuntant el barranc de l'Escaleta. Però ella no hi era. Els més ingenus
començaren a comentar que el trajecte no era tan fàcil com s'havien imaginat;
no obstant això, el ritme encara era bastant contundent.
Després
d'una continuada ascensió, aplegàrem al pla dels Bancalets. Se sentia alenar
amb satisfacció, creient que l'objectiu
ja havia estat aconseguit. Res més lluny de la realitat. Esplendorós,
contundent, implacable, s'alçava el Molló de la Creu. El somriure de molts
marxadors desaparegué en aguaitar la mola. Ara la sorpresa arribava a la seua
plenitud. Hi havia qui panteixava davant el tros que ens quedava per recórrer.
Altres diagnosticaven les seues forces.
Els dubtes
havien aparegut. "Tèbiament fàcil?",
ens miraven amb una cara de sorneguera.
Inspiràrem fort, agafàrem tot l'aire que poguérem i reprenguérem la
caminada. Els anoracs protectors
desaparegueren dels cossos dels excursionistes. Ara sí feia calor.
No obstant
això, la vista era d'allò més gratificant: la cova de les Meravelles, la
Nevasca, la serra Grossa, Marxuquera... Recuperàrem el somriure.
El caminet,
inopinadament, girava insòlitament i iniciava una curta però intensa ascensió.
Un grup de reraguarda es quedà vigilant la zona, ja que teníem notícia que el
cim del molló era quasi ple.
Aplegàrem
dalt amb el nivell de combustible en la reserva. I ens asseguérem a
descasar. Tinguérem temps, abans, de
saludar a altres colles d'excursionistes que s'hi trobaven i, entre elles, els
companys del Club Esportiu Llocnou.
La menja
fou devorada amb ànsia, mentre véiem per la pantalla panoràmica dels nostres
ulls un increïble paisatge: el Mondúver, Penyalba, el Gelibre, el Golf de
València, el Montgó... Una suau boirina ens impedia gaudir, una vegada més, de
la silueta d'Eivissa.
Amb el
dipòsit de combustible ple, assaborírem una incomparable mistela acompanyada de
polvorons, dàtils i altres menges nadalenques, obra i gràcia de dos companyes
de caminades, Mariví i Xaro, les quals havien elegit aquell incomparable lloc
per celebrar el seu aniversari.
Se sentí cantar cançons de felicitacions,
mentre ens preparàvem a realitzar la darrera fotografia de grup de 2014.
La baixada
fou triomfal. Arreplegàrem al cos de guàrdia que s'havia quedant vigilant la
pujada al Molló. El sol queia bondadosament i nosaltres baixàvem
assenyadament.
A la una
del migdia arribàvem a la literària Tudzebestan. Era hora de dinar, era moment
de reunir-se amb la família i els amics. Era hora de donar punt i final al
programa En Ruta 2014.
Pròximes,
esplèndides i sorprenent rutes ens esperaran l'any 2015. Però d'això ja tindrem
ocasió de parlar-ne en un altre moment.
Bon Nadal,
Bon Any.
Bona Ruta
i Bon Oratge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)