TARDOR CULTURAL

TARDOR CULTURAL

divendres, 10 de febrer de 2017

CRÒNICA I SINOPSI DE LA RUTA

                                                                             

PER LES TERRES DEL XÚQUER.
 ENTRE RIOLA I POLINYÀ.

(Riola i Polinyà)


LOCALITAT:            Riola
DATA:                    26 de febrer 2017
LLOC DE TROBADA:Ronda Sud ( Daimús)
HORA:                     8,15 h. del matí. Eixida 8,30 h.
DIFICULTAT:           FACILÍSSIMA
DESNIVELL:             0’0002 msnv

QUILÒMETRES:        10  aproximadament
TEMPS ESTIMAT:     4 hores

RECOMANACIONS:   Si el dia ix assolellat, bona gorra, crema protectora, ulleres de sol. El bastó sobra.  

      
SINOPSI  DE LA RUTA


Ruta circular on l’aigua serà la protagonista indiscutible, i on el paisatge ens ensenyarà construccions vinculades als recursos hídrics. Comencem. Partim de la mateixa entrada del poble. Anem a buscar el camí del Matador (quina por!)  que ens porta a la séquia Major, séquia que resseguim tot passant pel molí de Fora, punt en què creuem la CV-505 que porta a Polinyà. Seguim encara recte, paral·lels a la séquia Major fins a arribar al creuament amb el camí vell de Riola a Polinyà, també conegut amb el nom del camí Racó.









 Girem a l’esquerra i avancem tranquil·lament durant 2500 metres entre horts de tarongers, altes i esveltes palmeres i casalots de camp amb belles portalades d’accés. El riu apareix en la confluència amb la carretera CV-505, a l’entrada de Polinyà. Seguirem uns 400 metres més fins arribar a una àrea recreativa al costat del riu, lloc plàcid on esmorzarem a l’ombra d’unes moreres. 





Una vegada recuperades les poques forces que hàgem pogut perdre, retornem pel camí i quan arribem al punt de confluència amb la carretera i el camí Racó, no reprenem aquest sinó el de l’esquerra, el camí de la Mota, un camí elevat fet per l’home per a evitar les crescudes del Xúquer. Ara ens trobem amb unes vistes especials, la serra de Corbera a la nostra dreta, davant la serra de Cullera, i a tort i a dret un mar verd de tarongers.





 El riu a la nostra esquerra ha desaparegut, però s’insinua. 1500 metres després d’haver pujat a la mota ens apareix el Xúquer, que ja no abandonarem fins a Riola. Prompte veurem a l’altra riba del riu la casa del Cano Múzquiz. I  anem entre pins, canyars, tarongers. I veiem polles d’aigua que fugen atemorides en sentir la nostra presència, colls verds, corbes i altre aus. 








Però veiem també, s’ha de dir, algunes deixalles d’enderrocs tirades per algun desaprensiu. I sobre l’aigua plàstics surant! Arribats en aquest punt, ve a la ment la lletra d’una antiga cançó de la Trinca que parlava de rius i deia així: 



“Cadàvers de gallina, i llaunes de tonyina, i raspes de sardina és tot el bestiar que al riu s'hi pot trobar. Com enyorem els pescadors, ara que han tocat el dos, que de peixos si n'hi ha alguns, suren junts, ben difunts, confitats amb un suc pudent, ple d'escuma detergent i residus radioactius, papers, plàstics i preservatius. Líquids patògens, detritus càustic, fluids atòmics, bosses de plàstic. Quin femer!”.

Però siguem positius. Mirem-li la cara amable. L’horitzó és ample, el verd omnipresent. Passem per petites pinedes. I el riu va dibuixant els meandres. Ara tenim el campanar de Riola com a punt de referència, tot i que encara ens resten racons encisadors ans d’arribar-hi. Travessem la passarel·la del cano de la séquia Major i passem aviat per l’assut de Riola, presa artificial de poca altura per a elevar i mantenir el nivell de l’aigua i, així, desviar-ne una part des del cano cap a les séquies que discorren per la plana. Nova taqueta de pins arrimats a riu. 






Ja es veu al fons l’arc blau del pont que uneix Riola i Sueca. El creuem per baix. I en un altre revolt del riu apareix el nucli urbà de Riola al davant. En un tres i no res som sobre un passeig que ressegueix el Xúquer a la nostra esquerra, i el poble a la dreta. El recorregut fluvial ha acabat. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada