IX RUTA NOCTURNA

IX RUTA NOCTURNA

dimarts, 5 de maig de 2015

CONVOCATÒRIA OFICIAL RUTA A LES ICNITES DE TAMBUC I LA COVA DE LES DONES



CONVOCATÒRIA OFICIAL

VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA

Les icnites de la rambla Tambuc i la cova de les Dones
(Millars, la Canal de Navarrés)


       LOCALITAT:                  Millars (la Canal de Navarrés)
        
DATA:                               17 de maig de 2015
         LLOC DE TROBADA:   Ronda Sud ( Daimús)
        HORA:                               L'autobús eixirà a les 7 del matí
        DIFICULTAT:                 Baixa. Això sí, dins la cova cal molta cura, el   
                                                             sòl és esvarós en alguns trams
        DESNIVELL:                   150 metres aproximadament
       
QUILÒMETRES:           10 aproximadament
        TEMPS ESTIMAT:          5 hores
        OBSERVACIONS:       Ruta amb prioritat per als socis/sòcies.
                                               Cal dur bones llanternes per il·luminar-se.
                                                          I tenir calçat de recanvi.
        INFORMACIÓ:               margegros@gmail.com     


SINOPSI

Retrocedirem milions d’anys, tants que escapen a la ment de qui escriu, veurem les petjades de criatures majestuoses i fascinants que en cert moment de la història del planeta habitaren aquestes terres. Recorrerem camins en els quals l’aigua a força de passar i passar durant milers de segles buscant la mar, deixà capricioses i belles cicatrius rocalloses. Entrarem en les entranyes de la terra per contemplar una arquitectura subterrània sorprenent feta a base temps, aigua i roca, i que no ens deixarà indiferents, ans al contrari ens farà sentir allò que els primers homes sentiren en aventurar-se en el silenci i la foscor. 


Després de passar Bicorp, per una carretera deserta i solitària (CV-580), ja en terme de Millars, ens trobem amb el petit centre d’interpretació del jaciment de petjades fossilitzades de dinosaures (o icnites) de la rambla Tambuc. Aquest paratge ens retrotrau a fa uns 80 milions d’anys. Fou descobert el 1995 per un veí de Millars, i en l’actualitat és un Bé d’Interés Cultural, sota la figura jurídica de Zona Paleontològica. El jaciment consta de més de 200 petjades disperses en dues àrees, el sector A i el B, sobre el llit de la rambla Tambuc. Aquestes icnites foren fetes per dinosaures que es desplaçaven per extenses planes litorals posades al descobert durant les fases de marea baixa.





Deixarem la zona de les icnites i seguirem per la rambla Tambuc, on contemplarem les belles cicatrius que ha anat dibuixant la força de l’aigua en el seu decurs cap a la mar, camí que deté la presa de Tous. 

A uns 600 metres de les últimes petjades, quan la rambla gira a la dreta, passarem per davant de l’abric de Vicent, amb restes de pintures rupestres. 



Un quilòmetre més avant deixarem la rambla, l’erosió de l’aigua, la roca pelada i el baladre  i pujarem per una pista un poc descarnada i no massa visible que se’ns obri a l’esquerra. Arribarem al punt més alt, a un camí de terra. Girarem a la dreta. Si el dia està clar, les siluetes d’algunes serres que ens són familiars s’entreveuran en l’horitzó, així com anirem contemplant a la nostra dreta els meandres serpentejants que va fent allà baix la rambla Tambuc. 


Sense abandonar la pista, arribarem a una zona d’oliveres. La pista gira a l’esquerra, i al final de l’oliverar, al costat d’una taqueta de pins i carrasques, el camí es bifurca. Agafarem el caminoi de la dreta. I un quilòmetre  més avant haurem arribat al final de la pista. Des del punt de partença, en el centre d’interpretació, fins ací hi ha uns 5 quilòmetres.



Estem sobre la boca de la cova de les Dones, l’entrada de la qual no es veu, i cap senyal ens indica com accedir-hi. Baixarem amb cura, com si descendírem novament a la rambla, i al poc se’ns apareix suggeridora, misteriosa i silenciosa la boca ennegrida de la cova. Deixarem el senderisme i ens aventurarem en l’espeleologia



La cova és una ampla galeria d’uns 530 metres de recorregut. Reviurem les impressions que produí en el botànic Cavanilles, el qual, en el segle XVIII, va fer una de les primeres descripcions de la cova de les Dones. “La abertura ó boca del atrio mira al sureste, y en el fondo hácia poniente hay un agujero de quatro pies de diámetro, por el qual se adentra á la caverna. El paso es angosto y en cuesta rápida por seis ó siete pies, pero se ensancha de repente [...]: allí empiezan las tinieblas de la caverna sin luz artificial”. 



El bon home, si entrara ara, ben cert que es posaria les mans al cap en veure els grafits que certs energúmens han gosat fer en algunes de les parets i estalactites de la cavitat.  Nosaltres intentarem fer com si no els vérem. Seguim amb Cavanilles. Diu que va tindre la precaució d’haver-se proveït de tres torxes o “hachas” per a il·luminar-se (nosaltres haurem d’anar proveïts de bons llums), cosa que li va permetre veure “innumerable multitud de murciélagos” (mamífers voladors que han de meréixer el nostre major respecte, no haurem de parlar fort i molt menys dirigir la llum cap al sostre). 






Continua el botànic dient que del sostre de la cova “baxaban gran número de estalactitas ó conos inversos, cuyas puntas goteaban agua, resultando no pocas veces en el suelo balsas de bastante extensión”. 


En arribar al final de la cova diu “encontrar una cuesta de arcilla colorada”, el tap que impedeix seguir explorant la galeria. I conclou la seua descripció: “En el último tercio de esta el suelo es desigual, y freqüentes las balsas de agua, algunas de tres pies de profundidad, y tan anchas que apénas dexan sitio enxuto. El agua es pura, cristalina y deliciosa, y nos sirvió de pasto todo el dia que empleé en registrar la caverna”. 



La gent de Marge Gros que arribe al final de la cavitat no haurà de beure d’aqueixa aigua pura i cristal·lina, ni haurà d’estar-s’hi tot el dia. Anirem eixint de la cova, com hem entrat, amb molta cura per evitar esvarons. Deixarem un món subterrani i màgic, humit i càlid per tornar a l’aire fres, la llum del sol. Novament ja en la pista, sols restarà desfer el camí tot comentant els prodigis i sorpreses que ens ha regalat la rambla Tambuc, o desfer-lo en silenci, encara bocabadats per tanta meravella.   
   



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada