NOVA
CONVOCATÒRIA
CONVOCATÒRIA OFICIAL
RUTA ENTRE MONTESA I ÉNGUERA
(SERRES I CASTELLS)
_________
NOVA
CONVOCATÒRIA
___________________________LOCALITAT: Montesa - Énguera
DATA: 26 d'abril de 2015!
LLOC DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA: 7,30 del matí
DIFICULTAT:
Baixa/mitjana
DESNIVELL: 270 metres
QUILÒMETRES: 11 aproximadament
QUILÒMETRES: 11 aproximadament
TEMPS ESTIMAT: 5 hores
INFORMACIÓ: margegros@gmail.com
SINOPSI DE
LA RUTA
Un solo monte de
media legua separa los Montesianos de los Enguerinos, y difieren mucho en
idioma, trage y genio. Como vamos subiendo desde Anna hácia los montes se
observan gradualmente variedades en lengua, trage, ocupaciones y aun
inclinación. En Anna se habla un dialecto que tiene mas del valenciano que del
castellano; en el resto de la Canal hasta Navarrés es menor el número de voces
valencianas, pero las castellanas distan mucho de su pureza… (Observaciones sobre
la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de
Valencia, Libro Tercero, Cavanilles)
Ja
hem entrat a la comarca veïna de la Costera. Ja hem passejat pels volts de
Xàtiva. En aquesta ruta de març anirem un poc més enllà: eixirem des del peus
del majestuós castell de Montesa; pujarem la serra de la Plana, o, com diu el
botànic Cavanilles, el “monte de media
legua que separa los Montesinos de los
Enguerinos”, la serra que fa de fita amb la Canal de Navarrés; i baixem fins
arribar a les despulles d’un altre castell, el d’Énguera. Història, castells i
terratrèmols, templarers i frontera idiomàtica (aquella on català i castellà
s’entrecreuen, es barregen i donen un parlar molt especial). El recorregut és
part del GR-237.
Partirem
dels volts del castell de Montesa,
bella figura que vigila la població des del seu cim i monument històric que
controlava el pas de la meseta castellana al litoral.
A l’esquerra queda la Mola imponent, lloc d’encontre dels
amants de l’escalada.
Comença la pujada continuada i quasi monòtona, despullada
de vegetació per una pista forestal; el sol, a la nostra esquena. Quasi dalt de
la serra, a la nostra dreta veurem les quatre parets mig enderrocades del corral de Campanillo. Des del punt de
partença fins al cim de la serra de la
Plana haurem recorregut uns 3500 metres.
En
arribar al cim, arribarem a una cruïlla
de camins. Agafarem el camí de la dreta, i a un centenar de metres, ens
desviarem a l’esquerra, on s’obri una altra pista que anirà baixant-nos per la
zona de l’ombria.
Es produeix un canvi d’escenari: deixarem la solana, pelada
de verdor, abandonarem la Costera, i ens endinsarem en una pineda ben
conservada, haurem entrat a la Canal de
Navarrés (la primera comarca que visita Marge Gros de parla castellana amb
forta influència del valencià, on “las [voces] castellanas
distan mucho de su pureza”).
Poc abans d’arribar al castell d’Énguera, a mà dreta, enmig de la foresta es
podrà veure la reconstrucció d’una casa
ibèrica.
Al poc hi ha un desviament, la ruta PRV-298, que ens convida a anar al Cerro Lucena, un poblat ibèric que no visitarem per qüestió de
temps. Seguirem recte, i a 500 metres, hi ha uns panells que ens indiquem que
ja som als peus del castell d’Énguera.
Ascendirem al balcó que ens ofereixen
les restes de la fortalesa. Des de la cruïlla del cim de la serra fins al
castell haurem recorregut poca cosa, uns 2000 metres. Ja dalt podrem gaudir d’un
paisatge novell: tota la comarca de la Canal, amb Énguera, Anna, Chella,
Bolbaite i Navarrés (Quesa i Bicorp queden més al nord) i a l’esquerra,
l’imponent i desèrtic massís del Caroig
(assignatura pendent de Marge Gros). Esmorzar i mistela que no ens falte, caldrà
agafar forces per a tornar al punt de partença.
Desfarem
camí i en arribar novament al cim, si el dia ens és generós tindrem davant unes
belles vistes: el castell de Montesa, la comarca de la Costera, darrere el
Benicadell i, fins i tot, el Montcabrer. Aquesta volta, d’Eivissa, ni el
pensament.
Ens
quedarà el motiu primer de l’excursió de març, el castell de Montesa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada