MONDÚVER

MONDÚVER

divendres, 13 de febrer de 2015

ACARONANT EL MONDÚVER. SINOPSI DE LA RUTA A PENYALBA




CONVOCATÒRIA OFICIAL
RUTA A PENYALBA I AL FORAT DEL MONDÚVER
____________________________________

LOCALITAT:                Barx
DATA:                         22 de febrer de 2015
LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)
HORA:                         8 del matí
DIFICULTAT:                Mitjana/baixa (MIG BAIXA)
DESNIVELL:                 més de 203 metres

QUILÒMETRES:            Uns quants, potser 9
TEMPS ESTIMAT:          4 hores, 13 minuts
INFORMACIÓ:               margegros@gmail.com     

SINOPSI DE LA RUTA

Tornem al lloc dels fets. Cremat, recremat i tornat a cremar. Però en qualsevol indret pot sortir el verd. Sí, tornem al lloc de la nostra comarca que més incendis ha sofert en els darrers anys, les Foies. Març de 2006, març de 2013, setembre de 2014, ... i ja ho tenim bé, veritat que sí?




Malgrat els incendis el paratge de les Foies (o com diuen els vallers, les “Foes”) és una joia a la nostra comarca. De fet el Marge Gros ja el va visitar en el seu dia quan vàrem fer la ruta de la senda dels Burros, al gener de 2010.
La ruta parteix de les la Font de les Foies. Agafem el camí que està senyalitzat entre aquesta i un bar. Comencem a caminar ... i a pujar. En pocs minuts comprovem que la pista asfaltada finalitza a les portes d’un xalet. Reagrupament, mirades a la Vall i relaxació pulmonar. Aleshores cal agafar la senda que hi ha a la dreta de la casa per començar a endinsar-nos en el que en el seu dia va ser una pineda, però on hui, resultat de les imprudències humanes acompanyades de les inclemències atmosfèriques, solament queden cadàvers de troncs enfosquits pel foc. 


Portem poc més de 15 minuts i podem observar perfectament tot el senderol que ens portarà fins al Coll de la Penyalba. No ens espantem, sembla lluny però arribarem en un no-res, mitja horeta. Això sí, no hi ha vegetació que ens lliure del sol, per tant un bon barret s’agrairà. I ja estem al Coll de la Penyalba, cresta que ens permet veure tota la Drova, xalets de Pin i Pon i piscinetes de joguet, també front a nosaltres, el cim d’Aldaia i a l’esquerra, el Mondúver. Relaxació visual i pulmonar (una bona excusa per a dir que cal fer reagrupament).



Ens falta poc, ben poc i, potser, ens trobem una mica desorientats per a pujar al cim perquè no hi una senda nítida que ens marque el camí a seguir. Sentit comú i cap pressa, que tots els camins ens hi conduiran. Senyals blancs i grocs, i alguna corda (no us amoïneu que estan quasi per decoració) i ... ja som dalt. Amb 764 metres, la Penyalba és la major altitud de la Valldigna. Magnífic mirador de la Vall, el cim del Mondúver i la Serra Grossa. 


Toca recuperar forces i gaudir del paisatge. Fotos, conversa, mistela, escriptura i lectura. Cal recordar que podem deixar les nostres signatures i sentiments als quaderns que el Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna diposita a la caseta-bústia ubicada al cim. Però és hora de la baixada. Hui, encara que sempre hi haurà qui no s’ho creurà, no tornem a pujar.


Tornem al Coll de la Penyalba per enfilar-nos, per la cresta, en direcció al Mondúver. La Terra és plana i les crestes de les muntanyes, quasi, quasi. Compte, per favor!!!!! A mesura que anem crestejant i acostant-nos al Mondúver trobarem un senyal que ens dóna l’opció d’arribar al Forat de la Drova per la cresta (camí difícil especialment per aquells que tenen vertigen) o per baix (camí fàcil). You yourself. I en cinc minuts ens trobem davant de la cavitat que travessa la penya, cavitat coneguda amb el nom del Forat de la Drova. Caldrà organitzar-se per accedir-hi, en grupets de tres o quatre persones, la feina la tenim feta, no cal córrer que temps hi ha perquè tothom puga travessar el forat. Per cert, no, no és com el forat de Bèrnia, però té el seu encant.




Pam dalt, pam baix serà migdia i, ara sí, camí avall, seguint el barranc fins que arribem a un senyal que ens marca cap a l’esquerra Les Foies. Ja estem a prop dels cotxes, però abans d’arribar-hi, tot majestuós davant nosaltres ens trobarem amb un frare. Foto, salutació i cap als vehicles, que ens hem guanyat el dinar. Fins i tot, de segur que tenim temps de fer una cervesa reparadora de mals musculars i sequedats bucals. La una i mitja, bona hora, i millor dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada