BONES FESTES I BON ANY 2016

CRÒNICA DE LA RUTA LA MARIOLA PER LA TEIXERA D'AGRES

LA SERRA DELS PERFUMS

AGRES

Diumenge 29 de novembre 2015

Ens desplacem cap a Agres entre les primeres llums del dia. Portem a la guantera del cotxe un llibre d'Eduard López-Chavarri molt adient per a l'ocasió: Proses de viatge. L'obrim i llegim:

El país va tornant-se fortament de muntanya. De sobte se'ns apareix triomfant una serralada: és la de Mariola!, la serra dels perfums, la dels deliciosos racons florits, que dóna el seu ditxós somriure sobre les altes serres que la volten, condemnades a la sequedat perpètua pel desamor  dels homes.

En una de les seues feréstegues bosses, ben alt, en un plec ombriu, es veuen com si estigueren penjades unes vivendes; és un poble: Agres li diuen, i a ell anem.  

Som al Refugi Zamorano, a tocar de mans d'Agres. No és la primera vegada que aparquem els cotxes al seu voltant, per això no és d'estranyar que ens aculla amicalment, com solen fer els vells companys. Comprovem la temperatura: un grau. Tanmateix, venim preparats amb la roba d'abric adequada per fer front amb èxit a aquests circumstàncies climàtiques. Pas de problème!

Hui som en família. Buits significatius; mancances forçades. Obligacions i devocions. Treball i salut. Els recordem íntimament.

Caminem en silenci, inicialment, envers el santuari de la Mare de Déu d'Agres. Xiuxiuem, atemorits de rompre la quietud del paratge.

Deixem enrere aquest lloc sagrat i agafem un senda, suament empinada. Vagaregem per una zona d'ombria on la pineda s'ha mudat amb un vestit verd, elegant. 

Recuperem la paraula, entre breus sospirs. Tots esperant-nos, pugem al ritme compassat de la natura fins aplegar a la microreserva de la Teixera d'Agres. Una finesa exquisida, pròpia d'un paisatge remot, glacial. Subtilesa en gaudir d'un hàbitat exclusiu, únic.

Esmorzar, tot un somriure: dos gotets de vi d'un company de caminades. I la mistela escaient. I avellanes, i figues seques, i dàtils, i xocolate, i paisatge obert. Aire. Delicadesa en passar per la teixera i contemplar auros, roures, teixos, coixinets de monja, i els fruits de l'aranyoner. I la sàlvia de la Mariola. 

Silenci. Moments màgics fins que el flaix de la càmera de fotografiar immortalitza l'ocasió. 

Reprenem en camí. Tots buscant el sol. I el sol no arribava, perquè ens esperava,  ell, tan orgullós, tan fort, allà dalt, al mirador del Teix, al mirador del Comptador. 

Però abans cal pujar el runar. I l'hem pujat, amb esforç, amb ganes.  Aleshores els déus de la natura ens han regalat una vista única: Aitana, la Safor i Benicadell, la punteta del Montgó. I l'amo de la Mariola, el Montcabrer, darrere del qual guaitaven les roques rogenques del barranc del Cint. I la Vall d'Albaida, amb Bocairent a tocar. I els voltors han vingut a saludar-nos amb el seu vol elegant i silent. 

I què us diríem més? Hem vist la cava Arquejada amb la seua pedra amb la cara neta, i el teix dins. I meravelles, moltes meravelles. 

Mariola! Com una bella dama que sempre et sorprén tot oferint-te el millor que té, i té molt.

Tornem al cotxe. Despleguem de nou les pàgines de Proses de viatges i continuem llegint. A l'exterior, 10 graus.

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPI DE LA RUTA: LA MARIOLA PER LA TEIXERA D'AGRES

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA

       

LA MARIOLA PER LA TEIXERA D'AGRES

AGRES

 

LOCALITAT:                AGRES

DATA:                         29 de novembre de 2015

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                         7,30 del matí

GRAU DE DIFICULTAT: MODERAT

DESNIVELL:                 500 metres

QUILÒMETRES:            10 aproximadament

TEMPS ESTIMAT:          4,30 hores

RECOMANACIÓ :         Si el dia és fred, cal anar ben abrigat. Dalt el vent intensifica la sensació tèrmica.Els bastons s’agraeixen en alguns trams.

SINOPSI DE LA RUTA

La ruta que anuncia l’hivern és ruta circular que comença en el refugi Zamorano (àrea recreativa Molí Mató), el mateix punt de partença des d’on isquérem quan visitàrem les Caves de la Mariola. Per anar escalfant cames recorrerem un camí asfaltat que ens porta al Santuaride la Mare de Déu d’Agres. Començarem la pujada per l’esquerra del santuari. 

Al principi és un poc empinat, fent ziga-zaga pel barranc de l’Assut. Anirem ascendint per la cara nord de la serralada, per l’ombria, rica en vegetació, en pins blancs adults, generosa en sàlvia, i espígol, coixinet de monja, i ginebrers. Són uns 2000 metres d’ombra, amb vistes, a mesura que anem agafant altura, del Benicadell, de la Serra de Corbera, del Mondúver i la Penyalba, la Safor...

Arribarem a la pista forestal. Si bé en la visita anterior pujàrem els metres finals, durs com ells a soles, trencacames que alguns de nosaltres encara recordarem i que ens duien al refugi del Centre Excursionista d’Alcoi, ara ens desviarem a l’esquerra, cap a llevant per la pista forestal. Des del santuari, a uns 830 m sobre el nivell de la mar, haurem arribat als 1150. La pista, que començarà a mostrar-nos aranyons i espí blanc, es farà senda en un revolt. Aleshores veurem el cartell anunciador de la microreserva de flora de la Teixera d’Agres. I els colors ocres, grocs, de colors de tardor es faran visibles als peus dels arbres i arbustos.

 Recorrerem uns 1500 metres per la teixera, senda de fàcil caminar, però estreta, zona on aurons i teixos aïllats conviuen amb els pins i els roures. Veurem algun trist tronc de teix cremat ran de camí, vestigi d’un incendi ocorregut en els anys vuitanta del segle passat. Recordem que estarem sobre els 1000 metres d’altura, a la cara nord de la Mariola, amb la qual cosa, si el dia és fred i fa vent, aquest pot intensificar la sensació.

En arribar a un petit bosquet de pins, trencarem a la dreta per a pujar pel runar a buscar el mirador del Teix. L’ascens, un poc feixuc, suposa uns 500 metres de senda mig desdibuixada pel runar. Però prompte es farà més suau i començarà a regalar-nos les vistes, Almudaina, la Serrella, l’Aitana i el cim del Montcabrer. I el sol ens saludarà per primera vegada en tot el recorregut. Haurem arribat ja al mirador del Teix, també conegut com el Comptador, el punt més alt del nostre caminar (1240msnm). Des d’ací la Font Roja i la cresta del Canyet de Sant Cristòfol es fan ben visibles.

Solament ara, després del merescut descans per al cos i el regal per a la vista caldrà començar a baixar. Passarem novament per la cava de l’Habitació i pel refugi on esmorzàrem pel març de 2014. 

Prendrem la pista forestal asfaltada que se’ns obri al davant, tot deixant a la nostra esquerra el camí de la cava Arquejada. Resten 4000 metres de baixada  per zona d’ombra, de pineda adulta, i vistes de Bocairent, Agres i el santuari. 

Finalment arribarem al camí asfaltat que ens duia al santuari. Nosaltres girarem a l’esquerra i a  uns 300 metres, mig amagat en el boscam el refugi de Zamorano i àrea recreativa on haurem començat la jornada. Estem segurs, Mariola no ens haurà decebut.

"L'AGRICULTURA BIOLÒGICA", RESSENYA DE LA CONFERÈNCIA DE VICENT MORERA

CONFERÈNCIA

L'agricultura biològica,

 

a càrrec de Vicent Morera i Ferrando

Daimús, 20 de novembre de 2015

"Sóc llaurador de llet, de terra i de família". Sinceres paraules amb què Vicent Morera donava inici a la tercera sessió del Novembre Cultural a Daimús amb la conferència "L'agricultura biològica". 

Vicent Morera i Ferrando  és professor de biologia i geologia en un institut de secundària. És autor  i coautor de diversos treballs que ens introdueixen en el coneixement de la natura més pròxima. Dels publicats, n’assenyalarem: Una paella de biodiversitat. Les fonts de la Safor. De les nimfes d’aigua a la sobreexplotació dels aqüífers (2004) i La Vall de Gallinera. Per camins de moriscos i mallorquins (2011). 

Malgrat no dedicar-se professionalment a l'agricultura, el biòleg i geòleg pegolí, en heretar les terres familiars,  va decidir des del primer dia dedicar-se a l'agroagricultura perquè, va afirmar, "és ecològica, és biològica, és orgànica, és natural". 

A continuació va analitzar els problemes actuals de l'agricultura que ell denomina "tòxica", pels importants problemes de salut per al consumidor i per al medi ambient. Per a Vicent Morera, l'agricultura ha de ser sostenible i rendible econòmicament i social. La seua experiència en les terres de Diània, nom amb el qual es vol retre homenatge al metge i etnobotànic  Joan Pellicer, va ser una part substancial de la seua intervenció. 

L'agroagricultura, va indicar, és una forma d'entendre la relació de l'home amb la natura. Es tracta d'una manera de defendre la biodiversitat, de tindre cura de la salut, de protegir el territori, la cultura i la història.

L'existència de diversos segells que certifiquen l'origen ecològic dels aliments, la seua experiència personal, que ell va definir com íntimament satisfactòria, i la plasmació d'aquesta nova manera d'entendre l'agricultura amb el sorgiment dels anomenats mercats de la terra, foren els últims aspectes que va tractar abans d'iniciar un engrescador debat entre les persones assistents a la conferència.