SEZERKANDA. UNA RUTA INEXISTENT

CONVOCATÒRIA OFICIAL

RUTA SORPRESA

SEZERKANDA

LOCALITAT:                Tudzebestan
DATA:                         21 de desembre de 2014

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                         8,30 del matí

DIFICULTAT:                Tèbiament baixa

DESNIVELL:                 440 m.
QUILÒMETRES:            8,600

TEMPS ESTIMAT:          4 hores

INFORMACIÓ:               margegros@gmail.com     

SINOPSI DE LA RUTA

( Mínima sorpresa en aquesta ocasió. No obstant això, juguem una mica. Si substituïu Tudzebestan pel nom del poble d’on partirà la ruta, i Sezerkanda pel lloc on anem, fàcilment sabreu quina és la ruta sorpresa de 2014. Les referències són clares. Enguany no us farem patir! )

Allà pel segle XVIII, el botànic Cabanilles en acostar-se a Gandia, va dir: “Si de las canteras se camina hácia el oriente com direccion á Beniopa, despues de una extension inculta se entra en la arroyada que tiene al Norte los montes de Valldigna, y al sur un gran monte aislado, que unos llaman Falconera, y otros la Creu del Mestre Pere”.

Quan recorreguérem la ruta de les Covatelles de la Font, va ser gran la sorpresa de molts de nosaltres. Tan a prop, tan bella, però tan desconeguda! Possiblement la ruta Sorpresa de desembre siga semblant, tan a prop, tan a tocar, però tan desconeguda! Es tracta del “gran monte aislado”, de Sezerkanda, a la serra de la Falconera, eclipsat tal volta per majestuós Mondúver, però, de segur, ben sorprenent, quan l’haurem recorregut.

Començarem la ruta al final del carrer Ample de Tudzebestan. En direcció nord, anirem paral·lels a la carretera de  circumval·lació de Gandia i l’AP7. Al mig quilòmetre travessarem un túnel que passa per davall d’ambdues vies, que queraran a la nostra dreta, i uns 700 metres després girarem a l’esquerra. 

Començarem a pujar cap a les Cases de l’Algar, entre bancals de tarongers a l’esquerra i les pinedes de la Penya Foradada a la dreta. Un quilòmetre després haurem arribat a les portes de la urbanització, que deixarem a la dreta per a seguir tot recte. Desapareixerà l’asfalt i la carretera es transformarà en un senderol que anirà ascendint entre pins. Passarem per una cantera abandonada, que mostra les seues ferides de terra blanca a l’aire. Des de Tudzebestan fins aquest punt haurem recorregut uns dos quilòmetres.

Seguirem guanyant altura pel barranc de l’Escaleta. Que no ens enganye el nom, d’escales res de res, sendeta pura i dura de pedra i terra. La mar la tindrem a la nostra esquena. 

Prompte l’ascens es farà més suau. Haurem arribat al pla dels Bancalets, erm i pedregós, però reconfortant. Ens mostrarà la cara sud de Sezerkanda , amb el barranc del mateix nom a la dreta ensenyant part de la platja de Gandia. 

I ara el senderol es dirigirà cap a l’esquerra per a mostrar-nos altre paisatge, la serra Grossa, i als seus peus la Marxuquera, amb la silueta redona de la Nevasca (edifici singular que sembla ser un punt de redistribució del gel que durant l’hivern s’emmagatzemava a les neveres, o caves, de les serralades veïnes, algunes de les quals els margegrossers ja hem visitat). Ben aviat, a l’esquerra s’obri una sendeta quasi imperceptible que ens baixaria a la cova de les Meravelles. Des de la urbanització fins a aquest creuament haurem recorregut 1300 metres. Nosaltres seguirem recte, sense desviar-nos-hi.

Ja queda fer un últim esforç. Poc després del desviament a la cova, el caminet que seguia cap al nord suaument farà un gir cap a la dreta. Començaran els últims 600 metres d’ascens fins arribar a la nostra destinació final, el punt geodèsic de Sezerkanda, i les restes del que era la base de la creu. 

A dalt haurem assolit els 456 metres sobre el nivell de la mar. I haurem recorregut uns 4300 m. Hi recuperarem forces, no solament amb l’esmorzar, i el preceptiu gotet de mistela, sinó també amb les vistes: el Mondúver i la Penyalba, el golf de València, la Marxuquera, les serralades interiors... però especialment la vista sobre la ciutat de Gandia, i els pobles de la comarca.