MIL CENT CINQUANTA- UNA ...
CONVOCATÒRIA
OFICIAL
DE
LA RUTA AL
CAVALL
BERNAT
des
de Corbera
LOCALITAT:
Corbera
DATA: 23 de novembre de 2014
DATA: 23 de novembre de 2014
LLOC DE
TROBADA:
Ronda Sud ( Daimús)
HORA: 8
del matí
DIFICULTAT:
Moderadamente exigent
DESNIVELL:
500 m aprox
QUILÒMETRES: 9,5
QUILÒMETRES: 9,5
TEMPS
ESTIMAT: 4,30
hores
INFORMACIÓ: margegros@gmail.com
SINOPSI
DE LA RUTA
Tornem a
la Ribera. Aquesta vegada pujarem a un dels cims més coneguts i visitats de la
Serra de Corbera: el Cavall Bernat. Tenim diverses opcions per arribar-hi, la
més coneguda, des del paratge de la Murta, però donat que ja vam estar allí i
ja sabem el camí, hem volgut explorar altres indrets que ens conduiran fins els
587 metres
que té d’alçada el cim del Cavall. Estem parlant del Paratge Natural de Les
Fontanelles de Corbera.
Una vegada
aplegats a Corbera agafarem l’Avinguda de les Fontanelles fins el final. Si
trenquem a la dreta, carrer Calvari (fugirem del carrer, però no del calvari); si trenquem a l’esquerra, el castell, allí
aparcarem. A la tornada qui vulga (i puga) pot aprofitar per fer una visita.
Comencem a
caminar per enfilar-nos en les Fontanelles, ara sí en el paratge i no en
l’Avinguda. Senyalística recent i pintures blanques i verdes ens guiaran al
llarg del recorregut, són el resultat de la bona tasca feta pel Voluntariat Mediambiental de Corbera.
Ben prompte ens informen que a la nostra dreta, a la paret de la muntanya, s’hi
troba la Cova de les Ratetes, ratetes penades, però hem de continuar pujant
(millor, a més estan protegides, així i tot un bon manoll d’ alls mai farà de
sobra). Després de les rates penades, arribem a la Cova del Frare, més que cova
un abric, on conten que el frares camins del Monestir de la Murta paraven a
descansar. De seguida arribem a la zona de les Fontanelles, frondosa en
vegetació i amb taules i cadires per poder passar un bon dia a la muntanya,
però hem de continuar caminat, encara que aprofitarem per fer reagrupament.
Observarem
una fusta indicativa: a la nostra dreta, la de la Font del Senill, que és cap
on anirem; cap a la nostra esquerra, el
Manantial de Fontanelles, per on tornarem i, això sí, totes dues fonts seques.
Però és important veure que tenim notícies del Cavall Bernat, ja que ens indica
que estem a una hora i un quart però,
que és això per a un margegrosser? Una passejada!
La senda
es tota una benedicció per a purificar els pulmons: arbres, natura i, sobretot, ... això que cal
seguir les sendes blanques i verdes fins que arribarem a un xicotet pla on
trobem una antena. Magnífica vista: la marjal de Cullera, Corbera i el seu
castell, l’entrada al paratge de la
Murta... Però hem de continuar caminant, un poc de baixadeta, tanmateix no ens
fem massa il·lusions. Ara ens trobem amb un creuament: cap a la dreta, el Racó
de les Vinyes, en la Murta, cap a l’esquerra, el Pla del Pouet, que és per on
hem de seguir.
De seguida
una paret monumental ens farà costat per mes de cent metres. És un pas preciós
que ens recorda el típics abrics de moltes de les nostres muntanyes, però, en
aquest cas, molt, molt llarg. I continuem pujant. Ben prompte, per aquelles i
aquelles que s’hagen oblidat d’alguna cosa al Manantial de les Fontanelles,
estaran d’enhorabona, ja que tenen camí de tornada i. en uns vint-i-cinc minuts,
estaran allí mateix per recollir-la, evidentment motius suficients per deixar
el Cavall Bernat per a un altre dia. Els que no hagen oblidat res, poden continuar,
doncs els espera el paradís, i per això ben val continuar suant.
Comença una
senda de matolls. No hi ha arbres que ens facen ombra, per tant, bon barret i
endavant.
D’immediat
el senyals comencen a ser blancs i grocs. Tranquil·litat, anem bé, acabem
d’enllaçar amb la PR-CV-335 que és la que puja des del paratge de la Murta.
Cadascú al seu ritme, i el desnivell al ritme de tots. Estem a prop, però ens falta
un últim esforç. El ens diu que manquen 45 minuts, una mitja horeta de pujada.
Després, per la cresta, poc més de deu minuts i haurem arribat a l’edèn, el cim
del Cavall Bernat. Allí estant observarem. a l’Est, la Serra de les Raboses de
Cullera, rodejada d’infinits bancals d’arròs; cap el Sud, el nostre estimat Montdúver, el
Penyalba, Buixcarró; més a prop, la
Ratlla, les Orelles d’Ase i la Creu del Cardenal en primer lloc. Cap a l’Oest,
la Serra de les Agulles i, a la seua esquena, la Barraca d’Aigües Vives i al
Nord Alzira ... i a dalt, a dalt el cel, però cal baixar a pels cotxes i anar a
buscar el dinar que ens l’hem guanyat i poder, així, recuperar unes mil cent
cinquanta-una calories que ens hem deixat pel camí. Bon profit!
Annex. INFORMACIÓ RESERVADA
El consell
de redacció d’aquest bloc ha hagut de celebrar una reunió extraordinària i
urgent de la comissió d’ètica amb un punt únic en el seu ordre del dia:
Punt únic.- Els papers secrets de la
prèvia.
Definitivament,
per un estret resultat d’un vot a favor i cap en contra, s’ha decidit publicar
en primícia mundial els papers perduts ( i recuperats miraculosament). Ací estan, jutgen vostés mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada