UNA PASSEJADA PEL VERNISSA (ENTRE LLOCNOU DE SANT JERONI I RÒTOVA)

CONVOCATÒRIA OFICIAL

I

SINOPSI DE LA RUTA

VI RUTA PEL MARGE GROS

PASSEJADA PEL VERNISSA

(ENTRE LLOCNOU DE SANT JERONI I RÒTOVA)

LOCALITAT:                Llocnou, Almiserà i Ròtova

DATA:                         23 d’agost de 2014

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                         5,30 de la vesprada

DIFICULTAT:                Molt baixa

DESNIVELL:                 Quasi a ran de mar

QUILÒMETRES:            10,500 

TEMPS ESTIMAT:          3,30 hores

INFORMACIÓ:               margegros@gmail.com     

SINOPSI DE LA RUTA

És estiu i fa calor. Apetix gaudir de la frescor de la brisa marinera, però nosaltres pensem a seguir caminant, també buscant la fresca en les aigües del riu Vernissa. Però la climatologia mediterrània és capriciosa de valent; un estiu corre l’aigua com mai (només heu de veure alguna de les fotos, feta l’agost de l’any passat); altre estiu, com aquest, mostra el Vernissa un llit més sec que un torrat. Tot i això la passejada per la riba de Vernissa no decebrà.

     Eixirem, com de costum, des de la Ronda Sud, davant l’escola de Daimús a les 5:30. I ens retrobarem davant l’església de Llocnou. Començarem la passejada a les 6:00.

     Entre els carrers del poble anirem a buscar el pont que uneix Llocnou amb Almiserà. En passar-lo, la primera casa cantonera a mà dreta ens recorda que a vora riu no faces niu. Hi ha unes manises que diuen així: “Hasta aquí llego el río el día 19 de octubre de 1925 siendo alcalde de este pueblo Salvador Climent Botella”. 

D’això va la ruta d’avui, d’aigua. Al final del carrer trobarem, blanc de calç, el safareig d’Almiserà, llavador que aprofita les aigües del riu. Després caldrà girar a la dreta per tornar a passar per dalt del Vernissa i desviar-nos a l’esquerra. 

     Eixirem del poble. Serem al camí de Borró, que sembla que era l’antic camí de Xàtiva a Dénia, a més d’una via emprada pels ramaders de Castella que baixaven a buscar les pastures de la costa. Uns postes ens indicaran GR-236, La Ruta dels Monestirs, que ix des de Gandia tot visitant els convents de sant Jeroni, de sant Domènec (a Llutxent), de santa Maria de Simat, i finalment, i de la Murta d’Alzira. Girarem a l’esquerra. A partir d’ara sempre anirem resseguint el riu cap a llevant. 

     Davant nostres apareixà el tossal del Tramús, un pujolet d’uns modestos 245 metres i folrat  de verd de pins no devorats pel foc. El camí anirà mostrant-nos bancals de tarongers i la típica vegetació mediterrània: pins, garrofers, alguna olivera, arítjol, llentiscle, romer, baladre, canyar, esbarzers que ens relagaran les seues móres... No veurem xops, però sí alguns tamarius que ens diuen que el sòl rocallós té una certa salinitat. 

     Uns vint minuts després de l’eixida el Vernissa fa un gir de 90 graus, és el primer meandre que deixarem. Passarem un pontet que mostrarà un llit blanquinós i ressec, de lloses esculpides de manera capritxosa pel discórrer de l’aigua. Serem a la riba esquerra. En aquest tram ens faran ombra gegantins pins supervivents d’incendis recents. La pista que haurem pres a l’eixida d’Almiserà, es farà senda. A mà dreta veurem sobreeixint entre el canyar un gegantí nouer amb el seu fruit generós encara verd, i a mà esquerra un bancal amb l’arbre de l’alvocat i algunes pomeres assedegades.

     Un quilòmetre després d’haver passat a la riba esquerra, tornarem a travessar el Vernissa.  De nou serem a la ribera dreta. A un costat s’obri el barranc de la Finestra, o de la Falzia, com vulgueu dir-li. El tossalet verd del Tramús quedarà a la nostra esquena i el riu tornarà a girar cap al sud-est. A un costat la serra socarrada mostrarà la seua part més lletjona; a l’altre costat tornaran a aparèixer tarongers que volen beure.

     A penes mig quilòmetre després, altre meandre. Davant es veu ja la Penya Roja i la penya del castell de Borró. Passarem el camí dels Pegolins on hi ha una altra peça de l’enginyeria hidràulica que recollia les aigües per dur-la al convent de sant Jeroni. 

      Ara, en poc espai el riu farà tres revolts més i nosaltres el creuarem dues voltes més. La primera vegada, a l’esquerra, s’obri el barranc d’Atanasi (principi del PR-V-100), es veu clarament la Penya Roja i la canalització feta amb mur de maçoneria que mena les aigües al cenobi de sant Jeroni. Poc després, la segona vegada que el tornem a passar, comença a mà esquerra el barranc Blanc; i a mà dreta, altre enginy relacionat amb l’aigua, el Molí del Racó de la Cova, o de Fayos. 

     Una vegada arribats en aquest lloc se’ns planteja un dilema: si ens pogueren obrir el Centre d'Interpretació de la Pansa, el visitaríem. Si no fos possible, tornaríem plàcidament pel mateix camí, sempre acompanyats del Vernissa canviant. Siga com siga, en tornar, Llocnou i Almiserà ens estaran esperant amb les cases obertes, els llums encesos, i al bar Corrales amb la taula parada.

Com que estem fent les gestions per poder visitar el Centre d'Interpretació de la Pansa de Ròtova, cal estar atents a una possible modificació de l’hora d’eixida.

ACTUALITZACIÓ 19 D'AGOST. Finalment, sí que el podrem visitar. El preu de l'entrada és de 2 euros i es farà efectiu en arribar-hi ( aquelles i aquells qui desitgen visitar-lo).