CARRI-COLA, LA "XISPA" DE LA VALL

EL BARRANC DEL CASTELL I ELS CAMINS DE L’AIGUA

CARRÍCOLA (LA VALL D’ALBAIDA)

Data:                      22  de setembre 2013

Lloc de trobada:   Cooperativa de Gandia

Hora:                      8,30 del matí

Localitat:               Carrícola

Quilòmetres:         6

Temps estimat:     4-4,30

Desnivell:              170 m

Dificultat:              Baixa, però alta en emoció.

Reserva dinar:      margegros@gmail.com    fins  divendres

                                13 de setembre.

SINOPSI

Els ibers el batejaren com a Karri (la roca), els romans afegiren el diminutiu -cula, i els àrabs, i després els cristians, ho tingueren fàcil, Carrícola. El petit poble ens dóna la benvinguda amb un cartell molt suggeridor, que recorda un refresc de cola molt americà. Sobre un fondo roig, i amb lletres blanques diu Carri-Cola. La “xispa” de la Vall.

Una vegada els cotxes alineats en l’aparcament públic que hi ha a l’eixida del poble, en la carretera que mena a Otos, ens reunim a la petita i encisadora plaça de l’ajuntament. Ja ens guaiten des d’una teulada dos gats negres (no n’eren quatre?). Els caragols daurats de la font mostren orgullosos les banyes i ens brinden dos camins: el passeig pel barranc del castell i els camins de l’aigua.

Com que a primera hora el sol encara no és conscient de la seua força, ens decidim pel passeig pel barranc del castell. És un passeig d’uns 3200 m, i un desnivell de 170m. Obriu bé tots els sentits, especialment la vista, no siga que us perdeu algun detall. Hi ha el calvari blanc a l’eixida, i com tot bon calvari, ben empinat. Guaitant-nos hi ha un mussol solitari. Passem pel costat d’una vinya, i el barranc amb el castell orgullós posant-se de puntetes per tocar el cel. Que no us torbe. Hi ha pedres que desafien la gravetat, suspeses en l’aire, i al seu costat un grafit arrapat a la pedra que ens diu “U és”. Què voldrà dir? Al costat, un formiguer petri. I un ull que ens vigila no trenquem l’harmonia de la pujada, o tirem la pila de llibres amb el nom de tots els pobles de la Vall d’Albaida. I la misteriosa dama verda (amb el pintoresc nom de la Tia Figa) que no vol ser vista per l’aranya del costat.

Arribem a la font dels Unflats (on veurem molts rostres humans que tingueren com a motle autèntiques cares de veïns del poble). La màgica ruta està ben marcada. Ja tenim al davant el castell. Hi arribem després de vora un quilòmetre d’ascensió. Som a 420 metres sobre el nivell de la mar. Si la broma del matí s’ha dissipat tenim la Vall d’Albaida als nostres peus: el pantà de Bellús, el Benicadell, la serra Grossa... i tots els pobles de la vall blanca.

Pujarem un poc més fins arribar a una pista forestal. Seguim la pista cap a llevant, cap a Otos, i a uns 400 metres uns xops titànics en anuncien la refrescant font del Melero (506 m.s.n.m.). Uns 600 metres més avant prenem un camí entre pins que s’obri a l’esquerra. Comencem a baixar. 

Obriu els ulls; hi ha el drac al costat del camí, perfectament camuflat; i les pedres que s’han reunit religiosament amb voluntat d’ermita; els petits gripaus; i les pedres que no van voler tenir color de pedra, que en volien de més bonics, alegres i variats. Uns 15 minuts més tard o 900 metres després, enllacem amb la senda per tornar al poble, on ens estan esperant els gats, els caragols de la font del Fardatxo i els gripaus per preguntar-nos si ens ha agradat. I si és així, ens proposen ara la ruta dels camins de l’aigua, autèntic llegat hidràulic de l’època musulmana.

La ruta dels camins de l’aigua té un recorregut circular aproximadament d’una hora, uns 2400 m. Passem per davant l’església, la casa rural i en arribar al llavador d’aigua clara veurem dos gats negres més (són els mateixos que hem deixat adés? No n’eren quatre?). Girem a l’esquerra a buscar la font del carrer de Baix on un altre gat negre vol jugar amb una bola de pedra.

Eixim del poble, sempre recte, entre bancals mig abandonats, a buscar l’Arcada del Barranc de l’Arca: assuts; arcs de pedra que donen la mà a l’aigua per passar-la a l’altre del barranc; parotets voladors eixits del Juràssic; llibres oberts que ens proposen la lectura; escalons que voldrien rajar aigua; grans esferes fetes de ceps secs; peixos de ferro que boten de la bassa; xiprers metàl·lics; perdius dibuixades a la roca; estructures de canya que voldrien ser arcs de ponts... i tal volta els burrets passejant-se entre l’Arcada del Barranc d’Alt i la del Barranc del Gatell.

Voleu més fantasia? Si és que sí, veniu a Carri-Cola, la “xispa” de la Vall.